Guia Completa de Gèneres Literaris i Literatura Catalana

Gèneres Literaris Fonamentals

Els gèneres literaris són categories que classifiquen les obres segons la seva forma, funció i contingut. A continuació, es detallen els principals:

Lírica

Expressa sentiments i evoca imatges. La seva funció és expressiva i poètica. El mitjà d'expressió és el vers. Ex: un poema.

Tipus de Lírica

• Lírica culta:
  • Himne: To solemne i ideals elevats.
  • Oda: To elevat i més personal que l'himne.
  • Elegia: Sentiments de dolor davant la mort.
  • Cançó: Temes amorosos i to entusiasta.
  • Sàtira: Crítica burlesca.
• Lírica popular:
  • Cançó: Diversos temes, mètrica i estrofes lliures.
  • Goig: Cançó religiosa.
  • Nadala: Temes relacionats amb les celebracions de Nadal.
  • Corranda: Cançó popular improvisada.

Narrativa

Relata fets d'un món exterior. La seva funció és referencial i poètica. El mitjà d'expressió és la prosa i el vers. Ex: un conte, una novel·la.

Tipus de Narrativa

• Novel·la: Combina narració, descripció i diàleg.
• Conte: Fets ficticis que pretenen moralitzar o entretenir.
• Llegenda: Fet històric real, deformat amb elements meravellosos.
• Rondalla: Combina elements fantàstics amb reals, està destinada als infants i té una finalitat moralitzadora.
• Quadre de costums: Descriu costums de classes socials rurals.
• Èpica: Narra fets gloriosos d'un poble o d'un heroi.

Teatre

Explica una realitat exterior per mitjà dels personatges. La seva funció és conativa i poètica. El mitjà d'expressió és la prosa i el vers. Ex: una obra de teatre.

Tipus de Teatre

• Teatre culte:
  • Tragèdia: Conflicte entre l'heroi i el destí. Acaba amb la mort de l'heroi.
  • Comèdia: Conflictes quotidians amb un final feliç.
  • Drama: Gènere intermedi, on l'individu s'enfronta a la societat i el moment històric en què viu. Desenllaç tràgic i dolorós.
• Teatre popular:
  • Entremès: Peça teatral de caràcter burlesc, representada entre les dues parts d'una comèdia.
  • Sainet: Obra humorística al final de les funcions teatrals.
  • Teatre religiós: De tema nadalenc o de Setmana Santa.
• Teatre musical:
  • Òpera: Obra totalment cantada.
  • Sarsuela: D'origen hispànic, combina parts cantades i recitades.
  • Opereta: Tema la frivolitat dels ambients cortesans i alterna la recitació amb el cant.
  • Musical modern: Incorpora elements de música.

Didàctica

Transmet idees o ensenyaments sobre diversos temes. La seva funció és referencial. El mitjà d'expressió és la prosa. Ex: un llibre de text.

Tipus de Didàctica

• Assaig: Desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals.
• Epistolari: Recull de cartes privades que exposen temes diversos.
• Diàleg: Presenta arguments sobre diversos temes en forma de diàleg; hi intervenen diversos personatges, un defensa una tesi davant les rèpliques dels altres.
• Faula: Obra protagonitzada per animals.
• Sàtira: Critica i ridiculitza els defectes d'algú o d'alguna cosa.

Periodisme

Vol informar el lector. La seva funció és referencial. El mitjà d'expressió és la prosa. Ex: una notícia.

Tipus de Periodisme

• Notícia: Informació sobre un fet d'actualitat recent, és objectiva.
• Editorial: Escrit sense signar que representa l'opinió de l'entitat que el publica, és subjectiva.
• Crònica: Informació presentada per un corresponsal amb la seva visió personal, és subjectiva.
• Article d'opinió: Expressa opinions sobre temes actuals, és subjectiva.
• Entrevista: És objectiva.
• Crítica: Fa una valoració d'una manifestació cultural per orientar el públic, és subjectiva.
• Reportatge: Informa àmpliament i detalladament sobre diversos temes, és objectiva.

Oratòria

Vol persuadir l'oient. La seva funció és conativa. El mitjà d'expressió és la prosa. Ex: un discurs.

Tipus d'Oratòria

• Acadèmica
• Sagrada
• Forense
• Política

Història

Explica fets reals en general o de la vida d'un personatge. La seva funció és referencial. El mitjà d'expressió és la prosa. Ex: una biografia.

Tipus de Textos Històrics

• Crònica: Narració que explica i comenta fets històrics.
• Biografia: Relat de la vida d'un personatge.
• Relat de viatges: El protagonista presenta dades històriques i geogràfiques.

Ramon Llull

Escriptor molt important d'aquesta època, va ser el primer a superar la diglòssia llatí/català. La finalitat de les seves obres és convertir els infidels a la religió cristiana. Les seves obres es caracteritzen per la combinació d'elements cultes i populars. És el creador de la prosa literària catalana. Els seus escrits es divideixen en:

• Obra narrativa: Llibre d'Evast e Blanquerna, Llibre de meravelles.
• Obra didàctica:
  • Filosòfica i religiosa: Llibre de contemplació.
  • Política i social: Llibre de l'ordre de cavalleria.
• Prosa lírica: Llibre d'Amic e Amat.

Historiografia Catalana

La poesia èpica popular, redactada en llengua vulgar i divulgada oralment, narrava les gestes d'herois (cançó de gesta). Les cròniques erudites eren redactades en llatí i narraven esdeveniments històrics remots, mentre que les cançons de gesta se centraven en fets més propers.

Les Quatre Grans Cròniques

Les seves característiques són que els autors tracten fets contemporanis, de vegades dictats pel rei amb caràcter autobiogràfic. El contingut recull moments d'esplendor de la nostra història amb intenció patriòtica. La llengua presenta una gran uniformitat formal.

• Llibre dels fets: Fets de la vida de Jaume I. Trets de realisme i intimisme amb un clima heroic i providencialista; estil viu i espontani i llengua materna.
• Crònica de Bernat Desclot: Fets del regnat de Pere II. Trets d'utilitzar cançons de gesta i inspiració en documents oficials; estil culte i acurat i llenguatge català neutre.
• Crònica de Ramon Muntaner: Fets del regnat de cinc reis. Trets de l'amor per la monarquia i la llengua catalana amb gran patriotisme i finalitat didàctica; estil directe i gran qualitat, escrita per ser escoltada.
• Crònica de Pere III: Fets del regnat de Pere III. Trets que es basen en documents i records; estil i llenguatge correcte i acurat (prosa).

La Literatura Religiosa i Moralitzant

Literatura que ofereix models de conducta cristiana per a la societat. Autors destacats:

• Francesc Eiximenis (s. XIV)
• Sant Vicent Ferrer (s. XIV)
• Isabel de Villena (s. XV)
• Anselm Turmeda (s. XIV)

Humanisme

Evidencia el canvi de la mentalitat medieval i es perfila per tota Europa fins al segle XVI. L'autor més conegut és Bernat Metge, que es caracteritza per una actitud crítica i escèptica. La principal obra d'aquest moviment és Lo somni (s. XV).

La Novel·la Cavalleresca

Segle XV: novel·les cavalleresques més modernes que reflectien situacions reals d'aquella època. Presenten la versemblança, l'humor, el sensualisme i són protagonitzades per un cavaller. Cap al segle XV apareixen elements amorosos i mitològics.

Conceptes Lingüístics

Família lèxica

És un conjunt de paraules que tenen un lexema en comú; per tant, són paraules derivades d'una forma primitiva. Pot canviar la categoria gramatical i, sovint, el significat.

Categoria gramatical

Serveix per classificar les paraules segons la seva morfologia.

La Poesia Trobadoresca

Durant els segles XII i XIII es reflecteix la puixança de les llengües romàniques. Al segle XII apareix la primera mostra de lírica culta en llengua romànica: la poesia trobadoresca, que està escrita en occità (provençal).

L'Amor Cortès

És la base de la poesia trobadoresca: relacions de vassallatge que regulaven el feudalisme, on un vassall s'enamorava d'una dama noble que havia d'estar casada.

Trobador i Joglar

El trobador era qui componia poemes en llengua occitana, i el joglar interpretava aquestes composicions.

Temes i Gèneres de la Lírica Trobadoresca

• Poesia amorosa:
  • Cançó: Lloa una dama seguint les pautes de l'amor cortès.
  • Pastorel·la: Presenta el diàleg entre el cavaller i la pastora a qui vol enamorar.
  • Alba: Canta l'arribada del dia i la tristesa perquè els enamorats s'han de separar.
• Poesia bèl·lica o d'atac personal (Sirventès):
  • Moralitzadors: On es critiquen els mals costums i es donen consells.
  • Personalitzats: Adreçats a una persona odiada o estimada.
  • Literaris: Reflexions sobre aspectes poètics.
  • Sociopolítics: Defenses o atacs a l'actitud d'un país o senyor.
• Altres temes:
  • Plany: Composició on el trobador lamenta la mort d'algun personatge.
  • Tençó: Debat o discussió entre dos trobadors que defensen opinions diferents.

Autors Destacats de la Literatura Catalana

Guillem de Berguedà

Nascut a la Cerdanya (1138-1192). Va escriure 28 poemes, sobretot sirventesos. Era un noble conflictiu i bel·licós.

Jordi de Sant Jordi

Trobador valencià que va ser cavaller al servei del rei Alfons el Magnànim. Denota una tendresa i una sinceritat que trenquen amb la rigidesa de la poesia cortesana. Una de les composicions de més qualitat és el seu poema Estramps. Els seus temes són la mort per l'amor; en la forma, l'ús de versos estramps i la llengua emprada és l'occità (provençal). La nostàlgia és la característica més original d'aquest autor.

Ausiàs March, Cavaller i Poeta

Va néixer a Gandia el 1397 i va morir el 1459 a València. Amb 28 anys va deixar les armes i es va dedicar a administrar les seves possessions; aleshores, el rei el va nomenar falconer major. Es va casar dues vegades: amb Isabel Martorell i amb Joana Escorna. La seva poesia significa el trencament definitiu amb la influència de la lírica trobadoresca. És l'autor de 128 poemes que giren a l'entorn dels temes de l'amor, la relació amb la dona, la moralitat, l'espiritualitat i la mort. És una poesia innovadora. Pel que fa a la temàtica, ofereix una imatge més humana i real de la dona. L'estil es caracteritza per optar per un llenguatge farcit d'imatges provinents de la vida quotidiana. En la llengua, l'ús d'un català molt pur amb pocs occitanismes (provençalismes). Transmet els seus estats anímics amb gran sinceritat i amb un gran individualisme.