Guia completa sobre formes jurídiques d'empresa, finançament i inversió

Òrgans de govern

Junta General

Òrgan en què es reuneixen els socis per prendre les principals decisions.

Administradors

És l'òrgan encarregat de gestionar i representar la societat. Són elegits per la junta general.

Per al nom de la Societat Limitada i de la Societat Anònima, cal demanar una certificació negativa al Registre Mercantil central. En aquesta sol·licitud haurem de triar tres noms per a la nostra Societat i el Registre Mercantil Central ens dirà si ja està registrat o no. En cas que no estigui registrat, ho podrem utilitzar.

La Societat Anònima

És un tipus de societat on el capital està dividit en parts iguals anomenades accions. És ideal per a empreses molt grans que necessiten molt de capital.

Característiques de les accions

El tipus d'empresa és Societat Anònima, té 1 sol soci, el capital mínim és de 60.000€ dividit en accions (100% subscrit, 25% desemborsat), té una responsabilitat limitada i transmissió lliure. Els impostos són IS.

Societat Anònima

Avantatges

• La responsabilitat dels socis és limitada.
• És fàcil vendre les accions.
• Sol donar bona imatge, cosa que facilita obtenir finançament.

Inconvenients

• Cal 60.000 euros per començar.
• Els tràmits de constitució són més complexos.
• Se solen necessitar grans inversions.

Junta General d'Accionistes

Òrgan en què es reuneixen els socis per prendre les principals decisions per majoria. Els administradors són l'òrgan encarregat de gestionar i representar la societat. Són elegits per la junta general d'accionistes.

La Societat Cooperativa

Una cooperativa és una societat formada per persones que s'associen per fer unes activitats empresarials que els permetin satisfer les seves necessitats. És ideal per a socis amb interès en comú que en unir-se tenen més força que en solitari.

Característiques

El tipus d'empresa és Societat Cooperativa. Socis: 1r grau: Mínim 3; 2n grau: 2 cooperatives. El capital està fixat pels Estatuts, la responsabilitat és limitada, la transmissió de propietat és restringida i els impostos són IS.

Franquícia

La franquícia és un contracte entre dues parts, una empresa o professional (franquiciador) i una altra empresa o professional (franquiciat), mitjançant el qual el primer cedeix al segon el dret a l'explotació d'un sistema propi de comercialització de productes o serveis, i el segon, a canvi, lliura una contraprestació econòmica. El franquiciador aporta un producte o servei (prou rendible, conegut, diferenciat dels altres), una marca (en sentit ampli: marca, logo, etc.) i un Know How o «saber fer», és a dir, la manera, forma i manera de gestionar i dirigir aquest negoci.

El franquiciat rep el producte + la marca + el Know How a través d'una llicència per a l'explotació a exclusiva d'aquest negoci en una determinada zona geogràfica. A canvi lliura una contraprestació econòmica anomenada «cànon d'entrada», i després, de forma periòdica, seguirà lliurant altres quantitats de diners denominats «Royalty» i cànon de publicitat.

Sempre que es compra un bé o un servei diem que s'ha produït una despesa.

Sempre que es compra un bé o un servei diem que s'ha produït una despesa.

Quan el que compres és un bé imprescindible per obtenir el producte que fabriques i, per tant, que serà usat per l'empresa i no serà venut, aleshores diem que s'ha realitzat una inversió. Per exemple, la compra d'una furgoneta seria una inversió, però la benzina, l'assegurança i el manteniment es consideren despeses corrents o despeses.

El Pla d'Inversió

El primer pas és fer un llistat de totes les inversions i despeses que hauràs d'efectuar per posar en funcionament la teva futura empresa. Cal ser el més realista possible i, en cas de dubte, preveure la quantitat més elevada possible perquè, per molt bé que ho facis, sempre sorgeixen imprevistos.

Inversions

• Local: Has de decidir si ho compraràs (inversió) o llogar (despesa) i anotar el seu import. Hauràs d'incloure també les reformes o l'adequació del local.
• Maquinària: A més de la maquinària, incloem els vehicles per al transport intern.
• Eina i utillatge: Tot tipus d'eina, a més de motlles i matrius que es facin servir conjuntament amb la maquinària.
• Vehicles: Necessitat de vehicles i quants per al desenvolupament de la teva activitat professional.
• Instal·lacions: Les despeses d'instal·lació i formalització de subministraments, xarxa de dades, etc.
• Mobiliari i estris d'oficina: Fotocopiadora, taules, cadires, fitxers, calculadores i altre material.
• Equips informàtics: Ordinadors, impressores, xarxes, etcètera.
• Drets duradors o inversions immaterials: Propietat industrial (patents i marques); traspàs del local; ús d'aplicacions informàtiques (programes d'ordinador); dipòsits o fiances (si llogues el local, dos mesos de fiança); cànon d'entrada a la franquícia…

Gastos

• Despeses necessàries per a la posada en marxa: Advocat, notari, impostos, Registre Mercantil, llicències, assessoria, estudis de viabilitat, promoció de l'empresa i campanya de llançament, etcètera.
• Stock: Has de calcular el mínim d'existències (mercaderies o matèries primeres, envasos i embalatges) necessàries per poder iniciar l'activitat.
• Diners disponibles: Diners que, com a mínim, necessitarà la teva empresa per als primers mesos, ja que el normal és que venguis molt poc i els ingressos no et donin per pagar les despeses normals de l'empresa (lloguers, subministraments, despeses de personal, publicitat, etc.). Per això farem un pla de tresoreria.

El Rènting

És un producte financer que ens permet gaudir d'un bé sense ser propietaris. Per exemple, un rènting sobre vehicles, a canvi d'una mensualitat, us proporcionen l'ús del vehicle pel termini contractat; assegurança a tot risc; assistència en carretera des del quilòmetre zero; revisions i manteniments a qualsevol concessionari oficial; assegurança integral d'avaries; substitució de pneumàtics i peces desgastades; matriculació; impostos de circulació, etcètera. S'exigeix una fiança d'aproximadament dues mensualitats. Finalitzat el contracte, es pot substituir el vehicle per un altre de nou o tornar-lo. El rènting és molt recomanable per a aquells béns que es poden quedar obsolets ràpidament.

El Lísing

Quan l'empresa necessita un equip productiu i no té diners per comprar-ho, pot acudir a una entitat de lísing. L'empresa de lísing compra la màquina al fabricant i se la cedeix a l'empresa que ha d'anar pagant una quota a concepte de lloguer.

El lísing és un contracte d'arrendament amb opció a compra, que permet a l'empresa que necessita un equip productiu disposar-ne a canvi del pagament d'una quota. Un cop acabat el període d'arrendament, l'empresa pot adquirir-los a un preu baix, renovar el contracte o tornar l'equip. El pagament de la quota de lísing no sol incloure el manteniment del bé ni l'assegurança.

L'avantatge és que l'empresa tindrà l'equip que necessita sense necessitat de tenir els diners en el moment. L'inconvenient és que el cost de l'operació sol ser molt elevat.

A Espanya, els intermediaris financers bancaris són el Banc d'Espanya, la banca privada, les caixes d'estalvi i les cooperatives de crèdit.

El Banc d'Espanya és un intermediari financer que presta diners als bancs espanyols, no a empreses i famílies. Depèn del Banc Central Europeu.

Els bancs privats, caixes d'estalvi i cooperatives de crèdit.

Els bancs per obtenir recursos, capten diners a través de dipòsits (que poden ser en comptes corrents, d'estalvi i fixos). Posteriorment, presten diners a famílies, empreses i Estat, mantenint una part dels seus fons en efectiu (RESERVES) per cobrir una possible retirada de dipòsits. És a dir, agafen l'estalvi de les famílies i empreses i els ho presten, amb unes condicions, a qui ho necessiti. Quan presten, estan creant diners: és la multiplicació dels diners bancaris.

Els Intermediaris Financers

Els intermediaris financers són institucions especialitzades en la mediació entre estalviadors i inversors. Hi ha dos tipus d'intermediaris financers:

• Els bancaris, que capten l'estalvi i presten els diners a qui els necessita.
• Els no bancaris, que també capten l'estalvi, però que en lloc de prestar els diners, ofereixen un ampli ventall de serveis.

La Borsa

La borsa, o també coneguda com a “bossa de valors”, és una institució que permet l'intercanvi d'accions, bons o qualsevol producte financer entre persones físiques o jurídiques. És un mercat oficial en què es negocien accions i valors i es posen en contacte compradors i venedors. La Borsa és punt de trobada entre dues figures molt importants a una economia: empreses i estalviadors. Les empreses que necessiten més diners per assolir els seus objectius poden acudir a la Borsa i vendre actius financers, com accions, bons, obligacions, etc. Aquesta primera venda es coneix com a “mercat primari”. A partir d'aquí, els productes es poden comprar i vendre a la Borsa, donant lloc al mercat secundari.

• Rendibilitat: percentatge de guany sobre el valor de compra de l'actiu.
• Risc: probabilitat de no recuperar el valor de l'actiu i/o els seus interessos.
• Liquidesa: facilitat de l'actiu per a convertir-se en diners efectius sense pèrdua de valor.

La moneda digital (també anomenada diners digitals, divisa virtual, moneda virtual, diners virtuals o diners electrònics) és un mitjà d'intercanvi disponible en forma digital, no en forma física (no bitllets) que permet transaccions instantànies i transferència de propietat sense fronteres. Dins les monedes digitals, tenim les criptomonedes.

Les criptomonedes no estan regulades ni controlades per cap institució i no requereixen d'intermediaris a les transaccions. S'usa una base de dades descentralitzada per al control d'aquestes transaccions. No tenen la consideració de mitjà de pagament, no compten amb el suport d'un banc central o altres autoritats públiques i no estan cobertes per mecanismes de protecció al client com el Fons de Garantia de Dipòsits o el Fons de Garantia d'Inversors. Per això, et pots quedar sense res, ja que ningú garanteix el seu valor. Una vegada que es realitza la transacció amb criptomonedes, és a dir, quan es compra o ven l'actiu digital, no és possible cancel·lar l'operació perquè el blockchain és un registre que no permet esborrar dades. Per “revertir” una transacció és necessari executar la contrària.

Riscos de les Criptomonedes

• Són molt volàtils. El seu valor pot experimentar grans canvis en poc temps. El 99% de les criptomonedes no donen suport al seu valor en res i tenen el risc de poca liquiditat. Un simple rumor pot fer perdre gairebé tot el valor.
• No estan regulades ni estan recolzades pels bancs centrals. El valor no està assegurat.
• Comporten riscos tecnològics, cibernètics i de frau degut a la manca de regulació, a l'anonimat del món digital i a la manca de coneixements suficients per part de la majoria dels petits inversors. És una forma molt fàcil d'estafa, sobretot a gent jove.
• Tenen un gran impacte negatiu sobre el medi ambient per la necessitat de consumir gran quantitat d'electricitat per al seu funcionament.