Guia Completa de la Font d'Alimentació (PSU): Funcions i Tipus

La Font d'Alimentació (PSU)

Funcions de la Font d'Alimentació

La font d'alimentació (PSU) és l'encarregada de subministrar energia al nostre sistema. Per a això, ha de complir principalment una sèrie de funcions:

• Rectificar el corrent: Transforma el corrent altern (CA) que rebem de la xarxa elèctrica a corrent continu (CC), que és la utilitzada per l'ordinador.
• Transformar el voltatge: Converteix el voltatge d'entrada (110 V o 220 V) al que necessita l'ordinador (normalment +12 V, -12 V, +5 V, -5 V i +3.3 V). Aquests voltatges alimenten els circuits digitals (microprocessador, RAM, etc.) i controlen els motors de les unitats de disc, lectors/gravadores de CD/DVD, ventiladors, etc.
• Estabilitzar els voltatges: Assegura que els voltatges anteriors siguin constants, independentment de les petites fluctuacions que pugui patir el corrent elèctric d'entrada.
• Protecció: Protegeix els components interns de l'ordinador de les possibles fluctuacions brusques del corrent de la xarxa elèctrica.

Nota: Als Estats Units, les fonts d'alimentació proveeixen 110 V a 60 Hz, mentre que a Europa la norma és 220 V a 50 Hz.

Potència i Requeriments Actuals

Un dels principals paràmetres d'una font d'alimentació és la seva potència, que ha anat creixent constantment a mesura que han augmentat les prestacions dels equips, incrementant alhora el seu consum d'energia.

Fa uns anys, les fonts tenien una potència d'entre 200 i 300 watts, però avui dia això és insuficient. El mínim requerit s'estableix al voltant dels 400 watts per a equips que no siguin excessivament potents. Són habituals les fonts d'alimentació d'entre 500 i 800 watts.

Aquest augment es deu, principalment, als requeriments de potència de les targetes gràfiques actuals. Algunes d'elles fins i tot necessiten preses independents, ja que el port PCIe només és capaç de subministrar al voltant dels 150 watts màxims. A més, cal afegir que cada vegada és necessari instal·lar més elements per a la refrigeració i una gran quantitat de perifèrics connectats per USB, que prenen l'alimentació de la placa base i, per tant, de la font d'alimentació del nostre ordinador.

Paral·lelament a aquest augment de potència, han augmentat les necessitats de refrigeració d'aquestes fonts. És habitual trobar-hi ventiladors de 12 cm.

Tipus de Fonts d'Alimentació

AT (Advanced Technology)

El disseny AT va ser desenvolupat en els primers anys dels PC compatibles amb IBM. Aquestes fonts es caracteritzen pel tipus de connector que va a la placa i pel sistema d'encesa que utilitzen.

El subministrament de corrent a la placa es fa mitjançant dos connectors plans de 6 pins cadascun. Això representava el problema de la possible col·locació equivocada d'aquests, la qual cosa podia arribar a produir avaries. Aquestes fonts d'alimentació subministraven exclusivament +5 V, -5 V, +12 V i -12 V.

Pel que fa al sistema d'encesa, aquest és per interruptor, que talla l'entrada de corrent a la font. Aquestes fonts es van utilitzar en les plaques base de tipus AT. A mesura que els requisits d'energia i dissenys anaven canviant, la indústria va desenvolupar una nova definició anomenada ATX.

ATX (Advanced Technology Extended)

A partir de finals de 1995, es va popularitzar el format ATX de 20 connectors. Amb l'aparició de processadors que funcionaven a menys de 5 V, va ser necessària la introducció de l'estàndard ATX, que té noves línies per subministrar 3.3 V, que solen alimentar el processador i la targeta gràfica.

Aquestes fonts, a més, tenen una altra línia, els 5 V StandBy (VSB), que alimenta permanentment la placa mare mentre l'ordinador estigui connectat a un endoll. Això permet funcionalitats com que l'ordinador s'encengui per xarxa (Wake-on-LAN) o que es pugui apagar des del sistema operatiu.

Aquesta especificació ha estat objecte d'un gran nombre de revisions al llarg dels anys per fer front als canvis de potència dels equips. A partir de l'ATX v2.0, aquest estàndard es coneix com ATX12V.