Guia Completa de Fonètica i Ortografia Catalana: Regles i Exemples

Fonètica i Ortografia Bàsica del Català

Fonema i Grafia

Un fonema és l'abstracció d'un so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret. Cada so que som capaços de pronunciar s'anomena fonema. En català hi ha 33 fonemes, que s'articulen en 43 sons.

Una lletra o grafia és cadascun dels 26 signes gràfics que representen els sons d'un llenguatge. El conjunt de lletres usades en una llengua formen el seu alfabet.

La Síl·laba

La síl·laba és un so o un grup de sons d'una paraula que pronunciem en un sol cop de veu. Cada vocal correspon a una síl·laba. Les síl·labes tenen un to, una intensitat i una durada determinades.

Tipus de síl·labes

• Segons la terminació:
  • Lliures o obertes: quan acaben en vocal.
  • Travades o tancades: quan acaben en consonant.
• Segons l'accentuació:
  • Tòniques: porten el cop de veu més fort.
  • Àtones: no porten el cop de veu fort.

Classificació de paraules per nombre de síl·labes

• Monosíl·labes: una síl·laba.
• Bisíl·labes: dues síl·labes.
• Trisíl·labes: tres síl·labes.
• Polisíl·labes: més de tres síl·labes.

Fenòmens Vocàlics i Consonàntics

Dígrafs

Un dígraf és un grup de dues lletres que s'utilitzen per a representar un únic fonema. Alguns dígrafs són: rr, ss, tx, ix, tg. Els dígrafs ll, ny, gu, qu no es poden separar en síl·labes diferents.

Diftongs, Hiats i Triftongs

• Diftong: És la unió de dues vocals dins d'una mateixa síl·laba. Sempre una de les dues ha de ser una 'i' o una 'u' àtones.
  • Diftongs decreixents: La combinació de vocals acaba amb 'i' o 'u' (vocal forta + i/u). Exemple: estiu.
  • Diftongs creixents: La combinació comença amb 'i' o 'u' i acaba en una vocal forta (a, e, o). Exemple: llengua.
• Hiat: Es produeix quan dues vocals juntes pertanyen a síl·labes diferents.
• Triftong: És la unió de tres vocals en una sola síl·laba. Exemples: guaita, déieu.

Normes de Pronunciació i Escriptura

Ortologia: La Pronunciació Correcta

L'ortologia és la disciplina que tracta de la pronunciació correcta d'una llengua. Algunes normes generals del català són:

• Respectar les oclusives sordes (p, t, c) al final de paraula, encara que la següent comenci en vocal.
• Fer elisions vocàliques quan es troben una vocal forta i una neutra.
• Distingir entre les sibilants sordes i les sonores.
• Marcar els hiats dels grups ia, ie, io, que en castellà són diftongs.
• Tenir en compte els sons del català que no existeixen en castellà.

Ortografia: L'Escriptura Correcta

Ús de les vocals 'a' i 'e' àtones

• La vocal neutra final en noms i adjectius masculins s'acostuma a escriure amb 'e'.
• En noms i adjectius femenins, s'escriu amb 'a'. Hi ha excepcions, com paraules acabades en -arca, -ista, -cida, -ma, -ta.
• Alguns noms i adjectius femenins acaben en 'e', com els que tenen les terminacions -aire, -ble, -me, -ne, -re.
• Els plurals de paraules que en singular acaben en -e o -a es fan amb -es (ex: banyeres).
• En els verbs, les formes àtones formades per vocal neutra + consonant s'escriuen sempre amb 'e' (ex: canten, tòrcer, canviem).
• La vocal neutra final dels infinitius de la segona conjugació s'escriu amb 'e' (ex: perdre, viure).
• Les formes de l'imperatiu s'escriuen amb 'e' (ex: omple, corre, obre).
• S'escriu amb 'a' en formes verbals com estava, estudiava, anava.

L'Accent Gràfic

L'accent pot ser obert (`) o tancat (´). La vocal 'a' sempre porta accent obert; la 'i' i la 'u' sempre el porten tancat; la 'e' i la 'o' poden portar-ne dels dos tipus. Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules polisíl·labes es classifiquen en:

• Agudes: La síl·laba tònica és l'última. S'accentuen si acaben en vocal, vocal + 's', 'en' o 'in'.
• Planes: La síl·laba tònica és la penúltima. S'accentuen quan NO acaben en les terminacions anteriors.
• Esdrúixoles: La síl·laba tònica és l'antepenúltima. S'accentuen totes. Exemples: família, ciència.

Els mots compostos respecten l'accentuació dels seus mots simples.

La Dièresi (¨)

La dièresi s'utilitza per a:

• Indicar que es pronuncia la 'u' dels grups gue, gui, que, qui.
• Indicar que una 'i' o una 'u' no formen un diftong amb la vocal anterior.

Estalvi de la dièresi: No es posa dièresi en terminacions de futur, condicional, infinitiu i gerundi; en sufixos com -isme o -ista; en paraules compostes o derivades del llatí clàssic.

L'Apòstrof (')

S'utilitza davant de paraules que comencen amb vocal o 'h' muda amb els articles el, la i la preposició de.

No s'apostrofa:

• Davant de paraules que comencen per 'i' o 'u' àtones.
• Davant d'una 'h' aspirada.
• Davant d'un diftong creixent.

El Guionet (-)

S'utilitza en:

• Numerals.
• Repeticions i algunes expressions.
• Punts cardinals.

Classificació de les Vocals

Vocals Pures (Fortes)

Són el nucli de la síl·laba. Són les vocals a, e, o. Les vocals i, u són pures només quan són tòniques o es troben en posicions com consonant + i/u (ex: ri-e-ra, su-a-ré) o a l'inici de mot seguides de consonant (ex: unitat, indià).

Vocals Impures (Febles)

No fan de nucli, sinó de complement. Només poden ser la i i la u àtones. Es troben en diftongs (ex: noia, iogurt) o en els grups qua, que, qui, quo, gua, gue, guo (ex: Pas-qua, va-gues).