Guia Completa de Figures Retòriques, Màrqueting i Teories de la Veritat

Figures Retòriques

Metàfora: Relaciona dues coses sense usar "com". Exemple: "El temps és or."

Metonímia: Substitueix una paraula per una altra relacionada. Exemple: "Vaig llegir Cervantes" (en lloc de llegir les seves obres).

Oxímoron: Unió de dos conceptes oposats que creen un nou sentit. Exemple: "Silenci atronador."

Sinestèsia: Barreja de sensacions de diferents sentits. Exemple: "Oir el color del vent."

Antítesi: Contraposició d'idees oposades. Exemple: "És tan curt l'amor, i és tan llarg l'oblit."

Paradoxa: Expressió que sembla contradictòria però és veritat. Exemple: "Viure és morir una mica."

Hipèrbole: Exageració d'una idea. Exemple: "T'ho he dit mil vegades."

Apòstrofe: Dirigir la paraula a alguna cosa o algú absent. Exemple: "Oh, lluna plena, guia el meu camí!"

Interrogació retòrica: Pregunta que no espera resposta. Exemple: "Qui no vol ser feliç?"

Lítote: Afirmació negant el contrari del que es vol expressar. Exemple: "No està gens malament." (per dir que alguna cosa és molt bona).

Paral·lelisme: Repetició d'una mateixa estructura gramatical. Exemple: "Vull veure, vull oir, vull parlar."

Hipàl·lage: Atribuir a una paraula el que correspon a una altra. Exemple: "La nit ombrívola de somnis perduts."

Prosopopeia (o personificació): Atribuir qualitats humanes a objectes o animals. Exemple: "Les estrelles cantaven al cel."

Anadiplosi: Repetir una paraula al final d'una frase i a l'inici de la següent. Exemple: "L'amor mou muntanyes. Muntanyes que semblen impossibles."

Epanadiplosi: Repetir una paraula al principi i al final d'una frase. Exemple: "La vida és un somni, un somni que vull viure."

Epífora: Repetició d'una paraula al final de diverses frases o versos. Exemple: "T'ho vaig prometre, t'ho juro, t'ho dic."

Pleonasme: Ús de paraules redundants. Exemple: "Ho vaig veure amb els meus propis ulls."

Polisíndeton: Ús excessiu de conjuncions per donar lentitud o èmfasi. Exemple: "I ho vaig veure, i ho vaig tocar, i ho vaig sentir."

Asindeton: Supressió de conjuncions per donar rapidesa o força. Exemple: "Vaig venir, vaig veure, vaig vèncer."

Enumeració: Llista d'elements o idees. Exemple: "La casa té jardí, piscina, biblioteca i garatge."

Anàfora: Repetició de paraules al principi de frases o versos. Exemple: "Avui lluitem, avui guanyem."

Epítet: Adjectiu innecessari que ressalta una qualitat evident. Exemple: "La blanca neu."

Al·literació: Repetició de sons consonants. Exemple: "En el silenci només se sentia el murmuri de les abelles."

Onomatopeia: Paraula que imita un so. Exemple: "El rellotge fa tic-tac."

Ironia: Expressió del contrari al que es vol dir. Exemple: "Quina sort la meva!" (quan alguna cosa surt malament).

Poliptoton: Ús de diferents formes gramaticals d'una mateixa paraula. Exemple: "Vam veure i van viure la victòria."

Quiasme: Disposició creuada d'elements gramaticals. Exemple: "No sé el que vull, ni el que no vull."

Retrucà: Repetició de les mateixes paraules en un ordre diferent per canviar el sentit. Exemple: "Quan hi ha molt a dir, hi ha poc a escoltar."

Eufemisme: Substitució d'una paraula o expressió per una més suau. Exemple: "Va passar a millor vida" (per dir "va morir").

Polisíndeton: Ús de conjuncions repetides. Exemple: "I me'n recordo de tot, i ho recordo, i no puc deixar de pensar."

Sinècdoque: Designar alguna cosa pel nom d'una part o una part pel nom del tot. Exemple: "Tota la ciutat va aplaudir." (Referint-se als ciutadans).

Símil: Comparació explícita usant "com" o "semblant a". Exemple: "Fort com un roure."

Les 4 P del Màrqueting

P. Preu: El preu és la variable que influeix més directament en els ingressos i, per tant, en el benefici final de l’empresa. El preu és el que paga el client pel producte.

Estratègies de Preus

• Estratègia de preus baixos: Es comença amb un preu més baix que el de la competència amb la intenció de destacar en lideratge en costos.
• Estratègia en funció del cicle de vida del producte: Es fixa un preu diferent per cada fase de la vida d’un producte.

Fase d’introducció i creixement:

• Estratègia de preus descremats, o skimming: Posar un preu molt alt coincidint amb el llançament i, després, anar-lo baixant en la fase de creixement.
• Estratègia de preus d’introducció: Començar amb un preu baix per anar aconseguint clients. Després es poden anar augmentant els preus a la fase de creixement.

Fase de maduresa:

Els preus se solen mantenir estables. Es poden aplicar descomptes a clients habituals amb la intenció de fidelitzar-los.

Fase de declivi:

Rebaixa de preus per incentivar les vendes.

P. Promoció i distribució: La distribució és el conjunt de persones i organitzacions per mitjà de les quals l’empresa fa arribar el producte des del punt de producció fins als consumidors finals.

Canals de Distribució

• Canal directe: El fabricant ven directament al consumidor final.
• Canal indirecte:
• Curt: Un únic intermediari entre l’empresa i el client.
• Llarg: Està compost com a mínim per dos intermediaris.

Estratègies de Distribució

• Estratègia intensiva: Objectiu arribar al màxim nombre de llocs i consumidors possibles.
• Estratègia selectiva: Es trien una sèrie de punts de venda concrets per oferir el producte en funció de l’estratègia de posicionament.
• Estratègia exclusiva: L’empresa tria molt pocs establiments o un de sol per vendre el producte, s’opta per la venda directa o per un canal curt.

Estratègies Relacionades Amb la Promoció

• Publicitat: És la divulgació d’informació visual, auditiva o escrita, emesa per un mitjà de comunicació amb la intenció d’ensenyar el teu producte al públic.
• Promoció de vendes: Conjunt d’incentius que les empreses utilitzen per augmentar les vendes en poc temps.
• Venda personal: Venedor assessora individualment al client per oferir-li solucions que necessiti en aquell moment.
• Relacions públiques: Són el conjunt d’actuacions per connectar amb el públic i millorar la imatge de l’empresa. Ex: utilitzar influencers per fer campanyes solidàries…

P. Producte: Els atributs propis del producte. Són totes les característiques tangibles del producte, és a dir, la seva qualitat, el seu disseny, el color, etc.

La Marca

És el nom o símbol que permet als consumidors identificar el producte de l'empresa. La marca és un instrument molt valuós per a l'empresa, ja que permet crear clients fidels que estan disposats a pagar un preu més alt per aquesta marca. Apple o Nike són alguns exemples. Així, l'empresa pot tenir diferents estratègies respecte a la marca:

• Marca única: Utilitza una única marca per a tots els seus productes, com Apple. Així l'empresa estalvia costos ja que pot fer publicitat per a tota la marca. A més, el bon nom de la marca pot beneficiar a tots els productes. L'inconvenient és que un problema amb un producte pot afectar la resta.
• Marques múltiples: Utilitza diverses marques per a productes diferents. És el cas de Coca-cola, que usa altres marques com Fanta, Sprite o Aquarius. Aquesta estratègia té més costos de publicitat, però pot ajustar-se als diferents segments del mercat.
• Marca blanca o del distribuïdor: Són marques pròpies dels distribuïdors (com Mercadona o Carrefour), que venen molts productes usant la seva pròpia marca blanca (com a Hacendado) en lloc d'usar la marca del fabricant. Amb aquesta estratègia s'aconsegueix una major fidelitat del client.

L'envàs i l'etiquetatge: L'envàs ajuda a protegir el producte i a diferenciar-lo de la competència. Com que és el primer que veu el consumidor, pot provocar un impacte decisiu per a la compra del producte. Els perfums, per exemple, tracten de diferenciar-se a través d'envasos atractius.

El Màrqueting Digital

És tot el màrqueting que fa servir els mitjans tecnològics i digitals amb la intenció d'estar sempre present. Aquest màrqueting ens permet experiències úniques i personalitzades amb l’objectiu de millorar l’experiència de l’usuari.

Estratègies

• Optimitzar el posicionament a internet.
• Treballar la presentació de la web i contingut de xarxes socials per empatitzar.
• Personalitzar informació de cada usuari.

Les 4 P del Màrqueting Digital

• Personalització: Capacitat de rastrejar, mesurar i emmagatzemar les dades de l’usuari.
• Persona a persona: Per les xarxes socials obtenim “publicitat” entre iguals.
• Participació: Els clients participen del procés de màrqueting gràcies a la personalització.
• Predicció de models: Gràcies al Big Data es pot mesurar cada usuari i predir com seran els seus comportaments.

El Neuromàrqueting

Conjunt d’empreses per aconseguir despertar emocions, instints, percepcions, etc., que afavoreixin la decisió de compra en els consumidors i consumidores.

Tipus de Neuromàrqueting

• Neuromàrqueting visual: Impactes visuals arriben més ràpidament al cervell, fan servir el color, dimensions, relleu i la forma o la imatge.
• Neuromàrqueting auditiu: Format per les accions que volen una reacció del públic a partir d’un estímul sonor.
• Neuromàrqueting cinestèsic: Fa servir textures, aromes o sabors diferents per atraure el client a través del tacte, l’olfacte.

El Departament Comercial

Organitza el conjunt d’activitats necessàries per fer arribar, als consumidors, els béns o serveis produïts per l’empresa.

Funcions

• Anàlisi de mercat: Dona la informació per prendre les decisions sobre bases segures.
• Màrqueting: Dissenya la política comercial de l’empresa.
• Vendes: Organitza la venda directa i la relació amb els canals de distribució.

Dades Primàries i Secundàries

Primàries

Es recullen per l’estudi en qüestió.

• Sondeig: Mètode senzill, fer preguntes simples i objectives.
• Enquesta: Recollir respostes d’un qüestionari, entrevista, telefònica, per correu…
• Observació: Recollida de dades del mercat, observar com es comporta el consumidor.
• Experimentació: Observar canvis que es produeixen en el mercat la modificació d’alguna variable.

Secundàries

Han estat recollides prèviament amb un altre propòsit.

• Analitzar informació interna: Informes que havia fet l’empresa per algun estudi.
• Consultes a internet: Es poden trobar articles i informes sobre la situació del nostre sector, dades recollides pels diferents instituts nacionals i autonòmics d'estadística…

L'Emprenedor

Una persona emprenedora és la que té una idea innovadora sobre la qual construir i desenvolupar el seu negoci, on assumeix conseqüències, avalua amenaces i oportunitats i assumeix riscos econòmics i financers, amb l'objectiu d'obtenir beneficis.

Característiques d'una Persona Emprenedora

• Creativitat, enginy i visió i innovació
• Responsabilitat
• Passió i motivació
• Lideratge i confiança en si mateix
• Perseverança

Tipus d'Emprenedors

• Innovador: El que sempre té noves idees i treballa amb visió del futur i capaç de conviure amb el canvi.
• Accidental: De manera inesperada es converteix en emprenedor per alguna situació (familiar, social).
• Social: Vol millorar la societat rodalia o la societat en millora la societat.
• D'estil de vida: Vol independència financera, el seu negoci és fer el seu estil de vida (gourmet).
• D'alt creixement: Tracta d'identificar oportunitats desenvolupades avantatjoses del negoci que creixin ràpid.
• De franquícia: Comercialitza drets d'uns altres i altres persones mantenir el seu negoci.

Problemes a l'Hora d'Emprendre

1. Recursos financers
2. Rendibilitat del negoci
3. Sobrecàrrega de feina
4. Poca experiència en la gestió empresarial
5. Poques tasques de suport: això pot complicar treballs més grans, comercials...

Els Knowmads

Es tracta de persones qualificades, d'entre 25 i 35 anys, amb habilitats per generar i gestionar coneixement, i capacitat per treballar en entorns digitals i amb noves tecnologies. Tenen un alt grau d'autonomia laboral, poden canviar de feina i treballar en diversos projectes mentre adquireixen noves habilitats i coneixements. La seva flexibilitat i adaptabilitat són també destacades.

Teories de la Veritat

1. Veritat com a correspondència: La veritat sosté que una proposició és vertadera si coincideix o es correspon amb la realitat o els fets. Ex: El sol surt per l'est.
2. Veritat com a coherència (William James): És vertadera si no entra en contradicció amb la resta de proposicions acceptades. Ex: Tots els mamífers són vertebrats.
3. Veritat com a èxit: És vertadera quan és útil i, per tant, condueix a l’èxit. Ex: Les plantes creixen millor amb llum solar.
4. Evidència (Descartes): Un coneixement és evident quan produeix una certesa que ens impedeix dubtar. Ex: És una evidència que penso, aleshores existeixo.
5. Dogmatisme (Descartes): Es considera veritable sense qüestionar-se ni considerar altres perspectives o evidències. Ex: La Bíblia és la paraula literal de Déu, i qualsevol que dubti d'això està equivocat.
6. L’escepticisme (Pirró, Gorgies): Un moderat i un altre radical, un escepticisme moderat dubta que sigui possible una veritat absoluta, i un radical afirma que no és possible una veritat absoluta. Ex: Radical: no podem estar segurs que el món exterior existeixi tal com el percebem. Podem estar somiant, o fins i tot vivint en una simulació.
7. Criticisme (Kant): La veritat és possible però no és definitiva, s’ha de revisar contínuament per detectar errors. Ex: Un científic està treballant per a demostrar que una nova teoria sobre el canvi climàtic és certa. Inicialment, aquest científic presenta evidències que sembla que avalen la seva teoria. Però, seguint la filosofia del criticisme de Kant, la comunitat científica no accepta immediatament la teoria com a "veritat absoluta", sinó que continua revisant-la i sotmetent-la a noves proves.
8. Relativisme (Sofistes): No hi ha coneixement, tot és una opinió, totes les opinions valen igual. Ex: Discussió sobre la moralitat del consum de carn, algú defensa que és ètic consumir carn perquè en la seva cultura, menjar carn és una pràctica tradicional i important. D'altra banda, una altra persona en el mateix debat pot defensar que és immoral consumir carn, basant-se en arguments sobre el benestar animal i la sostenibilitat.
9. Perspectivisme (Nietzsche): Cada subjecte o col·lectiu que coneix ho fa des d’un punt de vista o perspectiva particular, té una visió parcial de la realitat. Tota visió és vàlida i hem d’agrupar totes les perspectives per arribar a la veritat. Ex: "Aquesta discussió demostra la corrupció i la lluita pel poder entre els polítics. Estan mentint i manipulant el poble."