Guia Completa: Família i Escola Infantil - Participació, Comunicació i Suport

La Família i l'Escola Infantil

Quant a la conciliació laboral, sembla que l’escola ha de donar resposta a les necessitats derivades dels canvis socials.

Participació i Compromís Familiar a l'Escola

Organismes de Participació en els Centres Educatius

• El Consell Escolar: és l’òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern dels centres educatius. La LOE preveu la comunitat del consell escolar en els centres públics i concertats, però no en els privats. En el primer cicle d’educació infantil, l’existència del consell escolar depèn del criteri de l’autoritat educativa autonòmica o municipal.
• L’AMPA: és una associació sense ànim de lucre, formada per mares i pares d’alumnes d’un centre educatiu no universitari, la finalitat de la qual és participar i intervenir en la gestió del centre amb l’objectiu de millorar l’educació i la convivència. Objectius: fomentar, col·laborar, assistir, canalitzar i representar.

La Participació: Una Assignatura Pendent

C. Pateman distingia 3 tipus de participació:

• Participació plena: quan es comparteix el poder i s’hi participa individualment.
• Participació parcial: quan es té poder per influir en les decisions, però no es comparteixen.
• Pseudo participació: quan els temes en què se suposa que es participa ja han estat decidits prèviament.

La realitat és que la participació dels pares i mares en els centres d’educació infantil, especialment al primer cicle, és molt baixa.

Per al bé de l’educació en general, s’hauria d’aconseguir augmentar substancialment les xifres de participació i millorar els estils participatius actuals.

La Comunicació amb la Família

Comunicació Diària

• De manera informal: amb comentaris verbals.
• De manera formal i sistemàtica: utilitzant l’agenda infantil, l’educador o educadora anota les incidències del dia i qualsevol altra informació. Els pares, per la seva banda, també poden informar l’educador o educadora d’incidents o esdeveniments. En alguns centres, l’agenda inclou: la normativa del centre, el calendari escolar, telèfons d’interès, etc.
• Unidireccional i impersonal: el tauler d’anuncis.

Comunicació Periòdica

L’entrevista: conversa professional, amb una o diverses persones, que pretén recollir informació per arxivar-la, analitzar-la i estudiar-la. Tipus d’entrevista:

• Segons la finalitat: prèvia, de seguiment, extraordinària.
• Segons el grau d’estructuració: estructurada, no estructurada, semiestructurada o mixta.
• Segons el grau de directivitat: dirigida, no dirigida, semidirigida o mixta.
• Segons el nombre de participants: individual, en grup.

Com preparar i desenvolupar una entrevista:

• S’ha de tenir ben clar l’objectiu.
• S’ha d’estructurar clarament la informació que es vol obtenir o comunicar i sintetitzar en un guió escrit.
• L’espai on es porta a terme l’entrevista és un element important.
• La imatge personal i el tracte correcte i agradable.
• L’inici de l’entrevista ha de servir per crear un ambient agradable.
• L’entrevistador ha de prendre la iniciativa i perseguir els objectius de la reunió.
• Fer les preguntes pausadament, fomentant el diàleg.
• Prendre nota de les informacions més rellevants.
• Preguntar si hi ha cap qüestió.
• Si hi ha una dificultat per comunicar-se, a causa de l’idioma o altres qüestions culturals, cal la participació d’un mediador cultural.

Els informes: document que es lliura a les famílies en el qual s’indiquen els progressos de l’infant en els diferents àmbits del desenvolupament i en l’adquisició d’hàbits d’autonomia. S’estructuren en àrees de l’experiència i del desenvolupament infantil, i informen sobre el desenvolupament afectiu. Sempre hi ha d’haver un espai per a les observacions i consells.

Les reunions: tenen una finalitat bàsicament informativa, però també poden ser participatives. La majoria dels centres convoquen una reunió a l’inici del curs escolar.

• S’hi fa la presentació de l’equip educatiu.
• S’informa de la normativa de funcionament del centre.
• S’explica el procés d’adaptació.
• S’explica la programació prevista d’aula, de festes i de sortides.
• Es contesten les preguntes, es resolen els dubtes i s’anoten els suggeriments.

Aspectes clau per a la preparació de reunions:

• Quant a la convocatòria: enviar-la amb prou temps, notificar-la adequadament, incloent els temes que es tractaran i conciliar els horaris laborals més habituals de les famílies.
• Quant a l’espai i les condicions: preparar l’espai adequadament, el mobiliari i les condicions ambientals adients. Segons l’hora de la reunió, és convenient preveure activitats per als infants que hagin vingut amb els pares.
• Quant als continguts: tenir clars els continguts, la profunditat amb què s’han de tractar i l’ordre amb què es vol fer. També convé preveure les preguntes i preparar respostes adequades.

Noves Tecnologies per a la Comunicació Família-Escola

Les noves tecnologies han obert nous canals de comunicació i participació (pàgina web, correu electrònic, intranet i els blocs). Hem de tenir en compte l’augment de les desigualtats socials. Els centres han d’utilitzar altres alternatives de comunicació amb les famílies que no tenen accés a les noves tecnologies, ja sigui per falta de formació o de recursos econòmics, per raons culturals, etc.

Intervenció amb la Família en Situacions Concretes

Algunes situacions:

Període d'Adaptació

És el que transcorre des que l’infant accedeix al centre fins que s’hi integra plenament. Consells:

• Que actuïn amb naturalitat i que expliquin a l’infant que s’ha de quedar a l’escola, que jugarà amb altres infants.
• Que s’acomiadin dient que es queda amb l’educadora i amb altres infants i que més tard vindran a buscar-lo per tornar a casa.
• Que no eternitzin el comiat.
• Que evitin les aglomeracions a l’entrada.
• Que s’ajustin al període d’adaptació establert per l’escola, que consisteix en una estada progressiva de l’infant.

Discapacitat o Problemes Conductuals

És important no perdre de vista el paper socialitzador de l’escola, perquè, si a la societat hi ha diversitat, als centres educatius també n’hi ha d’haver.

Alguns pares pensen que la inclusió d’infants amb necessitats educatives especials a l’aula ordinària retarda el ritme d’aprenentatge de l’alumnat que no té necessitats específiques. Hi ha experiències que demostren el contrari.

L’atenció de les necessitats educatives de tot l’alumnat s’ha de plantejar des de la perspectiva global de centre.

Famílies Nouvingudes

Cal afegir algunes consideracions addicionals:

• Informar adequadament sobre el nostre sistema educatiu, els recursos disponibles, la possibilitat de demanar ajuts.
• Garantir un procés de comunicació eficient utilitzant, si cal, el servei de mediació d’educació o de traducció, augmentant la freqüència de les entrevistes i, si es considera convenient, elaborar un pla d’adaptació.
• Atendre les necessitats afectives i emocionals.

Situacions de Dol

El dol és un procés emocional difícil. Segons l’edat i el vincle amb la persona, l’infant manifesta les seves emocions de manera diferent. Els infants manifesten el dol des de la seva particular manera d’entendre la mort, però generen preocupacions i expressen dolor; necessiten atenció, explicacions i suport perquè puguin elaborar la pèrdua del vincle emocional que tenien amb la persona que ha mort.

• És millor parlar clar i com més aviat millor, evitant termes confusos al voltant del concepte de la mort i emfatitzant la irreversibilitat del fet.
• L’educador infantil ha de posar-se en contacte amb la família perquè li expliquin de quina manera l’infant ha viscut la situació, sobretot els dies que no ha assistit a classe.

Prevenció de Conductes Violentes

Alguns factors que es produeixen dins l’àmbit familiar i que incideixen en la formació de conductes agressives són els següents:

• Una actitud mancada d’afecte i dedicació durant els primers anys.
• Si els pares utilitzen habitualment el càstig físic i el maltractament emocional per afirmar la seva autoritat.
• Un alt grau de permissivitat davant de les conductes agressives dels infants.
• Les discussions entre la mare i el pare que els infants presencien.
• Veure televisió sense cap mena de control o orientació.