Guia Completa: Fabricació, Tipus i Reciclatge de Plàstics

Sistemes de Fabricació de Plàstics (Polimerització)

• Polimerització: Monòmer + catalitzador.
• Policondensació: Unió de monòmers sense catalitzador. S'obté aigua en el procés.
• Poliaddició: Dos o més monòmers, requereix alta temperatura.

Classificació dels Plàstics Segons l'Estructura

1. Termoplàstics o Termofusibles

   • Cel·lulòsics: No s'usen per la seva fragilitat (àcids, sosa).
   • Polietilens i derivats: Molt plàstics i mal·leables.
   • Acetal (POM): Molta rigidesa.
   • Poliestirè (PS): Molt utilitzat avui dia.

2. Termoestables o Termorígids

   • Fenòlics: Duresa.
   • Urea: Tenaç i resistent a la temperatura.
   • Polièster: Recobriment impermeable.
   • Reforçats: Fins a 9 vegades la resistència de l'acer.

   Exemples d'Aplicació en Vehicles

   • GU-P: Resina de polièster amb fibra de vidre (lleuger i rígid).
   • GFK: Plàstics amb fibra de vidre (resistent a l'exterior).
   • EP (Epoxi): Adhesiu bicomponent, no reactiu.

   Tipus de Resines

   Fenòliques, epoxi, polièster.

3. Elastòmers o Elàstics

   Materials gomosos. Cautxú natural i sintètic (vulcanitzat amb temperatura).

   Poliuretà (PU)

   Classificacions: Termorígid (2K), Termoplàstic (2K), Elastòmer (1K). Altres denominacions: PU-1K, PUR-2K, RIM (motllejat), R-RIM (motllejat amb malla).

Tipus de Malles de Reforç

• Fibra de Vidre: Econòmic i bona resistència mecànica.
• Fibra de Carboni: Preu elevat, escassa resistència a l'impacte.
• Kevlar: Utilitzat per a tèxtils, 10 vegades la resistència de l'acer.

Processos de Fabricació de Termoplàstics

1. Selecció del gra.
2. Aportació de calor.
3. Conformació (Mètodes):
   • Estampació: Peces grans, només una cara acabada, sistema ràpid i gruixos no constants.
   • Motlle Giratori (Rotomoldeig): Aprofitament del material, gruix molt constant, peces petites.
   • Extrusió: Només per a peces tubulars.
   • Extrusió amb Bufat: Per a dipòsits i ampolles.
   • Extrusió amb Injecció: Bon acabat per les dues cares, molt costós, procés lent.
   • Calandrat: Laminat.
4. Peces acabades i rebuig.
5. Gelcoat: Dona acabat i actua com a desmotllant.

Conformació de Termorígids

1. Motlleig per Contacte Manual:

   Resina + catalitzador sobre un motlle. Es col·loquen làmines de vidre o de carboni i es compacten amb un corró. Només una cara de bon acabat.

2. Motlleig per Injecció:

   Dues cares de bon acabat, menys ràpid. Motlles més costosos. El motlle té la malla col·locada i s'injecta resina + catalitzador.

3. Motlleig per Pressió en Calent:

   Utilització de resina i catalitzador en gra. Acabat òptim. Equip molt costós i procés lent.

Reciclatge i Identificació de Plàstics

Reciclatge en Cascada

En cada reciclatge es perden qualitats. Se li dona un ús inferior fins a la tercera generació, indicat amb un triangle sobre l'objecte. Els materials reciclats només s'incorporen en un percentatge, mesclats amb matèria primera verge.

Sistemes de Reciclatge

• Termòlisi: Temperatura sense catalitzador. Efectiu, ecològic i lent.
• Piròlisi: Igual que la termòlisi, però sense oxigen. S'utilitza catalitzador i s'obté propà.
• Trituració Criogènica: A -200 ºC, el material es torna fràgil i es pot triturar.

Identificació de Termorígids i Termoplàstics

• Amb temperatura.
• Tallant encenalls (observant el rissat).
• Per combustió (si és termoplàstic):
  • Rígids (PC, PVC): Goteig, flama negra, tòxic, autoapagat.
  • Blandos (PP, PS): Flama neta, cremen bé.
• Per test de soldadura.
• Per codi incorporat.

Tècniques de Soldadura

Classificació Segons Aportació

• Soldadura Autògena: Oxicetilènica, punt de fusió, punts per resistència, TIG (no s'aporta material).
• Soldadura Homogènia: Elèctrode revestit, MIG/MAG (aportació de material).
• Soldadura Heterogènia: Soldadura tova (estany i oxicetilènica).

Tipus de Soldadura per Temperatura

• Soldadura Tova: Màxim 450 ºC. No es fon la base, només l'aportació.
• Soldadura Forta: Fusió de la base.

Caretes de Soldadura Elèctrica

Convencionals, electròniques, de dos vidres (transparent i inactínic). La selecció depèn de la tonalitat, la potència de la màquina i la lluminositat ambiental.

Procés de Reparació d'una Esquerda en Plàstic

1. Netegem la zona de l'esquerda (uns 15 cm al voltant).
2. Eliminem la pintura de la zona danyada (uns 10 cm al voltant del mal).
3. Taladrem el final de l'esquerda perquè no es continuï esquerdant.
4. Bisellem la junta i la subjectem al seu lloc.
5. Apliquem 5 minuts de calor.
6. Amb el broquet més adequat, iniciem la soldadura de l'aportació del nou plàstic, fonent-lo a l'interior del solc que hem creat.
7. Finalment, es llija i s'aplica la massilla corresponent.