Guia Completa: Exposició Oral, Argumentació i Modernisme Català
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,35 KB
Vocabulari Essencial i Definició de Termes
- Apologia
- Defensa pública.
- Confinament
- Acció de confinar.
- Circumscriure
- Reduir a certs límits.
- Vagar
- Errar a la ventura.
- Fris
- Decoració tallada, pintada.
- Entaforar
- Amagar, especialment en un forat.
- Indagació
- Acció d’indagar.
- Cicuta
- Herba.
- Patena
- Plat d'or.
- Botxí
- Persona que executa les penes de mort.
- Borbollar
- Formar borboll.
- Paràbola
- Relat basat en fets de la vida quotidiana.
- Senderi
- Discerniment.
- Irreversible
- Que no és reversible.
- Implícitament
- D'una manera implícita.
- Do
- Nota musical.
- Erràtic
- Que erra.
- Traginar
- Transportar (mercaderies).
- Compadir
- Sentir compassió (per algú).
- Aura
- Vent suau.
- Celeritat
- Rapidesa.
- Lapsus
- Error.
- Atròfia
- Consumpció per manca de nodriment.
- Trencacolls
- Lloc perillós.
- Copiós
- Abundós.
- Preàmbul
- Introducció.
- Indemne
- Que no ha sofert dany.
- Psicosomàtic
- Relatiu al psiquisme i al cos.
L'Exposició Oral: Guia Completa
Una exposició oral és el desenvolupament d'un tema, de paraula i generalment davant d'un auditori que no pot intervenir fins al final de l'explicació de l'emissor.
Preparació Prèvia de l'Exposició Oral
Requereix fer unes reflexions i uns preparatius previs:
- Plantejar-se el tipus de públic que ens escoltarà.
- Valorar aspectes materials, el temps i els mitjans audiovisuals o informàtics, etc.
Claus per a una Exposició Oral Efectiva
Durant l'exposició, és important controlar:
- El ritme expositiu.
- La situació en l'espai.
- El llenguatge corporal i el verbal.
Al final de l'exposició cal presentar una conclusió i proposar un torn de paraules.
La Presentació Visual: Objectius Clau
La presentació visual té els següents objectius:
- Fer evident el guió de l'exposició.
- Il·lustrar les idees que s'exposen.
- Oferir les dades bàsiques de l'acte.
- Ajudar a fixar altres dades d'interès.
L'Argumentació: Tipus i Estructures
L'argumentació és un text que té la intenció de fer acceptar una idea determinada al receptor mitjançant el raonament.
Tipus d'Argumentació
Distingim diferents tipus segons diversos criteris:
- Canal de transmissió (orals i escrits)
- Àmbit temàtic
- Intenció
Estructures Argumentatives Principals
- Inducció: Es presenten ordenadament les raons i les proves que permeten arribar a una conclusió. També es poden aportar contraarguments, amb la intenció de rebatre'ls i acabar reforçant la idea que es vol defensar.
- Deducció: Es parteix d'una tesi general i es defensa amb arguments successius i sistemàtics.
- Ponderació: En aquest tipus es presenten els avantatges i els inconvenients d'una o diverses opcions.
Característiques de l'Argumentació
- Màxima claredat i autoritat possible.
- Predomini d'oracions declaratives.
- Ús freqüent de connectors, exemples i comparacions.
El Modernisme Català: Art i Literatura
El Modernisme és el moviment literari i artístic que es va desenvolupar entre 1892 i 1911, i que pretengué modernitzar i europeïtzar la cultura catalana, superant l'orientació arcaïtzant de la Renaixença. Podem distingir dues grans tendències: l'esteticisme i el regeneracionisme.
La Poesia Modernista Catalana
Es pretén renovar la versificació i la temàtica, i es valora la poesia sincera. El poeta més destacat és Joan Maragall, la seva producció literària és extensa i inclou articles periodístics, assaigs, traduccions i, sobretot, poesia.
La Narrativa Modernista Catalana
Els narradors consoliden una prosa literària plena de recursos poètics i lingüístics en general, amb un llenguatge que combina la vivesa de les expressions populars amb fórmules molt més elaborades. La veu més destacada és Víctor Català, amb la seva Novel·la Solitud.
El Teatre Modernista Català
El teatre va viure un procés de modernització que es concreta en diferents aspectes: traducció d'obres clàssiques, representació d'obres dels autors europeus més significatius, etc. Un exemple destacat és Santiago Rusiñol amb L'auca del senyor Esteve.