Guia Completa de l'Esport: Tipus, Classificació i Adaptacions

Activitats competitives

Les activitats competitives són les activitats fisicoesportives que, malgrat que també es poden practicar com un mitjà de recreació o per mantenir la forma física i la salut, es basen en la participació en una competició esportiva.

L'esport modern

Origen de l’esport modern

Es pot dir que l'esport modern neix a la fi del segle XIX i al començament del XX. Les teories educatives de Thomas Arnold proposaven la introducció dels jocs esportius a les classes d'educació física.

Elements que defineixen l'esport modern

• La situació motriu: el moviment ha de ser l'acció predominant.
• La competició: motiva el desig de superació de la persona per aconseguir fites en relació amb uns resultats esportius, ja sigui individualment o bé amb altres companys o companyes.
• Les regles: defineixen les característiques de l'activitat i el seu desenvolupament. Sense regles o normes de joc no hi ha esport.
• La institucionalització: l'esport ha de ser reconegut per una institució generalment anomenada federació, que regeix la competició i en fixa el reglament.

Classificació dels esports

Classificació segons la situació motriu

La classificació es basa en l’estudi dels elements que intervenen en la situació motriu dels diversos esports:

• Els companys: s'analitza si hi ha companys o no.
• Els adversaris: es té en compte si els adversaris (si és que n’hi ha) influeixen en el desenvolupament del joc.
• L'espai: s'analitza el tipus d'espai en què es desenvolupa l’esport, que pot ser fix o variable.

Abreviacions: C (companys), A (adversaris), I (espai).

Classificació segons el tipus d’accions

Analitzant la presència o absència de companys i adversaris en el desenvolupament de l’esport, podem establir els grans grups següents:

• Esports col·lectius de cooperació-oposició: bàsquet, futbol, etc.
• Esports col·lectius de cooperació: vela, curses de relleus, natació sincronitzada, etc.
• Esports individuals amb oposició (esports d'adversari): tennis, judo, etc.
• Esports individuals sense oposició: natació, atletisme, tir, etc.

L'esport tradicional

L’origen dels esports tradicionals

Els esports tradicionals tenen un origen popular, són específics de zones geogràfiques determinades i s’han transmès de generació en generació. Alguns esports tradicionals tenen un origen ancestral. A cada regió hi ha jocs i esports tradicionals propis, que formen part de la història d’aquell lloc.

Esport adaptat

L’esport adaptat és l’activitat física que intenta possibilitar la pràctica esportiva a persones que presenten alguna discapacitat o disminució física, psíquica o sensorial, a les quals s’adapta. L'esport adaptat s'anomena així perquè s'han adaptat les normes de joc a les discapacitats dels qui el practiquen:

• Discapacitat física o motriu: Deguda a una disminució anatòmica o física per causa d'una espina bífida, la poliomielitis, una amputació, etc. Es manifesta en forma de monoplegia, paraplegia, hemiplegia o tetraplegia.
• Discapacitat sensorial: Causada per una disminució fisiològica o bé sensorial auditiva o visual, com ara la sordesa o la ceguesa.
• Discapacitat psíquica: Deguda a una disminució psicològica o psíquica lleugera, mitjana, severa o profunda.

Els Jocs Paralímpics

Són, d'una banda, el vessant adaptat dels Jocs Olímpics i intenten mantenir el mateix esperit. De l'altra, representen la culminació de la pràctica esportiva adaptada, en l'àmbit competitiu, per a esportistes amb disminucions físiques o sensorials.

Els Special Olympics

Són uns jocs que es van crear per oferir a les persones amb disminució psíquica l'oportunitat de culminar els seus esforços esportius amb una competició nacional o internacional.

L'esport espectacle i les seves implicacions