Guia completa de l'escultura i pintura renaixentista

Manierisme i Renaixement

Quattrocento

Inspirat en els models clàssics, amb Florència com a centre artístic. Des del punt de vista formal, destaca la proporcionalitat, el cànon de nou caps, el contrapposto i les cames obertes en compàs (Donatello).

Tècniques i temàtiques

S'utilitza l'hagiografia i temes bíblics, tot i que s'hi van afegir amb força els nus, temes mitològics, el retrat de bust i el retrat eqüestre. Aquest últim suposa la superació de la tipologia escultòrica clàssica.

Tipologies escultòriques i materials

• Tipologies: Monuments funeraris i cantories.
• Materials: Marbre, bronze, fusta, pedra, guix, terracota vidrada i policromada.

Cinquecento

L'escultura del segle XVI va continuar la línia clàssica, interessada en el naturalisme de l'home i amb una tendència al monumentalisme. Predomini de les línies corbes i utilització d'un sol material.

Miquel Àngel és l'únic escultor que treu la part sobrera i treballa des d'un únic punt de vista frontal. Els manieristes, en canvi, utilitzen diversos blocs i la multifacialitat. El cànon manierista fa que les figures s'allarguin i es retorcin sobre si mateixes.

Pintura del Quattrocento

Gran interès per la natura i el paisatge, sense el detallisme de l'escola flamenca. Es treballen els volums, les perspectives i les robes elegants. Les composicions comencen a preocupar-se per l'harmonia i sovint es disposen de manera geomètrica (triangular).

Nou estil pictòric allunyat del gòtic, amb molta importància del dibuix, la profunditat i l'enquadrament de les figures. Tècniques: primer fresc i tremp; a finals del segle XVI, l'oli.

Pintura del Cinquecento

Es consoliden tècniques com la pintura a l'oli i nous suports com la tela. Destaca el clarobscur: el contorn de les figures es defineix a través de zones il·luminades i zones ombrejades.

• Leonardo da Vinci: Introdueix l'sfumato i la perspectiva aèria.
• Miquel Àngel: Capella Sixtina i solucions manieristes.

Disputa color vs. dibuix: El color dels venecians contra el dibuix dels romans i florentins.

Roma substitueix la capital artística, tot i que torna a ressorgir Florència amb els manieristes. A Venècia sorgeix una escola peculiar amb Giorgione: pèrdua dels contorns del dibuix, unitat cromàtica, exaltació de la riquesa, valoració del paisatge, distorsió de les figures i ruptura de la simetria renaixentista.

Renaixement nòrdic

Cal destacar les escoles alemanya i flamenca, caracteritzades per l'expressivitat i el dramatisme.

Pintura renaixentista a Espanya

A partir dels primers anys del segle XVI, els artistes s'impregnen del model de l'estil flamenc i italià. La pintura flamenca s'introdueix a la península amb l'arribada d'artistes. El centre més important fou València.