Guia Completa d'Economia i Història: Conceptes Clau i Contrareforma

Economia: Conceptes Fonamentals i Aplicacions

L'economia és la ciència que estudia com les persones i les societats utilitzen els recursos limitats per satisfer les necessitats i desitjos.

Necessitats i Desitjos

Allò que és imprescindible per poder viure. De manera racional, les persones acostumen a cobrir en primer lloc les necessitats. L'economia no és una ciència experimental, sinó que s'anomena una ciència social.

Les persones, durant la nostra vida, prenen moltes decisions econòmiques, algunes de les quals són més importants que d'altres. No totes les decisions que es prenen en economia són racionals, sinó que hi ha algunes que són irracionals. És important que les persones aprenguin a utilitzar els recursos de manera eficient.

Els Elements Bàsics de l'Economia

1. Agents econòmics
2. Producció
3. Consum
4. Distribució de la riquesa

Sistema Econòmic

Manera d'organitzar i dur a terme les transaccions econòmiques. En els últims anys, hi ha hagut diversos models de sistemes econòmics principals:

Sistema Capitalista

Caracteritzat per: molts països, poca intervenció de l'Estat en l'economia, el mercat és lliure (llei de l'oferta i la demanda), predomini de la propietat privada, lliure circulació de mercaderies i persones. El gran objectiu de tot el sistema és el benefici personal.

Sistema Comunista

Caracteritzat per: pocs països (Corea del Nord, Cuba, Veneçuela...), gran intervenció de l'Estat en l'economia del mercat planificat (l'Estat és el que determina com es caracteritza l'economia), predomini de les empreses públiques (de l'Estat), l'Estat és el que determina quines mercaderies poden circular, i la igualtat social (la desaparició de la classe social).

Llei de l'Oferta i la Demanda

Mà Invisible

El mercat es regula sol i tendeix a l'equilibri (situació d'equilibri).

Les persones que compren al mercat no sempre actuen racionalment i intervenen altres elements en la nostra decisió.

Monopoli

Una empresa controla el mercat.

Oligopoli

Una o més empreses pacten per controlar el mercat.

Economia Planificada

Defensa de la propietat col·lectiva.

Els Sectors de l'Economia

En l'economia hi ha 4 sectors en els quals podem englobar totes les activitats econòmiques:

1. Sector Primari

   Són aquelles activitats que es dediquen a l'extracció de les matèries primeres.

2. Sector Secundari

   Sectors que es dediquen a la transformació i manipulació de les matèries primeres.

3. Sector Terciari

   Sector més ampli, està format per una gran quantitat d'activitats (botigues, transports, serveis de professorat...).

4. Sector Quaternari

   Les feines dedicades a la tecnologia.

La Funció Performativa del Llenguatge

És la que determina actes de parla; només es produeix si són dits per determinades persones.

Conceptes Econòmics Clau

1. Inflació

   És l'augment dels preus durant un període de temps (1 mes - 1 any): inflació mensual o inflació anual.

2. Deflació

   És la baixada dels preus en un determinat temps.

El millor és que pugin els preus de manera moderada. La baixada dels preus el que fa és penalitzar l'economia i, com a conseqüència d'això, s'entra en crisi. La deflació és negativa.

Poder Adquisitiu

És la capacitat que té una persona de comprar segons el sou que té.

El sou mínim a Espanya és de 1184€.

La inflació/deflació es calcula mensualment o anualment.

IPC

Índex de Preus al Consum.

Mercat de Treball

Lloc físic o virtual on s'intercanvia una feina a canvi d'un salari.

Salari

Diners o sou que es paga a canvi d'una feina.

No totes les feines tenen el mateix sou.

Com a norma general, la jornada laboral d'una persona és de 40h setmanals, és a dir, 8h al dia.

Dins del que seria el mercat de treball, hi ha dos factors importants:

1. Oferta de Treball

   És el que el mercat ofereix.

2. Demanda de Treball

   És el que les persones ofereixen.

Dins del mercat laboral, trobem les persones que, des d'un punt de vista laboral, es poden dividir en tres grups:

1. Població Activa

   Conjunt de la població que compleix els requisits per poder treballar.

2. Població Ocupada

   La població que treballa a canvi d'un sou.

3. Població Aturada

   La gent que busca feina.

Com més gran sigui l'atur, més malament anirà l'economia. Tot i que això no sempre és així, també hauríem de mirar quin tipus d'ocupació hi ha. L'atur es classifica en tres tipus:

1. Atur Cíclic

   Atur que es va repetint cada cert període de temps.

2. Atur Estacional

   Es produeix en determinades èpoques de l'any.

3. Atur Estructural

   Certes activitats laborals han quedat dissoltes.

1. Taxa d'Atur

   Proporció de persones sense feina a la població activa.

2. Taxa d'Ocupació

   Percentatge de població en edat de treball que tenen feina.

A Reus, la població en edat de treball és de 60.300 persones, i hi ha 14.230 persones a l'atur.

Història: La Contrareforma i el Concili de Trento

La Contrareforma: Resposta de l'Església Catòlica a la Reforma Protestant.

L'Església l'organitza a través del Concili, una reunió dels càrrecs més importants de l'Església per debatre sobre qüestions de fe i qüestions organitzatives.

El Concili Vaticà II es va decidir acabar amb el retorn.

És un concili dels més importants perquè es tracta de donar una resposta a un cisma que s'ha produït dins de l'Església.

La monarquia hispànica va ser la gran defensa de la Contrareforma i va tenir en el seu territori zones protegides (Holanda) al nord d'Europa.

Com va reaccionar l'Església Catòlica a la Reforma?

La difusió de la Reforma luterana per tot Europa va convèncer les autoritats religioses de la necessitat de frenar-ne l'expansió. Per això, van seguir un triple camí:

• La reforma interna de l'Església.
• La difusió d'una nova religiositat entre els fidels.
• La persecució dels protestants, considerats heretges.

El Concili de Trento i la Contrareforma

La jerarquia eclesiàstica va impulsar un moviment de renovació conegut com a Contrareforma. El seu objectiu era la correcció dels propis errors i la defensa dels dogmes de la fe catòlica.

Amb aquesta finalitat, el papa Pau III va convocar el Concili de Trento (1545-1563), que va reafirmar els dogmes principals de la doctrina catòlica:

• Va proclamar que la fe era important, però que la salvació havia d'aconseguir-se mitjançant les bones obres.
• Va reafirmar els set sagraments, el caràcter sagrat de la missa i el culte a la Mare de Déu i als sants.
• La Vulgata, la Bíblia traduïda al llatí per Sant Jeroni, va ser declarada l'única interpretació vàlida de les sagrades escriptures.

El Concili també es va proposar reformar l'administració (cúria) i la disciplina eclesiàstica. Per això es van adoptar una sèrie de mesures:

• Es va prohibir la venda d'indulgències.
• Es van crear seminaris per garantir la formació adequada del clergat.
• Es va obligar els bisbes a residir a la diòcesi, i als sacerdots, a les parròquies.
• Finalment, es va instar el clergat a portar una vida exemplar i a guardar el celibat.

La Difusió de la Contrareforma

Per difondre el nou esperit religiós, es va iniciar la reforma de nombrosos ordes religiosos que havien relaxat la seva disciplina i se'n van fundar altres de nous.

Entre els ordes nous destaca la Companyia de Jesús, fundada per Ignasi de Loiola l'any 1540. Els jesuïtes, que tenien una disciplina rígida i depenien directament del Papa, es van convertir en l'instrument de difusió més gran de la Contrareforma pel món.

Els seus mitjans d'actuació van ser la predicació, la confessió i, sobretot, l'ensenyament, gràcies a la creació de nombrosos col·legis i universitats a diversos països. També van estendre la predicació fora d'Europa amb la fundació de missions.

La Lluita Contra els Protestants

El 1542, i davant l'amenaça del protestantisme, el Papa va establir la Congregació del Sant Ofici o Inquisició Romana, un tribunal eclesiàstic permanent creat per perseguir els qui es desviaven dels dogmes de l'Església i castigar els delictes contra la fe. També es va crear la Congregació de l'Índex, encarregada de publicar la llista de llibres prohibits, considerats contraris a la doctrina catòlica i nocius per a la fe.

Aquesta època va estar marcada per la intolerància religiosa i sagnants enfrontaments entre catòlics i protestants. Les guerres de religió es van estendre durant els segles XVI i XVII.