Guia completa sobre discapacitat intel·lectual, trastorns de la personalitat i comunicació

Discapacitat Intel·lectual

La discapacitat intel·lectual es defineix per limitacions significatives en el funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa. Es compon de dos elements principals:

• Funcionament intel·lectual: Rendiment intel·lectual inferior al normal.
• Conducta adaptativa: Inclou habilitats conceptuals, socials i pràctiques.

Intervenció en persones amb discapacitat intel·lectual

L'objectiu de la intervenció és potenciar el desenvolupament i la qualitat de vida. Les estratègies inclouen:

• Estimulació precoç.
• Tractament pedagògic i psicològic.
• Teràpia ocupacional.
• Teràpia biològica (farmacològica, dietètica, quirúrgica).

Es busca potenciar la teràpia per a la relació social, afavorir la independència i l'autocura, i proporcionar respecte, suport emocional i efectiu.

Les famílies de nens amb discapacitat intel·lectual necessiten suport per:

• Aconseguir la màxima independència possible per als seus fills.
• Motivar-los en les destreses bàsiques instrumentals, socials, formatives i professionals.
• Informar-los que les limitacions més grans sovint deriven de traves socials.

Trastorns de la Personalitat

Es descriuen diferents tipus de personalitat amb característiques distintives:

• Paranoide: Creu que tot va en contra seva i que la gent trama contra ell.
• Esquizoide: Viu en el seu món, és solitari i distant, i no li agrada que s'entrometin en la seva vida.
• Histriònica: Persona exagerada, es vesteix de forma cridanera, intenta seduir els altres, depèn de l'aprovació aliena i no li agrada que la critiquin.
• Antisocial: Actitud conflictiva amb la societat, pot presentar homofòbia, racisme i desacord amb les normes socials, involucrant-se en conflictes.
• Límit: Caracteritzat per una gran inestabilitat emocional. Necessita afecte i suport; la manca d'aquests pot portar a l'alcoholisme o pensaments suïcides.

Trastorns de l'Alimentació

Anorèxia Nerviosa

Es caracteritza per la renúncia a mantenir un pes corporal mínim saludable, acompanyada d'una por intensa a engreixar-se. Les conductes associades inclouen el rebuig d'aliments, vòmits autoinduïts i exercici excessiu. Les conseqüències poden ser pèrdua de pes, absència de menstruació i desnutrició.

Bulímia

Es manifesta com una necessitat persistent de consumir quantitats excessives d'aliments, seguida de conductes compensatòries com vòmits provocats, abús de laxants o diürètics, o períodes de dietes restrictives intermitents.

Intervenció en persones amb anorèxia o bulímia

El tractament ha de ser multidisciplinari i ben coordinat, incloent:

• Farmacoteràpia.
• Psicoteràpia.
• Intervenció dietètico-nutricional.

Trastorns Orgànics Mentals

Demència

Es refereix a deterioraments transitoris, permanents o progressius de les funcions cognitives. En el cas de la demència, hi ha un deteriorament progressiu amb una disminució de totes les funcions cognitives. Sovint són incurables i irreversibles, podent aparèixer de forma sobtada o progressiva, amb canvis d'humor i tendència a divagar.

Malaltia d'Alzheimer

És un tipus de demència caracteritzada pel deteriorament i pèrdua gradual de neurones cerebrals de causa desconeguda. Pot manifestar-se amb nerviosisme, explosió de còlera, paranoies i al·lucinacions.

El tractament de la malaltia d'Alzheimer inclou:

• Tractament farmacològic: Per retardar el progrés de la malaltia.
• Tractament no farmacològic: Inclou entrenament de l'atenció i la memòria, activitats terapèutiques, i estimulació social i física.

La Comunicació i els seus Elements

La comunicació és la base per transmetre i compartir informació. Els elements clau de la comunicació són:

• Emissor
• Receptor
• Codi
• Missatge
• Canal
• Context

Habilitat Comunicativa

L'habilitat comunicativa ve determinada per la capacitat de:

• Expressar els nostres pensaments amb claredat.
• Escoltar de forma activa.

Comunicació Verbal

És el tipus de comunicació que utilitza el llenguatge parlat o escrit. Pot existir pèrdua d'informació en la transmissió.

Comunicació No Verbal

No utilitza paraules, sinó signes diversos que donen sentit a la comunicació.

• Comunicació Vocal: Les emissions fòniques que produïm amb la boca. Són formes primitives de comunicació.
• Comunicació No Vocal: Formes de comunicació que no són emissions fòniques, com la cinèsia i la proxèmia.

Altres sistemes de comunicació no verbal inclouen:

• Visual: Senyals o avisos lluminosos (ex: consulta ocupada o no).
• Auditiva: Senyals o avisos sonors (ex: timbres, sirenes).

Parallenguatge

És el component vocal que no té en compte el contingut verbal, sinó la forma. Hem de dominar:

• Volum: Utilitzar un volum apropiat, modulant la veu.
• Velocitat, ritme i pauses: Adequar-los a la capacitat d'assimilació i comprensió del pacient.
• Pertorbacions en la parla: Evitar-les, ja que generen sensació d'inseguretat o incompetència.

Cinèsia

És l'estudi del moviment del nostre cos en la comunicació no verbal.

• Gestos del cap: Cap amunt (neutralitat), cap inclinat a un costat (interès), cap inclinat cap avall (actitud negativa o oposada).
• Expressió facial: Ha de ser coherent amb les 6 emocions bàsiques (alegria, tristesa, sorpresa, por, ira i fàstic).
• La mirada: Mirar algú demostra interès.
• Gestos dels braços i mans: Braços encreuats (actitud tancada, insegura), braços enrere (seguretat, poder, superioritat), braços avall, palmells de les mans cap endavant (sinceritat), dit índex endavant (mandat).