Guia Completa dels Registres Lingüístics en Català

Guia Completa dels Registres Lingüístics

Els registres lingüístics són les varietats de la llengua que s'adapten a les diferents situacions comunicatives. A continuació, es detallen les característiques principals dels registres més comuns:

Registre Col·loquial

• Temes relacionats amb la vida quotidiana.
• Poca especialització.
• Canal oral espontani.
• Objectiu bàsic: intercanviar informació ordinària.
• Riquesa de recursos expressius: llenguatge corporal, onomatopeies, interjeccions, eufemismes, augmentatius i diminutius, refranys, frases fetes, comparacions, metàfores, repeticions, termes argòtics.
• Exemples de textos: una conversa familiar, una discussió entre amics.
• Característiques de relaxament lingüístic o menor formalitat: Lèxic limitat i sense afany de precisió. Polisèmia. Sintaxi simple. En general, relaxament de la correcció lingüística. Nivell de formalitat baix.

Registre Literari

• Subjectivitat.
• Objectiu bàsic: creació d'emoció i de plaer, recerca d'expressivitat.
• Intenció estètica.
• Llibertat de l'autor. Creativitat.
• Presenta més variació dialectal que els registres més formals.
• Existeix en totes les llengües.
• Es tracta més aviat d'un complex de registres i varietats, perquè un autor en pot imitar qualsevol (per exemple, el registre col·loquial en els diàlegs de les novel·les o en el teatre).
• Exemples de textos: un poema, un conte.
• Recursos expressius i gèneres: Ús intensificat i molt elaborat de recursos de tipus fonètic, estructural, semàntic, sintàctic, lògic, etc. Hi ha diferències marcades segons els gèneres (poesia, narració, assaig, teatre).

Registre Científic

• Objectivitat.
• Alta elaboració i formalitat. Nivell de formalitat alt.
• Lèxic: precisió, no polisèmia, universalitat.
• S'hi fan servir repertoris terminològics d'especialitat i, sovint, llenguatges simbòlics (matemàtiques, física...).
• Sintaxi: coherència, concisió i precisió.
• Exemples de textos: un article en una revista especialitzada de medicina, un llibre de física per a estudiants universitaris.
• Canal i intenció: Canal bàsicament escrit. Intenció informativa o instructiva.

Registre Estàndard

• L'estàndard és la llengua comuna, general i supradialectal que serveix de model de referència per a tota la comunitat lingüística.
• És una varietat neutra, que no és pròpia de cap grup específic, i actua com a anivelladora de la variació lingüística.
• Al mateix temps, crea la noció de llengua i esdevé per als parlants la representació d'aquesta.
• És, lògicament, la varietat que s'ensenya als no nadius.
• Una societat com la nostra exigeix la intercomunicació a nivell global. Pensem, per exemple, en l'educació generalitzada, en la premsa, la ràdio, la televisió, la informàtica, el món del llibre, la relació dels ciutadans amb l'administració, etc. Tots els textos o discursos que es generen en aquests àmbits exigeixen un model de llengua definit, conegut i acceptat per tots, un model en el qual els usuaris se sentin segurs i amb el qual s'identifiquin.
• La llengua estàndard existeix per a possibilitar i garantir la intercomunicació generalitzada en una comunitat lingüística en els àmbits formals, especialment per a satisfer les complexes necessitats comunicatives d'una societat moderna.
• L'estàndard va lligat a textos de temàtica especialitzada, de canal escrit o oral no espontani, d'intenció objectiva i de caràcter formal.
• És, per tant, la base dels registres formals, encara que també pot convertir-se en l'única varietat usada pels sectors més instruïts de la població, és a dir, que pot succeir que s'aprengui ja a la llar familiar.
• Abast temàtic i canal: Tots els temes i tots els graus d'especialització. Temes molt tècnics o especialitzats. Canal sobretot escrit i també oral no espontani.