Guia Completa dels Pronoms Febles i l'Oració Composta en Català

Sintaxi Catalana: Pronoms Febles i Oració Composta

Pronoms Febles

1. Funció dels Pronoms Febles

Els pronoms febles substitueixen un element sintàctic i fan la mateixa funció que faria aquell element.

Pronoms de Complement Directe (CD)

Poden ser:

• Definits: el, la, els, les.
• Indefinits: en.
• Neutre: ho.

Consideracions:

• Els definits sempre porten article definit (o demostratiu o possessiu).
• Els indefinits no.
• El neutre ho substitueix "això" o "allò" en oracions subordinades.
• Quan el CD es refereix a 1a persona: em, ens.
• Quan el CD es refereix a 2a persona: et, us.
• Quan el CD es refereix a 3a persona (reflexiu): se.

Pronoms de Complement Indirecte (CI)

Complement que rep danys o beneficis de l'acció verbal, sempre porta la preposició a o per a.

• Quan es refereix a 3a persona: li, els.
• Quan es refereix a 1a persona: em, ens.
• Quan es refereix a 2a persona: et, us.
• Quan es refereix a 3a persona i és reflexiu: et, es.

Pronoms de Complement de Règim Verbal (CRV)

Complements que necessiten els verbs preposicionals.

• Es substitueixen per hi, excepte si el verb és reflexiu, llavors és en.

Pronoms d'Atribut (ATB)

Complement que es troba en els verbs copulatius (ser, estar, semblar).

Té tres substitucions:

• Si l'atribut és definit (com el CD): el, la, els, les.
• Si l'atribut és indefinit (com el CD): ho.
• Si l'atribut té èmfasi (amb !): en.

Pronoms de Complement Predicatiu (CPred)

Com el Complement Circumstancial de Mode (CCM), però aquest concorda amb el Complement Directe (CD) o el subjecte.

• Es substitueix per hi, excepte en els verbs fer-se, dir-se, elegir, nomenar, on s'usa en.

Pronoms de Complement Circumstancial (CC)

• Es substitueix per hi, excepte el Complement Circumstancial de Lloc (CCL) amb la preposició de, que es substitueix per en.

Pronoms de Complement del Nom (CN)

• Es substitueix per en quan forma part del Complement Directe (CD) i té la preposició de, o per substituir només el CD o el CN, però mai els dos alhora.

Pronoms de Subjecte

Dues condicions:

• Subjecte d'un verb intransitiu.
• Subjecte indefinit = en.

2. Duplicació Pronominal

• Si l'element està al començament de la frase, cal posar un pronom feble a continuació. Exemple: A la Dolors, li vaig donar el llibre.
• No hi pot haver dos pronoms febles repetits a la mateixa frase. Exemple incorrecte: ho vaig dir-ho.

3. Combinació de Pronoms Febles

L'ordre de combinació és el següent:

Reflexiu (es) → 2a persona (et, us) → 1a persona (em, ens) → CI (li, els) → CD/ATB (el, la, els, les, ho) → C. Adv (en, hi).

4. Nombre de Pronoms en una Combinació

Una combinació pot portar fins a quatre pronoms febles.

5. Unió de Pronoms Febles

• Sempre van al voltant del verb i, en combinacions de dos o més pronoms, han d'anar junts.
• S'escriuen darrere del verb si és infinitiu, gerundi o participi.
• Si el pronom o els pronoms van darrere del verb, han d'ajuntar-se amb un guionet (-).
• Si van davant del verb, només es poden ajuntar amb un apòstrof (').
• L'apòstrof ha d'anar tan a la dreta com sigui possible.
• Combinacions sense apòstrof: la hi, se us, li hi.
• Si en combinació el pronom és et o em, es posen en primer lloc amb les formes planes (se, te, me) o les elidides (s', t', m').
• Els pronoms us, ens, el, els, en adopten les formes planes (-vos, -nos, -lo, -los, -ne) quan van darrere d'un verb acabat en consonant o diftong.
• Si entre el verb i el pronom s'interposa un altre pronom, adopten les formes reforçades (-vos, -ns, -l, -ls, -n).

6. Casos Especials de Combinació

• La combinació en + en no és possible; només se'n pot substituir un.
• La combinació hi + hi tampoc és possible.
• La combinació ho + en tampoc és possible.
• La combinació ho + hi esdevé l'hi.

L'Oració Composta

Una oració composta conté dues o més verbs. Hi ha tres tipus principals:

Oracions Juxtaposades

• Són com dues oracions simples juntes, separades per un signe de puntuació (punt, punt i coma, dos punts).

Oracions Coordinades

• Són com dues oracions simples unides per elements gramaticals d'enllaç (conjuncions).
• Són dues frases independents.
• Hi ha diferents tipus segons la conjunció utilitzada.

Oracions Subordinades

Sempre hi ha un mot que introdueix la subordinada.

Tipus d'Oracions Subordinades

Subordinades Substantives

Quatre tipus:

• Completives: Van introduïdes per que i fan totes les funcions de Sintagma Nominal (SN).
• Interrogatives: Oracions introduïdes per una partícula interrogativa (quin, quina, quins, quines; quant, quanta, quants, quantes), pronoms interrogatius (qui, què) o adverbis interrogatius (quan, on, com). Les interrogatives fan funció de Complement Directe (CD).

Oracions de Relatiu

Aquestes oracions equivalen a un Sintagma Nominal (SN) i no tenen antecedent explícit. Les construccions més freqüents són:

• Persones: qui / el qui / aquell qui / tothom qui.
• Coses: el que / allò que / això que / la cosa que.
• Lloc: on / allà on / allí on / arreu on.

Fan funció de Sintagma Nominal (SN).

Oracions d'Infinitiu

No porten connector i poden exercir totes les funcions de substantiu. Poden anar precedides de la preposició de si són Complement Directe (CD).