Guia Completa dels Mitjans de Transmissió: Fibra, Coaxial i Sense Fil

Introducció als Mitjans de Transmissió

Conceptes Clau en Transmissió

• Atenuació: És la pèrdua de potència del senyal, de manera que, al límit, resulta impossible la recepció. És important assenyalar que l'atenuació es mesura en dB.
• Soroll: Senyals de tipus aleatori que s'afegeixen al senyal d'informació.
• Interferència: Senyal del mateix tipus que el d'informació afegit a aquest. La interferència produïda entre cables d'un mateix feix s'anomena diafonia.
• Distorsió: Alteració del senyal original provocada per una resposta imperfecta del sistema.

Mitjans Guiats: Cables de Xarxa

Parells Trenats (Twisted Pair)

Consisteixen en una coberta plàstica que conté un o més parells de cables (més petits, és clar), que es troben trenats.

Tipus de Parells Trenats

• Cable de parells trenats blindats (STP): Format per una capa exterior plàstica aïllant que recobreix una sèrie de capes interiors de paper metàl·lic, normalment quatre, dins de les quals se situen un parell de cables trenats amb revestiments plàstics de diferents colors per a la seva identificació.
• Cable de parells trenats amb pantalla (FTP): En aquest cas, els quatre parells de cable, amb els seus revestiments plàstics, es troben envoltats per una única capa de paper metàl·lic, que de nou ha de trobar-se connectada a terra pels dos extrems.
• Cable de parells trenats no blindats (UTP): Format per quatre parells de fils, trenats per parells, i revestits d'un aïllant plàstic de colors per identificar-los.

Connectors per a Parells Trenats

Els connectors típics utilitzats per acabar cables de parell trenat són el RJ-11, especialment en telefonia, i el RJ-45 en xarxes locals. El primer té capacitat per a 2 parells, i el segon per a 4.

Cable Coaxial

Un cable central, més o menys gruixut, amb una coberta dielèctrica, que està envoltat amb un conductor en forma de malla (blindatge), recobert al seu torn per una protecció cilíndrica de plàstic. Va ser molt utilitzat en els anys anteriors als anys 80.

Connector BNC

El connector típic per a cables coaxials és el BNC, que consta d'un petit connector o viu on s'insereix el conductor central del cable coaxial, i una coberta on es connecta el blindatge o malla.

Fibra Òptica

La fibra òptica és un mitjà de transport pel qual es transmeten senyals lluminosos (o òptics, en contrast amb els elèctrics dels cables anteriors), construït a base de sílice (SiO₂).

Tipus i Estructura de la Fibra

Hi ha diversos tipus de fibra, sent les monomode, multimode i multimode de salt d'índex les més utilitzades. La diferència bàsica entre elles és la manera com es passa del material d'índex n1 al de n2, i el gruix del nucli que, en el cas de les monomode, és summament petit.

Un cable de fibra òptica típic està compost per dues fibres embolcallades per revestiments separats. Si s'observés una secció transversal d'aquest cable, es veuria que cada fibra òptica es troba envoltada per capes de material amortidor protector, normalment un material plàstic, com el Kevlar, i un revestiment extern.

Avantatges de la Fibra Òptica

Entre els avantatges de la fibra podem esmentar:

• Diàmetre i pes reduït.
• Capacitat de transmissió d'informació potencialment il·limitada.
• Baixes pèrdues (0,25 dB/Km).
• Immunitat a les interferències electromagnètiques.
• Aïllament elèctric entre emissor i receptor.
• Seguretat en les comunicacions.
• Possibilitat de fabricació de cables de gran llargària (4 Km).

Comunicacions Sense Fil

Ones de Ràdio

Són ones fàcils de generar, capaces de cobrir llargues distàncies, travessen les parets sense dificultat, i a partir de l'emissor es propaguen a totes les direccions (depenent del tipus d'antena).

Infraroges

Són ones per a distàncies curtes. Utilitzen aquest tipus d'ones els comandaments a distància de televisió o vídeo, i els ordinadors portàtils acostumen a portar un port de comunicacions infraroges.

Microones

Aquest tipus d'ones permeten realitzar transmissions terrestres i entre satèl·lits. Emeten en una freqüència d'entre 1 i 10 GHz. A diferència de les ones de ràdio, les microones no travessen bé els obstacles, però quan emeten a més de 1.000 MHz ho fan en línia recta i es poden enfocar, concentrant l'energia en una antena parabòlica.