Guia Completa dels Grups de Discussió en Recerca Qualitativa

Els Grups de Discussió (GD) són una tècnica qualitativa basada en la interlocució que busca obtenir opinions, imaginaris i comportaments dominants o compartits en un determinat col·lectiu.

Quan són adequats els Grups de Discussió?

Són adequats quan es volen obtenir opinions i imaginaris de comportaments dominants o quan aquests estan compartits en un determinat col·lectiu.

Què fa que funcionin els Grups de Discussió?

Funcionen perquè es trien persones que tenen experiències comunes.

Dos efectes clau:

• Efecte ascensor.
• Emergència d’un sentiment de comunitat o identitat compartida.

1. Disseny dels Grups de Discussió

Selecció i contacte amb els participants

• Perfil dels participants.
• Grau de coneixença o familiaritat entre ells/es.
• Contacte i captació dels participants.
• Estratègies per millorar la participació.

Nombre de membres:

Entre 6 i 10 participants, sent 8 el nombre ideal.

Nombre de grups:

• Influència de les variables considerades en la recerca.
• Consideracions de disseny.

Nombre de sessions:

• Consideracions de disseny.

Lloc de realització:

• Característiques del local.
• Ús de locals adaptats.

El guió de discussió:

• Guió més curt i més obert que el d’entrevista semidirigida.

2. La Realització dels Grups de Discussió

La preparació de la discussió

El treball dels moderadors

• Es considera que hi ha d’haver 2 moderadors i 1 observador.
• Avantatges i inconvenients: La distribució de feina aporta molts avantatges. No obstant això, un inconvenient pot ser la distància simbòlica entre el moderador i els participants.
• Rols: L’observador s’encarrega de tasques més tècniques, com assegurar el funcionament de les càmeres.

Rol principal dels moderadors:

• En un Grup Focal, el moderador té un paper més actiu.
• En un Grup de Discussió, es fomenta una discussió oberta (imaginaris, representacions, anàlisi del discurs).
• L’ajudant s’encarregarà de la transcripció.

Com ha de ser i què ha de fer el moderador?

• Estil directe i indirecte: L’estil directe és propi del grup focal. L’estil indirecte s’acosta a les preguntes indirectes, buscant obtenir informació abordant un tema que no és l’objecte d’estudi principal.
• Evitar la violència simbòlica: El moderador no ha de posicionar-se ni decantar la moderació cap a un participant.
• Fomentar la confiança amb els participants.

Aspectes clau durant la realització:

• Al principi, s’han d’explicar els objectius, per tant, sempre s’ha de contextualitzar la recerca i les preguntes.
• Les preguntes són molt més obertes i dirigides de forma global al col·lectiu.
• Les pauses i les peticions d’ampliació són molt importants.
• En un grup de discussió, es pot fer una ampliació d’uns 15 minuts.
• Inici i finalització de la discussió: A l’inici, cal explicar les regles, el tema a tractar i les característiques comunes dels participants. A la finalització, es realitza un bloc de clausura on és útil fer un resum de les principals opinions i temes sorgits, els elements principals tractats, i si hi ha acord, etc.
• Alguns autors recomanen buscar el consens.

La interacció amb els components del grup

• Cal gestionar les intervencions, incloent-hi les més categòriques.
• Observar les actituds dels participants i la relació entre ells.
• Saber “gestionar” els diferents perfils de participants.
• La forma d’intervenir del moderador és important.

Avantatges dels Grups de Discussió

• S'eviten les opinions més particulars i subjectives.
• S'aconsegueix una bona representativitat amb costos relativament baixos (eficiència).
• S'obtenen fàcilment representacions i imaginaris compartits.
• Permet obtenir arguments contraposats respecte a qüestions conflictives.

Limitacions dels Grups de Discussió

• Complexitat del disseny.
• Complexitat tècnica.
• No permet accedir a informació íntima o poc profunda.
• Costos elevats (en alguns casos).