Guia completa dels esports: Història, gèneres i ètica

Història i creixement dels esports

Els esports (esports electrònics) tenen el seu origen en les primeres competicions de videojocs dels anys 70 i 80. Amb la popularització d'Internet als anys 90, els tornejos en línia van esdevenir comuns, la qual cosa va impulsar el creixement de la indústria. A partir del 2010, amb plataformes com Twitch i YouTube Gaming, els esports es van consolidar com una indústria global.

Gèneres de videojocs en els esports: volatilitat i modes

• FPS (First Person Shooter): Jocs on la precisió i la reacció ràpida són determinants. Exemples: Counter-Strike, Valorant.
• MOBA (Multiplayer Online Battle Arena): Jocs estratègics amb un treball en equip intens. Exemples: League of Legends, Dota 2.
• RTS (Real-Time Strategy): Requereixen una ràpida presa de decisions i gestió de recursos. Exemple: StarCraft II.
• Battle Royale: Fórmula d'èxit per la seva accessibilitat i dinamisme. Exemples: Fortnite, Apex Legends.
• Simuladors esportius: Replicquen esports tradicionals. Exemples: FIFA, NBA 2K.

Cada gènere presenta una volatilitat diferent, influenciada per les actualitzacions, les modes de joc i el metajoc (meta).

Ètica en els esports

Alguns dels temes clau en l'ètica dels esports són:

• Trampes: Ús de programari maliciós (hacks), bots o scripts il·legals per obtenir un avantatge injust.
• Comportament en línia: Assetjament, toxicitat i falta d'esportivitat entre jugadors.
• Apostes i mercats negres: Manipulació de partits i venda il·legal de comptes o objectes virtuals.
• Caixes de botí (loot boxes) i economia d'aspectes (skins): Debat sobre la seva relació amb els jocs d'atzar i la necessitat de regulacions.
• Dopatge digital: L'estrès i la pressió han portat a l'ús de substàncies per millorar la concentració, com l'Adderall.

Importància de la pràctica: requisits físics i mentals

Els jugadors professionals han de mantenir rutines d'entrenament estrictes, combinant exercicis cognitius amb entrenament físic per evitar lesions i millorar el rendiment. Un dia típic d'un jugador d'esports inclou:

• Sessions d'entrenament de 6 a 8 hores diàries.
• Anàlisi i visionat d'estratègies pròpies i dels rivals.
• Exercicis físics i tècniques de relaxació, com la meditació, per millorar la concentració i gestionar l'estrès.

Què és la gamificació?

La gamificació és l'aplicació d'elements i mecàniques pròpies dels jocs en contextos no lúdics, com l'educació, l'entrenament esportiu o l'empresa, per millorar la motivació i la participació. Això es fa mitjançant elements com nivells, recompenses, missions, taules de classificació i retroalimentació (feedback) immediata.

Aplicacions de la gamificació en els esports

Missions i reptes personalitzats

• Crear un sistema de missions diàries o setmanals per als jugadors d'un equip (p. ex., aconseguir una taxa de victòries del 70% en les pròximes 10 partides).
• Introduir desafiaments individuals i col·lectius, com ara "sobreviure més de 15 minuts sense morir en una partida de LoL".

Recompenses i progressió

• Establir nivells d'experiència dins de l'equip segons el rendiment, la col·laboració i la millora tècnica.
• Implementar un sistema d'insígnies (badges) o medalles per a assoliments (p. ex., "MVP de la setmana", "Millor suport de l'equip").

Classificacions internes i competicions amistoses

• Crear una lliga interna dins de l'equip on es puntuï no només per victòries, sinó també per altres aspectes com la comunicació o l'actitud esportiva.
• Organitzar tornejos interns amb modalitats especials (p. ex., jugar amb restriccions estratègiques).

Simulacions i entrenament interactiu

• Utilitzar eines com bots d'entrenament i programari d'anàlisi per convertir la millora en un repte gamificat.
• Aplicar realitat virtual (RV) o realitat augmentada (RA) per fer entrenaments més immersius i motivadors.

Tipologies de tornejos

Existeixen diferents formats de competició en els esports, entre els quals destaquen l'eliminació directa, les lligues, el sistema suís i el round-robin (tots contra tots).