Guia Completa dels Dialectes Catalans i la seva Distribució Geogràfica

Classificació i Característiques de les Llengües Romàniques

Grup Occidental

• Llengües: Català, Castellà, Francès, Occità o Provençal, Gallec-Portuguès, Sard, Rètic o Retoromànic.
• Característiques:
  • Sonorització de les oclusives sordes intervocàliques: p, t, k esdevenen b, d, g.
  • Terminació dels plurals en -s.
  • Tendència a perdre les paraules esdrúixoles.

Grup Oriental

• Llengües: Italià, Romanès, Dàlmata.
• Característiques:
  • No sonorització de les oclusives sordes intervocàliques (p, t, k).
  • Terminació dels plurals en -i.
  • Tendència a conservar les paraules esdrúixoles (ex: lettera).

Territoris de Parla Catalana

Fronteres lingüístiques: Salses (França), Fraga (Aragó), Maó (Menorca), Guardamar (Múrcia).

Estat Espanyol

• Principat de Catalunya:
  • Vall d'Aran (subdialecte aranès del gascó, dialecte de l'occità).
• Catalunya Aragonesa o Franja d'Aragó:
  • Una amplada de 14 km, amb la ciutat més important, Fraga.
• Les Illes Balears:
  • Mallorca, Menorca, Eivissa, les Pitiüses (Formentera i Cabrera).
• Tres quartes parts del País Valencià.
• El Carxe (Múrcia):
  • Llogarets i cases disseminades que no arriben a formar municipi.

Estat Francès

• Rosselló: Compost per Rosselló, Conflent, Capcir, Vallespir, Cerdanya.

Principat d'Andorra

• Català i Francès.

República Italiana

• L'Alguer (Sardenya).

Dialectes del Català: Oriental i Occidental

Català Oriental

• Central: Barceloní, Tarragoní, Xipella, Salat.
• Rossellonès.
• Balear: Mallorquí, Menorquí, Eivissenc.
• Alguerès.

Català Occidental

• Lleidetà o Nord-occidental: Pallarès, Ribagorçà, Tortosí.
• Valencià o Meridional: Septentrional, Apitxat, Meridional.

Característiques Específiques dels Dialectes Catalans

Dialecte Central: Barceloní

• Fonètica:
  • Alternança en l'obertura o no de /ɛ/-/e/ i /ɔ/-/o/.
  • Ensordiment de /dʒ/ que passa a /tʃ/ (ex: fetge, corretja).
  • Africació de /ʎ/ que passa a ser /j/ (iodització, ex: paia per palla).
• Morfologia:
  • Exemples de variació: aquest/a, dues/dos, en (masc.), l' (art. m.f. voc.), la (art. fem.).
• Lèxic:
  • Castellanismes (ex: tocino, trajo, tabaco, suelto).
  • Empobriment del lèxic clàssic (ex: torcar per eixugar, llevar per treure).
  • Renovació lexical (ex: abans d'ahir per despús-ahir).
  • Argot (ex: pirar - anar-se'n, pela - pesseta, clissar - veure, clapar - dormir).

Dialecte Salat

• Article salat: es, sa, ses (derivats d'ipse, ipsa), en comptes de el, la, les.
• Zona: Costanera des de Begur a Blanes, incloent Cadaqués.

Dialecte Xipella

• Es troba entre el català oriental i l'occidental.
• Fonètica:
  • E final àtona esdevé /i/ (ex: formatgi, quinzi).
  • Per assimilació, la /e/ també pot passar a /i/ (ex: pitit, llintilla).

Dialecte Tarragoní

• Fonètica:
  • Manteniment de /tʃ/ inicial o postconsonàntica (ex: xocolata, ganxo).
  • I o d segregada per la /ʃ/ intervocàlica o final (ex: caixa, coix) i per la /ʒ/ (ex: boja, afegir).
  • Palatalització de la /n/ per una /j/ o /dʒ/ precedent (ex: cuina > cunya, feina > fenya).
  • Plurals en -ns dels antics proparoxítons (esdrúixols) (ex: jóvens per joves, còvens per coves).
  • Manteniment de la combinació -ua àtona precedida de consonant velar (ex: llengua, aigua), sense les reduccions del català oriental (aiga, aigo, aigu).
  • Coexistència de les formes de l'article lo(s) / el(s) segons nivells generacionals (els vells usen lo, els joves el).
  • Pervivència de la /v/ labiodental, oposada a la bilabial /b/ (ex: veure/beure), com en la llengua antiga.
• Lèxic:
  • Arcaismes (ex: aduir - endreçar, conduir rectament; maldar - pledejar).
  • Mossarabismes (ex: almoster, capafonts, romesco, caure de llombo - caure assegut).
  • Mots peculiars (ex: enxaneta, guino, ximeneia, rata-patxet, somicar - traspuar, díjuni - vigília).
  • Afinitat amb l'occidental (ex: moixó - ocell, camí - vegada, emprar - manllevar, siroll - soroll, xiquet - nen, cuït o cuïc - tipus de mosquit).

Dialecte Balear

• Fonètica:
  • Neutralització de /a/ i /e/ inaccentuades en balear. En mallorquí, es troba una /e/ de timbre clar (ex: deixar, deix).
  • Confusió de /o/ i /u/ àtones en general en menorquí, eivissenc i el parlar de Sóller. La resta de l'illa manté la /o/ en diverses circumstàncies (ex: sonar, colom). La /o/ passa a /u/ quan darrere hi ha /i/ o /u/ tòniques (ex: cosí, comú).
  • La /e/ tancada del llatí vulgar passa a /e/ neutra tònica en gran part de les illes (ex: rebre, ceba, pèl).
  • Iodització: la /ʎ/ es converteix en /j/.