Guia Completa del Panteó d'Agripa a Roma

El Panteó de Roma

Obra en el temps i context històric

El Panteó de Roma és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats. Es va construir com a temple dedicat a tots els déus. L’obra que es veu és una reconstrucció perquè l’edifici original va ser destruït al patir dos incendis. L'edifici original va ser construït per Marc Vipsani Agripa l’any 27 aC. Aquest edifici va patir dos incendis, els anys 80 i 110 dC, que obligaren a la seva restauració. Entre els anys 118 i 128 dC, Adrià el va reconstruir totalment; va canviar l’estructura i l’únic que va quedar del temple d'Agripa va ser el pòrtic.

L’any 609, el papa Bonifaci IV va transformar el temple pagà en església dedicada a Santa Maria i als màrtirs.

En el segle XVII, Bernini hi va construir dos campanars que van ser enderrocats.

I actualment és la tomba dels personatges il·lustres d’Itàlia. Al Panteó hi ha enterrats: Rafael, Víctor Manuel II i Humbert I.

L’època d’Adrià correspon al període de l’Alt Imperi Romà i es caracteritza per ser l’etapa d’esplendor d’aquest Imperi i el moment de la seva màxima expansió abans d’iniciar-se les primeres invasions dels pobles bàrbars que van acabar amb l’Imperi Romà.

Adrià va ser coronat emperador l’any 117 dC. Era un gran admirador de la cultura grega i un mecenes de les arts, a més de tenir fama de poeta i d’arquitecte. Entre els edificis construïts i, alguns fins i tot dissenyats per ell, trobem la seva vil·la a Tívoli (Vil·la Adriana).

Estil de l'obra i elements més importants

El Panteó és una mostra d’arquitectura religiosa de l’Alt Imperi i és d’estil Romà Imperial. Aquest es caracteritza per:

• L’art al servei de l’ostentació del poder.
• Construcció de grans edificis públics i privats a totes les ciutats conquerides.
• Art eclèctic.
• Ús de l’arc de mig punt, volta de canó i volta d’aresta romana.
• Ús dels ordres toscà i compost.
• Decoració de les cases amb pintures i mosaics.
• Noves tipologies arquitectòniques: basílica, amfiteatre, termes…
• Arquitectura de serveis: ponts, aqüeductes, vies, cloaques…
• Realisme idealitzat en els retrats.

Estructura i configuració d'espais

Espai circundant

El Panteó d’Agripa es va aixecar al Camp de Mart, un dels llocs més bonics de la Roma Imperial per la importància dels seus monuments: pòrtics, temples, edificis per a espectacles i termes.

Aquestes construccions es van fer en moments diferents. Pompeu hi va fer construir un teatre; Cèsar en va començar un altre: el teatre Marcel. En època d’August, Agripa va fer construir nombrosos edificis, entre ells les Termes d’Agripa i el primer Panteó. Les termes de Neró i l’Estadi i l’Odeó de Domicià van ser edificats més tardanament. En època d’Adrià i dels Antonins, el temple de Matidia, el Temple d’Adrià i la Columna de Marc Aureli van acabar de configurar el Camp de Mart.

Estructura de l'edifici

L’edifici té tres cossos: un pòrtic rectangular, un cos intermedi (pròpylon) i una cel·la circular. El Panteó s’aixeca damunt d’un podi al qual s’accedeix per uns esglaons. L'entrada al Panteó és a través d’un pòrtic pròstil i octàstil; les columnes són d’ordre compost i els capitells corintis de marbre blanc. L’interior del pòrtic es divideix en tres naus. Les laterals donen accés a sengles absis mentre que la central dona pas a la cel·la. Per sobre de les columnes hi ha l’entaulament, format per un arquitrau esglaonat on es llegeix la inscripció M. Agrippa L. F. Cos. Tertium fecit i un frontó triangular amb un timpà llis i una cornisa decorada. La coberta del pòrtic és a dues vessants. A la paret del fons de la nau central del pòrtic hi ha una porta de bronze original que dona accés a l’interior, a través d’un petit passadís cobert amb una volta de canó.

El paviment de marbre és l’original i està format per lloses de marbre i granit que dibuixen quadrats i cercles disposats en retícula. La decoració interior estava formada per materials rics: en el cos cilíndric de l’edifici, columnes i paviment, marbres de diferents colors; a la cúpula i en el sostre del pòrtic, làmines de bronze daurat.

Estructura interna

Tots els pilars del pis inferior estan units per arcs de rajola que arranquen més amunt del nivell de l’entaulament i queden amagats dins el mur del tambor. La cúpula reposa sobre vuit grans arcs situats a l’inici de la cúpula. Intercalats dins d’ells, altres arcs més petits neutralitzen les pressions laterals.

Significat i funció

Significat de l'obra

El Panteó és una mostra de la cosmologia romana:

• Volia significar que tot l’univers, sota la llum del Sol, estava dominat per Roma.
• La sensació d’estabilitat que transmet l’edifici i la riquesa de materials que el revestien eren també elements que simbolitzaven la seguretat i la riquesa de l’Imperi.
• La monumentalitat de l’edifici reforçava el concepte de grandesa i la gran extensió territorial que l’Imperi havia assolit.

En l’antiguitat, l’esfera era considerada la figura geomètrica més perfecta; per això es creia que la volta celestial era esfèrica. Està dividida en 5 cercles, que representen les cinc esferes concèntriques del sistema planetari antic, amb el Sol en el centre.

Els absis oberts en els murs estaven dedicats a les set divinitats celestes que corresponien als cinc planetes coneguts pels romans: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn, més el Sol i la Lluna, i als quals estaven dedicats els dies de la setmana. Al voltant de la rotonda hi havia la representació de diferents déus i de l’emperador.

Funció de l'edifici

En el seu origen, tenia una funció religiosa; servia per honorar tots els déus i emperadors divinitzats. És possible que acollís les persones que venien a retre culte a les divinitats. També tenia una funció propagandística; la colossalitat de l’edificació reafirmava la grandesa de l’Imperi Romà. Més endavant va passar a ser una església cristiana. Actualment és la tomba dels personatges il·lustres d’Itàlia.

Models i influències

El Panteó, amb la seva cúpula, marca l’avenç tècnic i arquitectònic dels romans respecte dels grecs, que va des de l’estudi de les dificultats estructurals fins als materials adequats per poder resoldre-les. El Panteó ha tingut una gran importància en l’arquitectura occidental.

Al Renaixement, artistes i arquitectes s’inspiraven en l’antiguitat clàssica i no van passar per alt un dels edificis més bonics i més ben conservats de Roma. La seva influència també va arribar a Anglaterra i a Amèrica del Nord, principalment gràcies a Andrea Palladio, que va ser molt imitat fins al segle XIX. Moltes sales cíviques, universitats i biblioteques reutilitzen la forma de cúpula amb pòrtic, com la Rotonda de Thomas Jefferson de la Universitat de Virgínia o la biblioteca de la Universitat de Columbia.