Guia Completa del Noucentisme Català: Estètica, Característiques i Gèneres

El Noucentisme: Cultura i Política a la Catalunya Moderna

En aquests moments es produeix l’inici d’una dinàmica que permetrà, per primera vegada en la Catalunya moderna, que coincideixin en un mateix pla d’acció conjunta política i cultura: la cultura es beneficia de l’operativitat i la rendibilitat que només la política li pot donar, i la política n'obté possibilitats de legitimació ideològica.

En el Noucentisme el que compta és el seu poder de convocatòria i la seva capacitat de crear una intel·lectualitat orgànica destinada a exercir una funció necessària en la gestió econòmica, política i cultural de tota la societat.

Definició del Noucentisme

Fenomen ideològic que, entre 1906 i 1923, tipifica les aspiracions hegemòniques dels nuclis més actius de la burgesia catalana i formula models i projectes que, a més d'explicar analògicament la realitat, contribueixen a establir pautes de comportament social tendents a fer possible la viabilitat d’una acció reformista. Una ideologia amb validesa psicològica capaç d’organitzar les masses.

Moviment de caràcter culturalista que, amb la revalorització de la cultura clàssica, proclama la seva fe en la creació elaborada, en oposició al prestigi que, al segle XIX, havien tingut l’espontaneïtat i la naturalitat.

Intent de renovació, de modernitzar intel·lectualment, amb més sentit del sistema i la selecció, amb la voluntat de connectar amb les cultures europees i amb una acció conjunta amb la classe política.

Estètica del Noucentisme

Temes

• Plasmació de la realitat tal com es vol que sigui: realitat diària, quotidiana.
• Refús de l’ambientació rural.
• Refús de l’art per l’art.
• Ambients ciutadans: tots els incidents es resolen educadament, personatges harmoniosos i femenins, natura domesticada i urbanitzada.
• Experiència amorosa: no és l’emoció l’element dominant, sinó la descripció de l’entorn o de les qualitats del subjecte estimat.
• Malenconia i pas del temps.

Perfecció Formal

• Compliment d’unes normes lingüístiques, mètriques i estilístiques.
• Rebuig de tot allò posat sota la invocació de l’espontaneïtat o del geni.
• Preferència per l’ús del sonet.
• Acurament obsessiu en el maneig de la llengua, procés de creació d’una llengua literària moderna.

Característiques Principals

• Irrealització: autonomia de l’obra. Ha de trobar l’explicació en ella mateixa. Creació d’un món concret i autònom on tot tingui una explicació. Una literatura que no es degui més que a les seves pròpies convencions, exempta, segons Carner, de notes elegíaques, patriotismes, popularismes o espontaneïtats.
• Idealització: eliminació de tota informació (descriptiva o ambiental) o de tota experiència (biografia) accessòria. Prefigura la crisi de l’art figuratiu i de la literatura realista (avantguardes). Rebuig de l’art i de la literatura com a mimesi. La realitat deixa de ser el paràmetre amb què avaluar la literatura.

Procediments Artístics

• Artificiositat del llenguatge: rescatar el català de l’estatus de llengua col·loquial per fer-lo apte com a llengua de cultura. Ús d’un llenguatge més objectiu.
• Ús de la ironia: nexe d’enllaç entre la raó i la voluntat. Recurs que permet vetllar perquè el propòsit de crítica i la voluntat d’alliçonament siguin vehiculats sense aires de denúncia ni manifest, sinó de forma refinada i persuasiva.

Gèneres Literaris

• Predomini de la poesia:
  • Versos amb cesura, clàssics (10 i 12 síl·labes).
  • Voluntat de demostrar que la poesia catalana és apta per parlar de qualsevol tema.
  • Les paraules com a intèrprets de la realitat.
  • Donar sentit a les petites coses i fer-ne la font de la felicitat quotidiana.
  • Ús del símbol com a element suggeridor.
  • Pretendre traslladar el que la vida conté en un motiu literari.