Guia Completa del Modernisme: Art, Literatura i Societat a Catalunya

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,41 KB

El Modernisme: Moviment Cultural i Artístic Català

El Modernisme és un moviment cultural, artístic i literari de renovació social que té lloc entre els anys 1892 i 1911 aproximadament. A França, va ser conegut com a Art Nouveau, i a Anglaterra, com a Modern Style.

El moviment va ser impulsat per l’obsessió per marcar distàncies amb el passat i per mirar cap al futur. El segle XX va suposar una celebració constant de la novetat.

En els seus orígens, va ser antiburgès, en alguns casos de forma radical, i va tenir relació amb els moviments d’esquerra i catalanistes.

Tendències Clau del Modernisme Català

Van conviure dues tendències principals:

  • Regeneracionisme: Preconitzava un canvi social i polític, pretenia regenerar la societat tot i que també era una mica individualista. Veia l’art com una eina de transició social. (Exemple: Jaume Brossa)
  • Esteticisme: Buscava la bellesa, menyspreava les normes i pensava que si hi havia un canvi, hauria de ser a través de l’art.

Les dues tendències menyspreaven la societat burgesa, però els esteticistes, a més, també menyspreaven les classes populars, ja que les consideraven materialistes com els burgesos.

Etapes del Modernisme Català (1892-1911)

Es pot dividir en dues etapes:

  • 1892-1900: Etapa més combativa en contra de la societat burgesa. Revistes i espais destacats inclouen L'Avenç, Catalònia, Quatre Gats i Pèl & Ploma.
  • 1900-1911: Va ser l’etapa més literària i menys ideològica. El Modernisme va ser assimilat i integrat per la burgesia catalana. Revista destacada: Joventut.

La Bohèmia: Estils de Vida Antiburgesos

La Bohèmia representava una figura antiburgesa que vivia al marge de la societat, idealista i extravagant.

  • Bohèmia Negra: Vivien realment al marge de la societat. (Exemple: Jaume Brossa)
  • Bohèmia Daurada: Tot i criticar la burgesia, en provenien i vivien bé. (Exemple: Santiago Rusiñol)

Influències Filosòfiques i Corrents Artístics

Figures com Henrik Ibsen (amb obres com Un enemic del poble) i Friedrich Nietzsche (amb la idea de superhome i el concepte de voluntat) van ser principals models per al simbolisme i el decadentisme.

Simbolisme: Reacció contra el Realisme

Moviment sorgit a França que va reaccionar contra el realisme.

  • Suggestió i tendència a allò que és imaginari, sovint a partir de la revolta individual.
  • Representant destacat: Charles Baudelaire.

Decadentisme: L'Art com a Transformació

  • Exagera alguns aspectes del simbolisme.
  • Es va recrear en el que interpretava com la decadència de la fi de segle.
  • Buscava la transformació de la realitat a través de l’art i la bellesa.
  • Representant destacat: Gabriele D’Annunzio.

Figures Destacades del Modernisme Català

Víctor Català (Caterina Albert) (1869-1966)

  • Va néixer a l’Escala.
  • Gran novel·lista del Modernisme.
  • Autodidacta i propietària rural.
  • Va practicar la pintura i l'escriptura des de petita.
  • Va utilitzar un pseudònim masculí per mantenir en secret la seva identitat, ja que la societat catalana rebutjava les dones que escrivien.
  • La seva obra més coneguda és Solitud, publicada per entregues a la revista L'Avenç.

Santiago Rusiñol (1861-1931)

  • Un dels personatges més emblemàtics del Modernisme.
  • Dramaturg, poeta, novel·lista, pintor i agitador cultural.
  • Provinent de l’alta burgesia catalana (bohèmia daurada).
  • Membre destacat d'Els Quatre Gats.
  • Organitzava festes modernistes a Sitges.
  • Obres esteticistes: L'alegria que passa / Cigales i Formigues.
  • Obres humorístiques: Els Jocs Florals de Canprosa / L'auca del senyor Esteve.
  • Teatre de denúncia: L'heroi.

Joan Maragall (1860-1911)

  • Fill de l’alta burgesia catalana.
  • Pertanyent a la bohèmia daurada.
  • Va estudiar la carrera de dret.
  • Va exercir de periodista.
  • Mestre en Gai Saber.
  • President de l’Ateneu de Barcelona.
  • Gran ideòleg del Modernisme: influïa en la cultura del país.
  • Concepte de poesia: L'expressió, la creativitat i l'espontaneïtat per davant de la forma.
  • Obres destacades: La vaca cega, Cant espiritual, Oda a Espanya.

Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

  • Període romàntic: Poesies.
  • Període clàssic: Horacianes.
  • Període d’obres d’inspiració religiosa: Visions de Palestina.

Joan Alcover (1854-1926)

  • Proper a la Renaixença.
  • Amic de Rusiñol i Carner.
  • Defensor de l'ús del català.
  • Poema més emblemàtic: Cap al tard.
  • Mestre en Gai Saber.

Joan Puig i Ferrater (1882-1956)

  • Novel·lista i dramaturg.
  • Obra més important: Aigües encantades.

Entradas relacionadas: