Guia Completa del Finançament per a Empreses

Classificació dels Recursos Financers

Els recursos financers es poden classificar segons tres criteris diferents:

Segons el Criteri de Devolució

• Fons de finançament a curt termini: Aportació a l'empresa que ha de tornar-se en un termini inferior a l'any (< 1 any). Exemple: crèdits dels proveïdors.
• Fons de finançament a llarg termini: Ha de tornar-se en un termini superior a l'any (>1 any). Exemple: préstec bancari a 10 anys. Un cas extrem de finançament a llarg termini és el capital social de l'empresa, aportacions dels accionistes, ja que aquests no poden exigir la devolució mentre l'empresa estigui en funcionament.

Segons la Procedència

• Finançament intern (autofinançament): Procedeix de l'activitat ordinària de l'empresa. Inclou els beneficis no distribuïts als accionistes (reserves) i les partides apartades com a previsió de renovació de l'actiu fix (amortitzacions) i els possibles imprevistos (provisions).
• Finançament extern: Procedeix de l'exterior de l'empresa, com ara creditors, accionistes, entitats de crèdit...

Segons la Propietat dels Recursos Financers

• Finançament propi: Recursos financers que són propietat de l'empresa. Exemple: capital social o beneficis no distribuïts.
• Finançament aliè: Recursos financers que no són propietat de l'empresa, sinó que s'han de tornar. Exemple: creditors i entitats de crèdit.

Finançament Intern: Autofinançament

Capital Social

El capital social està format per les aportacions dineràries o en espècie dels socis quan es constitueix l'empresa i per les successives ampliacions de capital que es puguin produir en el futur.

Beneficis no Distribuïts: Reserves

Prové dels beneficis no distribuïts per l'empresa als seus socis i formen part del seu autofinançament intern. Poden ser de diversos tipus:

• Legals: Quantitat fixada per llei.
• Estatutàries: Fixades pels estatuts de l'empresa.
• Voluntàries: Determinades per l'obtenció de beneficis extraordinaris o procedents de subvencions.

Les reserves són els beneficis que es queden a l'empresa; amb elles es poden fer noves inversions i, per tant, afavoreixen el creixement. Per aquest motiu, les reserves també reben el nom d'autofinançament d'enriquiment.

A diferència de les reserves, existeix un altre tipus de finançament que no representa un creixement per a l'empresa, sinó que suposa un autofinançament de manteniment per a sostenir la capacitat productiva de l'empresa, en la mesura que prové d'una part del resultat que no surt de l'empresa. El finançament de manteniment està format per les amortitzacions i les provisions.

Amortitzacions

Són fons destinats per l'empresa per poder fer front a la renovació dels elements d'actiu (vehicles, edificis, mobiliari, maquinària, ordinadors...). Els béns de l'actiu fix perden valor a causa de l'ús que se'n fa en el procés productiu o bé per quedar obsolets tècnica i funcionalment a causa dels canvis tecnològics o pel pas del temps. L'empresa calcula aquesta pèrdua de valor (depreciació) i la detreu com una despesa més del resultat de l'exercici, destinant aquests recursos econòmics a uns comptes (amortització acumulada) perquè en el futur pugui renovar els elements d'actiu fix sense descapitalitzar-se.

Provisions

Són també una part de les despeses de l'empresa, que aquesta destina a un fons per a fer front a possibles pèrdues o despeses futures, com ara el pagament d'indemnitzacions, impagats de clients... Quan l'empresa detecta una possible pèrdua o despesa no corrent, immediatament dota una provisió de fons per a fer front a aquesta situació en el futur i així que afecti el menys possible al funcionament normal de l'empresa.

Finançament Extern a Llarg Termini

Alguns dels més significatius són:

Préstecs a Llarg Termini

Les empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit (bancs, caixes d'estalvi, cooperatives de crèdit...) per a poder finançar els seus projectes d'inversió. Una vegada aprovat el préstec, l'empresa pot disposar dels diners de manera immediata. Aquests diners s'han de tornar en més d'un exercici econòmic i amb els seus interessos corresponents.

Emprèstits

Quan una empresa necessita grans quantitats de diners, pot aconseguir-les a través d'un emprèstit. L'empresa, en concertar un emprèstit, divideix la totalitat dels diners que necessita en petites quantitats iguals i emet títols per aquest valor, que reben el nom d'obligacions o bons. Les obligacions i bons són títols que l'empresa ven en els mercats de valors pels quals es compromet a pagar uns interessos i a tornar els diners prestats en el temps pactat. Cada obligació o bo funciona com un petit préstec. És un mètode de finançament reservat per a les grans empreses.

Lísing o Arrendament Financer

És un sistema de finançament mitjançant el qual l'empresa incorpora algun element d'actiu fix a canvi d'una quota d'arrendament. En el lísing intervenen tres agents econòmics:

1. L'empresa client que necessita un bé determinat.
2. L'empresa que fabrica o posseeix el bé.
3. L'empresa de lísing.

La durada de l'operació de lísing coincideix generalment amb la vida econòmica del bé objecte de lísing.

En la quota de lísing estan compresos:

• L'amortització de l'actiu fix.
• Interessos a pagar.
• Despeses administratives.
• Prima de risc.

Quan s'acaba el període de lloguer hi ha dues possibilitats: o bé tornar el bé a l'empresa de lísing, o bé comprar-lo amb el preu residual estipulat en el contracte. L'inconvenient principal d'aquesta modalitat de finançament és el seu elevat cost.

Els principals avantatges són que l'empresa no s'ha de preocupar de buscar el finançament i també que s'obtenen avantatges fiscals per a l'empresa.

Rènting

És una modalitat que consisteix en el lloguer de béns mobles a llarg termini. En el contracte de rènting l'arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual i l'empresa de rènting es compromet a prestar una sèrie de serveis, aquests són:

• Facilitar l'ús del bé durant el termini contractual.
• Encarregar-se del manteniment del bé.
• Contractar una assegurança a tot risc.

La renda del lloguer en aquesta modalitat és una despesa fiscalment deduïble al 100%, serveix només per als béns mobles i no hi ha durada mínima de l'arrendament.

A l'acabament del contracte, l'empresa de rènting ofereix a l'arrendatari l'opció de substituir els equips o renovar el contracte.

A diferència del lísing, l'arrendatari no té possibilitat de compra al final del contracte.

Finançament Extern a Curt Termini

Els fons de finançament a curt termini més utilitzats per l'empresa són els següents:

Préstecs a Curt Termini

Les empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit (bancs, caixes d'estalvi, cooperatives de crèdit...) per a poder finançar les seves necessitats a curt termini. Una vegada aprovat el préstec, l'empresa pot disposar dels diners de manera immediata. Aquests diners s'han de tornar en menys d'un exercici econòmic i amb els seus interessos corresponents.

Crèdits Bancaris a Curt Termini

Descobert en Compte

És poc habitual i consisteix en la utilització d'un import superior al saldo disponible d'un compte corrent. L'avantatge d'aquesta modalitat és que la disposició dels diners s'aconsegueix de manera immediata i el desavantatge és que té un tipus d'interès molt alt.

Compte de Crèdit

Aquesta modalitat consisteix en el fet que una entitat financera posa a disposició de l'empresa un compte corrent amb un límit de diners per a poder disposar d'ells. L'empresa pot disposar dels diners d'aquest compte per mitjà de l'emissió de xecs. L'empresa pagarà uns interessos per la quantitat disposada i una comissió per la quantitat no disposada.

Crèdit Comercial

És el finançament automàtic que aconsegueix l'empresa quan li queda a deure les compres que realitza als proveïdors. Si el proveïdor no li fa cap descompte per pagar al comptat, aquest finançament serà gratuït.

Descompte Comercial o d'Efectes

Abans del seu venciment, els deutes dels clients documentats en lletres es poden cedir a una entitat financera, la qual, avançarà l'import de la lletra després de deduir certes quantitats en concepte de comissions i interessos. No obstant això, si la lletra resultés impagada, el banc carregarà en el compte corrent de l'empresa l'import de la lletra més les despeses de devolució, ja que l'empresa respon en tot moment de la solvència dels seus clients davant l'entitat financera.

Facturatge

És una altra forma de finançament empresarial que consisteix en la venda de tots els drets de crèdit sobre els clients (factures, lletres, pagarés...), a una empresa denominada factor, la qual proporciona a l'empresa una liquidessa immediata i li evita el problema d'impagats i morosos. La diferència en relació a la modalitat de descompte d'efectes és que l'empresa no respon de l'impagament dels clients, l'empresa ha de cedir tots els drets de cobrament i no sols una part d'ells i l'inconvenient principal és l'elevat cost dels interessos i comissions.

Fons Espontanis de Finançament

Són fons de finançament que no necessiten una negociació prèvia, per exemple: les quantitats que l'empresa deu a la hisenda pública o a la seguretat social, o els sous dels treballadors que cobren a mes vençut.

Característiques d'una Inversió

• Desembossament inicial: Quantitat que l'empresa paga en el moment d'adquirir els elements d'actiu. És l'anomenat moment zero i sol ser el pagament més alt.
• Durada temporal de la inversió: És el nombre d'anys durant els quals s'aniran produint entrades i sortides de diners com a conseqüència de l'execució del projecte d'inversió.
• Fluxos nets de caixa o quasirendes: Suposen la diferència entre els cobraments i els pagaments que suporta l'empresa al llarg de cadascun dels períodes que dura la inversió com a resultat del desenvolupament del projecte. Dins dels pagaments no es tenen en compte les despeses financeres que originen els capitals invertits en el projecte.
• Valor residual: És el valor del bé al final de la vida de la inversió. Pot ocórrer que aquest valor sigui zero, en el cas que no tingui cap acceptació en el mercat. Aquest valor se sumarà als cobraments de l'últim flux de caixa.