Guia completa del clima a Espanya i Catalunya

Temps i Clima: Conceptes Bàsics

El temps és l’estat de l’atmosfera en un lloc i moment determinat (per exemple, un dia plujós o assolellat). El clima, en canvi, és el conjunt de les condicions atmosfèriques que es repeteixen al llarg dels anys en una zona concreta. Per definir un clima es tenen en compte sobretot la temperatura i les precipitacions.

El clima d’Espanya és molt variat a causa de la seva situació geogràfica, la seva altitud elevada i la seva posició entre dos mars i dos continents.

Factors de la Diversitat Climàtica a Espanya

Els factors que determinen aquesta diversitat climàtica es poden agrupar en tres grans categories:

Circulació atmosfèrica: el corrent en jet

Destaca la presència del corrent en jet, un flux d’aire molt ràpid amb forma tubular i trajectòria quasi horitzontal que circula a gran altura. Aquest corrent es genera pel fort contrast tèrmic entre les masses d’aire fred polar i càlid tropical, i pot arribar a velocitats de fins a 500 km/h.

El corrent en jet regula la circulació atmosfèrica. Normalment, crea depressions a les zones més properes al pol, associades a aire fred i mal temps, i anticiclons a les zones més tropicals, relacionats amb aire càlid i temps estable.

Quan aquest corrent descendeix cap al sud i es deforma, pot separar una massa d’aire fred en altura, provocant la formació d’una DANA o gota freda, que genera precipitacions intenses i tempestes, especialment a la Mediterrània.

Les masses d’aire i els camps de pressió

Les masses d’aire són grans volums d’aire que poden tenir origen marítim o continental, i que adquireixen unes característiques pròpies de temperatura i humitat segons el lloc d’on provenen.

• Zones d’altes pressions (anticiclons)
• Zones de baixes pressions (borrasques o depressions)

Els camps de pressió es representen per isòbares (línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica). La pressió es mesura en hectopascals (hPa):

• Anticiclons (A): més de 1.015 hPa, temps estable.
• Depressions (B): menys de 1.015 hPa, temps inestable.

Principals masses d’aire a la Península Ibèrica

• Massa d’aire tropical marítima: És càlida però estable. Té el seu origen a l’anticicló de les Açores. És la més habitual sobre la Península i produeix temps càlid i sec, sobretot a l’estiu.
• Massa d’aire tropical continental: Prové del nord d’Àfrica. És molt càlida i seca. Causa les onades de calor estivals quan arriba a la Península.
• Massa d’aire polar marítima: S’origina a l’Atlàntic nord. És fresca o freda i humida. Quan baixa de latitud, es pot reescalfar, tornant-se inestable i provocant pluges i ruixats.
• Aire polar marítim de retorn: És la mateixa massa d’aire polar marítima que, després de recórrer un mar càlid, es carrega de vapor d’aigua. És molt inestable i provoca xàfecs intensos.
• Aire polar continental: Es forma sobre l’interior del continent europeu. A l’hivern és fred, sec i estable. Pot provocar onades de fred a la Península.
• Aire àrtic marítim: Neix entre Groenlàndia i l’arxipèlag de Spitzberg (Noruega). No és freqüent, però quan arriba, causa temps molt fred i pot portar ruixats o neu a l'hivern.
• Aire àrtic continental: Prové del nord de Rússia o Sibèria. És una massa molt ocasional, responsable de les grans onades de fred que afecten la Península Ibèrica.

Els fronts: contacte entre masses d'aire

Els fronts són les zones de contacte entre dues masses d’aire amb característiques diferents (una càlida i una freda). Quan xoquen, es produeix inestabilitat atmosfèrica i precipitacions.

• Front càlid: L’aire càlid avança sobre el fred. Provoca un augment de la temperatura i pluges suaus i de llarga durada.
• Front fred: L’aire fred avança sota el càlid. Provoca un descens de la temperatura i pluges més intenses però de curta durada.
• Front oclús: Es forma quan els dos fronts (fred i càlid) s’encavalquen. Indica que el front està desapareixent i pot provocar lleugeres variacions de temperatura i xàfecs febles.

Altes i baixes pressions: anticiclons i borrasques

A la troposfera, l’aire s’organitza en zones d’altes pressions (anticiclons) i zones de baixes pressions (borrasques o depressions), que s'originen per l'existència de masses d'aire fred o calent o per l'acció del corrent en jet. Aquestes zones es representen als mapes meteorològics mitjançant isòbares.

• Les altes pressions o anticiclons (A) es formen amb masses d’aire fred i dens. El baròmetre marca valors superiors a 1.015 hPa. L’aire descendeix, s'escalfa i absorbeix la humitat, provocant temps estable i sec, amb cel clar. A l’hemisferi nord, l'aire gira en el sentit de les agulles del rellotge.
• Les baixes pressions o depressions (B o D) s’originen amb masses d’aire càlid. El baròmetre marca valors inferiors a 1.015 hPa. L’aire, menys dens, puja, es refreda i la seva humitat es condensa, formant núvols i precipitacions. Està associat a temps inestable i plujós. A l’hemisferi nord, l'aire gira en sentit contrari a les agulles del rellotge.

Factors geogràfics que modifiquen el clima

Els factors geogràfics modifiquen el comportament de les masses d’aire i contribueixen a explicar les diferències climàtiques dins la Península Ibèrica. Els més importants són la latitud, la posició geogràfica i la topografia.

La latitud

La Península Ibèrica es troba a la zona temperada de l'hemisferi nord, la qual cosa implica quatre estacions diferenciades i moltes hores de sol anuals. Les temperatures varien segons la latitud: el nord és més fresc i plujós, mentre que el sud és més càlid i sec.

La posició geogràfica

La situació d’Espanya, entre l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani, i entre Europa i Àfrica, fa que el país rebi masses d’aire molt variades. Les zones marítimes tenen temperatures més suaus, mentre que les interiors pateixen grans oscil·lacions tèrmiques.

La topografia i l'efecte Föhn

El relleu condiciona la temperatura (disminueix amb l'altitud) i la humitat. Les muntanyes actuen com a barreres: quan una massa d’aire xoca amb una serralada, puja, es refreda i provoca pluges. A la banda oposada (sotavent), l’aire baixa sec i càlid, un fenomen conegut com a efecte Föhn. A causa del relleu elevat, les zones interiors es comporten com un petit continent.

Elements principals que defineixen el clima

• Insolació: quantitat d’hores de sol rebudes.
• Boira: condensació del vapor d’aigua propera al sòl.
• Temperatura: depèn de l’altitud, la latitud i la distància al mar.
• Humitat de l’aire: quantitat de vapor d’aigua a l’atmosfera.
• Pressió atmosfèrica: pes de l’aire sobre un lloc. Valors alts indiquen temps estable; valors baixos, temps inestable.
• Pluja: precipitació d’aigua líquida, que pot ser de convecció, orogràfica o frontal.
• Vent: aire en moviment.

Els Grans Climes d'Espanya i les seves Característiques

Per identificar els climes d’Espanya es consideren sobretot les temperatures i les precipitacions. Les temperatures més altes es donen a l’estiu i al sud, mentre que les més baixes són a l’hivern i a les zones de muntanya. Les precipitacions són més abundants al nord i nord-oest i més escasses al sud-est.

Clima oceànic o atlàntic

Predomina a la façana nord i nord-oest (Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc i nord de Navarra).

• Temperatures: suaus durant tot l’any, amb hiverns temperats i estius frescos.
• Oscil·lació tèrmica: petita, d’uns 10 °C aproximadament.
• Precipitacions: molt abundants i regulars (entre 1.000 i 2.500 mm anuals).
• Humitat: elevada, amb cels sovint ennuvolats.
• Vegetació típica: bosc caducifoli (roures, faigs), landa (brucs, falgueres) i prats verds.

Varietats del clima oceànic

• Oceànic de muntanya: zones elevades de la Serralada Cantàbrica i Pirineus. Temperatures més baixes i precipitacions molt abundants, sovint amb neu a l'hivern.
• Oceànic de transició: zones entre el clima atlàntic i el mediterrani. Més contrast tèrmic i menys pluges.

Clima mediterrani

És el més extens d’Espanya. Es defineix per l’aridesa estival (estiu sec i calorós) i la irregularitat de les precipitacions.

• Temperatures: estius calorosos i hiverns suaus.
• Precipitacions: escasses i irregulars (entre 300 i 700 mm anuals), concentrades a la tardor i primavera.
• Vegetació: bosc perennifoli (alzines, sureres, pins) i matollar mediterrani (màquia, garriga, estepa).

Varietats del clima mediterrani

• Mediterrani típic o litoral: costa est i sud-est. Estius molt calorosos i secs, amb pluges torrencials a la tardor (DANAs).
• Mediterrani d’interior o continentalitzat: Meseta, interior de Catalunya i depressió de l’Ebre. Fort contrast tèrmic, amb hiverns freds i estius calorosos.
• Mediterrani sec o àrid: sud-est peninsular (Múrcia, Almeria). Temperatures molt altes a l'estiu i precipitacions molt escasses (menys de 350 mm/any).
• Mediterrani de muntanya: zones altes del Sistema Ibèric, Serralades Bètiques, etc. Temperatures més baixes i pluges més abundants, sovint amb neu.
• Mediterrani d’influència atlàntica: Andalusia occidental. L’Atlàntic suavitza les temperatures i aporta més pluges.

Clima d’interior o continental

Típic de la Meseta i zones interiors. Es caracteritza per una gran oscil·lació tèrmica.

• Temperatures: hiverns llargs i freds (glaçades, boires) i estius curts però calorosos.
• Precipitacions: escasses i irregulars (entre 325 i 550 mm anuals), a la primavera i tardor.
• Vegetació: boscos de carrasques i pins, matollar i espais agrícoles.

Varietats del clima continental

• Meseta nord: hiverns llargs i molt freds, estiu curt i moderat.
• Meseta sud: estius molt calorosos i hiverns freds però més curts.
• Depressió de l’Ebre: zona molt seca amb temperatures extremes i vent cerç freqüent.

Clima de muntanya

Apareix a les zones d’alta altitud (Pirineus, Sistema Central, etc.).

• Temperatures: baixes tot l’any, amb hiverns freds i estius curts i frescos.
• Precipitacions: molt abundants, sovint en forma de neu a l’hivern.
• Vegetació: esglaonada per altitud, des de boscos (alzines, pins, faigs) fins a prats alpins.

Clima subtropical (Illes Canàries)

Propi de les Illes Canàries, influït pels vents alisis. És un clima càlid i suau tot l’any.

• Temperatura mitjana anual: entre 17 °C i 21 °C.
• Precipitacions: escasses i irregulars (entre 150 i 500 mm anuals).
• Influències: l'anticicló de les Açores, els vents alisis i el relleu volcànic, que crea microclimes.
• Vegetació: laurisilva a zones humides, pi canari a zones seques i plantes com el drago o la tabaiba a zones àrides.

Els Climes de Catalunya: una gran varietat

Catalunya té una gran varietat climàtica a causa de la seva orografia i la proximitat al mar, tot i que predomina el clima mediterrani amb diferències entre la costa (suau), l’interior (continentalitzat) i la muntanya (fred i humit).

Tipus principals de clima a Catalunya

• Mediterrani litoral: estius calorosos i secs, tardor plujosa i temperatura mitjana de 16 °C.
• Mediterrani de muntanya mitjana i baixa: pluges a primavera i tardor, amb estiu sec.
• Mediterrani d’alta muntanya: estius frescos i plujosos, hiverns freds amb neu.
• Clima oceànic (Vall d’Aran): pluges freqüents i hiverns llargs amb neu.
• Clima de muntanya (Pirineus): fred intens i neu gairebé tot l’hivern.

Vegetació d'Espanya i Catalunya segons el Clima

La vegetació reflecteix perfectament la varietat climàtica del territori:

• Clima oceànic: bosc caducifoli (roures, faigs, castanyers) i prats verds.
• Clima mediterrani: alzines, sureres, pins i matollar (màquia, garriga).
• Clima continental: carrasques, pins i matolls secs.
• Clima de muntanya: pins, faigs, avets i prats alpins.
• Clima subtropical: laurisilva, pi canari, drago i tabaiba.