Guia Completa de Costos Empresarials: Tipus i Mètodes de Càlcul

En la gestió empresarial, comprendre els diferents tipus de costos i els mètodes per calcular-los és fonamental per a la presa de decisions estratègiques i l'avaluació de la rendibilitat. A continuació, explorem les classificacions principals i els sistemes de cost més utilitzats.

Classificació dels Costos Empresarials

Tipus de Costos per Funció

• Compres: Costos associats a l'adquisició de matèries primeres i subministraments.
• Producció: Despeses directament relacionades amb la fabricació de béns o la prestació de serveis.
• Comercial: Costos derivats de la venda i distribució de productes.
• Administració: Despeses generals de gestió i suport de l'empresa.

Tipus de Costos per Assignació

• Directes: Són fàcils d'imputar a un producte, servei o departament específic. La seva imputació es pot aplicar de forma objectiva.
  • Exemple: La farina utilitzada per fer pa.
• Indirectes: Són més difícils d'imputar directament. Requereixen l'aplicació d'hipòtesis o criteris de repartiment per a la seva assignació.
  • Exemple: El lloguer del local on es fabrica el pa.

Tipus de Costos pel Comportament

• Variables: Varien en proporció directa amb el volum de producció o activitat.
  • Exemple: Les matèries primeres.
• Fixos: Es mantenen constants dins d'un rang de producció determinat, independentment del volum d'activitat.
  • Exemple: El lloguer d'una nau industrial.

Tipus de Costos pel Moment del Càlcul

• Històrics: Són costos reals, ja incorreguts.
• Estàndard: Són costos previstos o predeterminats, que permeten comparar-los amb els costos reals per analitzar desviacions.

Diferències Clau: Cost, Compra i Inversió

• Compra: L'adquisició d'un bé o servei.
  • Exemple: L'adquisició de farina.
• Cost: El consum realitzat d'un bé o servei en el procés de producció.
  • Exemple: La farina utilitzada per fer pa.
• Inversió: Una compra que no s'ha consumit immediatament i que es preveu que generi beneficis futurs. Pot ser estoc o immobilitzat.
  • Exemple: L'estoc de farina no utilitzada o un forn nou.

Costos Directes i Indirectes: Definició i Exemples Detallats

Podem definir dos tipus de costos segons la seva assignació:

• Costos Directes: Són els més fàcils d'imputar. La seva imputació es pot aplicar de forma objectiva a una activitat, un producte o un departament.
• Costos Indirectes: Són els més difícils d'imputar. Són els costos en què és necessari aplicar alguna hipòtesi de càlcul per poder-ne dur a terme la imputació; és a dir, cal calcular-los en referència a altres dades. Per tant, no es podrà considerar un cost com a directe o indirecte sense determinar en relació a què tindrà aquest caràcter.

Exemples en la Fabricació de Pa

Costos Directes al producte (pa):

• Les matèries primeres com la farina, l'aigua i el llevat, ja que sabem quina quantitat exacta es consumeix per a fer cada barra de pa.
• El sou del forner que s'encarrega específicament de fer el pa.

Costos Indirectes al producte (pa):

• El lloguer del local on es fa el pa i els croissants. S'haurà d'establir un criteri per a imputar aquest cost al pa i als croissants.
• El cost del forn (l'amortització), si el forn s'utilitza per a diferents productes (pa i croissants). S'haurà d'establir un criteri per a repartir aquest cost entre les barres de pa i els croissants. Per exemple, es podria imputar en funció de la superfície que ocupen en el forn. De manera que si un croissant ocupa la meitat que una barra de pa, el croissant tindrà la meitat del cost d'amortització del forn que una barra de pa.

Costos Fixos i Variables: Comportament i Exemples

Segons el seu comportament respecte a la variació de l'activitat:

• Els costos són variables quan, en modificar-se l'activitat, els costos també varien. Un exemple són les matèries primeres.
• Els costos són fixos quan, per a un cert nivell d'activitat, es mantenen constants. L'import d'aquests costos fixos no depèn del nivell d'activitat de l'empresa sinó de la capacitat disponible. Per exemple, el lloguer de la nau industrial d'una empresa automobilística és un cost fix i no varia si es modifica el nivell de producció. És a dir, el cost és el mateix tant si es produeixen 1.000 cotxes com si es produeixen 500.

Què és el Cost?

El cost és l'equivalent monetari dels factors consumits en el procés de producció.

Comptabilitat General vs. Comptabilitat de Costos

Existeixen dues branques principals de la comptabilitat amb objectius diferents:

• Comptabilitat General (financera):
  • Registra operacions externes de l'empresa, seguint el Pla General de Comptabilitat (PGC).
  • Objectiu: elaborar els comptes anuals per a usuaris externs.
• Comptabilitat de Costos (analítica):
  • Registra operacions internes per calcular el cost dels productes, serveis o departaments.
  • Objectiu: servir de base per a la presa de decisions internes (fixació de preus, subcontractacions, avaluació de l'eficiència, etc.).

Sistemes de Càlcul de Costos

1. Direct Cost (DC) o Cost Variable

En aquest sistema, només s'imputen al cost del producte els costos variables de fabricació. Els costos fixos es consideren despeses del període i es passen directament al compte de resultats.

Càlcul del Resultat (BAII) amb Direct Cost:

• (1) Ingrés brut: Preu de venda per unitats venudes.
• (2) Cost de les vendes: Cost unitari en DC per unitats venudes.
• (3) Costos no imputats: Són tots els costos que no s'utilitzen per al càlcul del cost del producte (costos fixos de fabricació, costos comercials variables i fixos, costos d'administració); per tant, s'imputen en la seva totalitat al compte de resultats.
• BAII: El resultat d'explotació.

Queden exclosos del cost del producte:

• Costos fixos de compres.
• Costos fixos de producció.
• Costos variables comercials.
• Costos fixos comercials.
• Costos d'administració.

Avantatges del Direct Cost

• Calcula el marge de contribució de cada producte, facilitant l'anàlisi de la rendibilitat per unitat.
• Ajuda a determinar el llindar de rendibilitat i el preu mínim de venda.
• Millora la presa de decisions, ja que evita criteris subjectius en el repartiment dels costos fixos.

Inconvenients del Direct Cost

• Les existències (estoc) queden infravalorades, ja que només inclouen els costos variables i exclouen els fixos.
• El resultat comptable pot ser més baix quan es produeix més del que es ven (producció > vendes), fet que el pot fer desfavorable fiscalment.

2. Full Cost Industrial (FCI) o Cost Complet

En aquest sistema, tots els costos de fabricació (tant fixos com variables) s'imputen al producte o servei. Si l'empresa fabrica més d'un producte, haurà de repartir els costos indirectes de fabricació entre els diferents productes fabricats.

Queden exclosos d'aquest càlcul els costos següents:

• Costos fixos de compres.
• Costos variables comercials.
• Costos fixos comercials.
• Costos d'administració.

Avantatges del Full Cost Industrial

• Permet un millor càlcul del cost per unitat, ja que inclou tots els costos de producció.
• Permet comparar el cost final del producte amb el seu preu de venda i així avaluar la rendibilitat de manera més completa.
• El resultat és superior al Direct Cost si la producció és superior a les vendes.

Inconvenients del Full Cost Industrial

• Poca utilitat per a la presa de decisions, ja que els costos fixos es reparteixen amb criteris subjectius, provocant una possible sobrevaloració o infravaloració de productes.
• Els criteris d'imputació poden ser subjectius, afectant la precisió del cost unitari.

3. Full Cost Total (FCT)

Aquest sistema inclou tots els costos (fabricació, comercialització i administració), excepte els costos comercials variables, que es consideren despeses del període.

Avantatges del Full Cost Total

• És útil per a empreses que treballen per encàrrec, ja que proporciona una visió molt completa del cost total del projecte.
• Ofereix una visió més exhaustiva del cost real del producte o servei.

Inconvenients del Full Cost Total

• Pot sobrevalorar les existències, ja que imputa més costos als productes no venuts.
• El resultat és més alt quan hi ha estoc, ja que imputa més costos als productes no venuts.

Sistema de Costos Basat en Activitats (ABC)

El sistema de costos basat en les activitats (ABC, de l'anglès Activity-Based Costing) és un mètode que permet l'assignació i la distribució dels diferents costos indirectes segons les activitats realitzades, perquè són aquestes les que realment generen els costos. En aquest sistema, no són els productes sinó les activitats les que causen costos, i els productes són els que consumeixen aquestes activitats.

Mitjançant l'assignació de costos per activitats, es pot obtenir un cost més detallat del producte, de manera que és més fàcil incidir en qualsevol dels seus components (per aconseguir un ús més eficient i òptim dels recursos i dels consums) i també en l'anàlisi de les activitats i la seva corresponent rendibilitat (per poder distingir les realment necessàries de les prescindibles).

Conceptes Clau en el Sistema ABC

Cal tenir en compte que existeixen dos conceptes clau en aquest sistema:

• Activitat: Qualsevol tasca o procés que consumeix recursos i genera costos.
• Inductor de costos: Un factor que causa un canvi en el cost d'una activitat. S'utilitza per assignar els costos de les activitats als productes o serveis.