Guia Completa de la Contractació Empresarial: Elements i Tipus

Introducció a la Contractació Empresarial

El document defineix el contracte com un acord o pacte entre dues o més parts, on cadascuna s’obliga a complir amb les condicions acordades. Aquesta idea bàsica és fonamental per entendre com es pot exigir el compliment o indemnitzar en cas d’incompliment.

Modalitats de Contractació

S’expliquen dues grans modalitats:

Contractació Pública

Quan una de les parts és una administració pública. Aquest tipus de contracte està regulat pel dret públic i es regeix per normes específiques que garanteixen la transparència i la competència en l’ús dels recursos públics.

Contractació Privada

Quan cap administració intervé com a tal. Aquesta es divideix en:

• Contractació Civil: Els contractes se celebren entre particulars i es regeixen pel Codi Civil.
• Contractació Mercantil: Quan intervé un comerciant o l’objecte del contracte és un acte de comerç. S’aplica el Codi de Comerç i, en defecte, es recorre al Codi Civil.

Elements Essencials del Contracte (Codi Civil)

Segons el Codi Civil, perquè un contracte sigui vàlid han d’existir tres requisits fonamentals:

Consentiment

• Les parts han de manifestar la seva voluntat de forma lliure, conscient i sense cap vici (com l’error, la violència, la intimidació o el dol).
• Aquesta expressió de voluntat és crucial perquè el contracte es percebi com un acord mutu.

Objecte

• Es refereix al bé, servei o actuació que es vol intercanviar.
• L’objecte ha de ser possible, lícit i determinat o, almenys, determinable (per exemple, especificant el tipus de servei o la característica bàsica del bé).

Causa

• És el motiu pel qual se celebra el contracte, com ara la remuneració o el benefici que obté cada part.
• La causa actua com a justificació que legitima l’obligació que s’assumeix.

A més, es destaca que, tot i que la forma és lliure (pot ser verbal o escrita), en certs casos la llei exigeix una formalitat específica (com en el cas dels contractes hipotecaris) per garantir la seguretat jurídica.

Nul·litat, Anul·labilitat i Formalitats

Un contracte pot ser nul si manca el consentiment, l’objecte o la causa, o si contradiu normes imperatives. Els contractes anul·lables tenen algun vici, però reuneixen els requisits essencials.

Vicis que poden provocar l'anul·labilitat

• Intimidació
• Violència
• Error
• Dol (engany)
• Falsetat de la causa
• Falta de capacitat d'obrar

Classificació dels Contractes

Diversos criteris permeten classificar els contractes:

Segons el nombre d’obligacions

• Unilaterals: Només una de les parts assumeix obligacions (p. ex., un contracte de donació).
• Bilaterals: Ambdues parts tenen obligacions recíproques (p. ex., una compravenda).

Segons el benefici econòmic

• Onerosos: Ambdues parts obtenen un benefici (p. ex., un contracte d’arrendament).
• Gratuïts: Només una de les parts es beneficia (p. ex., una donació).

Segons la formalitat

• Consensuals: Es perfeccionen amb l’acord de voluntats sense necessitat de formalitats addicionals.
• Solemnes: Requereixen formalitats específiques per a la seva celebració (com la intervenció d’una autoritat pública).
• Reals: A més del consentiment, requereixen l’entrega física del bé per a la seva perfecció (p. ex., el contracte de dipòsit).

Segons la regulació legal

• Típics: Estan regulats de manera específica per la llei (compravenda, arrendament).
• Atípics: No tenen una normativa específica i es basen principalment en la voluntat de les parts, complementada per les normes generals.

Tipus de Contractes: Civils i Mercantils

Contractes Civils (Regulats pel Codi Civil)

Són aquells regulats pel Codi Civil i inclouen diversos tipus:

• Compravenda

  El venedor es compromet a lliurar un bé determinat i el comprador a pagar un preu fix (Art. 1445 del Codi Civil).

• Permuta

  Consisteix en l’intercanvi de béns sense l’ús de diners, on cadascuna de les parts lliura un bé a canvi d’un altre (Art. 1538).

• Arrendament

  Es pot donar en dues modalitats:

  • Arrendament de coses: L’arrendador cedeix l’ús d’un bé per un temps determinat a canvi d’un preu (Art. 1543).
  • Arrendament d’obres o serveis: On es presta un servei o s’executa una obra (Art. 1544).

• Préstec

  Una part presta diners o béns fungibles amb la condició que l’altra part els retorni (Art. 1740).

• Dipòsit

  Una persona lliura un bé a una altra perquè el guardi i, posteriorment, el restitueixi (Art. 1758).

• Societat Civil

  Acord en què diverses persones posen en comú diners, béns o indústria amb l’objectiu de compartir els guanys (Art. 1665).

Contractes Mercantils (Àmbit Empresarial)

Aquestes modalitats s’apliquen en l’àmbit empresarial i sovint estan regulades pel Codi de Comerç o per lleis específiques:

• Compravenda Mercantil

  Similar a la compravenda civil, però amb la finalitat de revendre el bé amb ànim de lucre. En cas de dubte, s’aplica el que estableix el Codi Civil.

• Assegurança

  L’assegurador es compromet a indemnitzar en cas que es produeixi el risc objecte de cobertura, a canvi del pagament d’una prima. Està regulat per lleis específiques (com la Llei de Contracte d’Assegurança).

• Arrendaments Financers (Leasing)

  L’arrendador cedeix a l’arrendatari l’ús d’un bé (maquinària, vehicles o altres actius) a canvi del pagament de quotes periòdiques.

  Característiques del Leasing

  • L’arrendatari pot, al final del període contractual, exercir una opció de compra del bé per un import determinat (valor residual).
  • Modalitat molt utilitzada per empreses que necessiten actualitzar o renovar actius sense comprometre un gran capital inicial.

  Regulació

  Subjectes a normatives com el Reial Decret Llei d’Ordenació Econòmica de 25 de febrer de 1977 i el Reial Decret de 31 de juliol de 1980, que estableixen les condicions, obligacions i opcions de compra.

• Altres Contractes Mercantils

  Es mencionen també altres modalitats com el rènting (lloguer a mitjà o llarg termini amb serveis associats), el factoring (cessió de drets de cobrament) i el subministrament (entrega contínua de béns o serveis).

Contractes d’Adhesió i Redacció de Contractes Privats

Contractes d’Adhesió

Es caracteritzen perquè les condicions són fixades per la part forta (normalment una empresa) i la part feble (consumidor o menor negoci) només pot acceptar o rebutjar sense poder modificar-les. Es donen en molts contractes bancaris, d’assegurança o de subministrament.

Redacció de Contractes Privats: Estructura

Es recomana que un contracte privat segueixi una estructura ordenada, que inclou:

1. Capçalera

   Identificació completa de les parts (nom, raó social, documentació, domicili, representació i poders).

2. Nom del Contracte i Exposició d’Antecedents

   Descripció de la naturalesa del contracte i la seva finalitat.

3. Clàusules o Estipulacions

   Se solen incloure punts clau com l’objecte, la durada, el preu, la forma de pagament, el lloc de lliurament, i altres obligacions específiques de cada part.

4. Signatura i Data

   És fonamental perquè el contracte tingui valor jurídic, així com la inclusió d’annexos que formen part integral del document.