Guia Completa de la Conducta Humana: Estímuls, Tipus i Tècniques

Introducció a la Conducta Humana

Els estímuls són senyals externs o interns que provoquen una reacció en una persona. La conducta és la manera de procedir de la persona en relació amb el món a través d'aquests estímuls.

Principis Fonamentals de la Conducta

La conducta es regeix per tres principis essencials:

• Causalitat: Tota conducta té una causa.
• Motivació: Tota conducta està motivada per alguna necessitat o desig.
• Finalitat: Tota conducta persegueix un objectiu o finalitat.

Components de la Conducta

La conducta es compon de diversos elements interrelacionats:

• Cognició: Són els processos mentals amb què es transformen, redueixen, elaboren i emmagatzemen els estímuls. Poden ser simples o complexos (per exemple, percepció, memòria, pensament).
• Emocions: És el que sentim; un estat d'ànim que es manifesta amb activitat orgànica. Inclouen comportaments afectius subjectius, fisiològics, funcionals o motivacionals, expressius i socials.
• Activitat Motora: És la resposta del cervell que es manifesta físicament. Hi ha respostes físiques (moviments), glandulars (secrecions) i verbals (llenguatge).

Tipus de Conductes

Podem classificar les conductes en diferents categories segons la seva expressió i impacte:

• Conducta Agressiva

  La persona agressiva li agrada el poder, sempre té la raó, sol ser enèrgica i té capacitat d'humiliar. Se la reconeix pel seu llenguatge dominant i confrontatiu.

• Conducta Passiva

  La persona passiva permet que els altres s'aprofitin d'ella, se sent inferior i insegura, oculta els seus sentiments, és tímida i reservada, no té energia, i pot irritar els altres en absorbir la seva energia. Se la reconeix pel seu llenguatge corporal i verbal evasiu.

• Conducta Assertiva

  La persona assertiva es preocupa pels seus drets, aconsegueix les seves metes, respecta els altres, compleix les seves promeses, se sent en pau amb ella mateixa, assumeix riscos, reconeix els seus fracassos, motiva els altres i se sent bé amb ella mateixa. Se la reconeix per la seva comunicació clara, respectuosa i directa.

Tècniques per Incrementar Conductes

Per fomentar l'aparició i la freqüència de conductes desitjades, s'utilitzen les següents tècniques:

• Reforç Positiu

  Consisteix a presentar un estímul agradable (reforçador) immediatament després que la conducta desitjada s'hagi realitzat correctament. L'objectiu és que la conducta es repeteixi de manera espontània en el futur. És important no abusar del reforç positiu per mantenir la seva efectivitat.

• Reforç Negatiu

  Consisteix a incrementar una conducta desitjada mitjançant l'eliminació d'un estímul desagradable (aversiu) després de la realització de la conducta. L'objectiu és que la persona aprengui a realitzar la conducta per evitar o escapar d'una situació incòmoda.

Tècniques per a l'Adquisició de Noves Conductes

Quan es volen ensenyar conductes que no formen part del repertori actual de la persona, s'apliquen aquestes estratègies:

• El Modelatge (Aprenentatge Observacional)

  Tècnica de modificació de conducta que es basa en el procés d'aprenentatge observacional, on la conducta d'una persona o grup serveix com a model per a altres persones. L'observador aprèn imitant el comportament del model.

• El Moldejament (Shaping)

  Tècnica en la qual s'adquireixen conductes que són absents en el repertori de la persona. Consisteix a reforçar conductes que s'assemblen progressivament a la conducta final desitjada, mentre s'ignoren o s'extingeixen les que no s'hi assemblen. Per aplicar-ho, cal seguir aquests passos:

  1. Definir la conducta final desitjada de manera clara i específica.
  2. Triar una conducta inicial més àmplia o una aproximació successiva que la persona ja realitzi.
  3. Reforçar aquesta conducta inicial fins que es realitzi de manera autònoma i consistent.
  4. Reduir progressivament l'amplitud o la tolerància de la conducta reforçada perquè cada vegada s'assembli més a la conducta final desitjada.

• L'Encadenament

  Consisteix a descompondre una conducta complexa en una seqüència de conductes més simples (passos). Cada part de la cadena es reforça de manera que la conducta general s'adquireix pas a pas. Per exemple, la seqüència de conductes per sortir al carrer (dutxar-se, pentinar-se, vestir-se, etc.). Existeixen diferents tipus d'encadenament:

  • Encadenament cap enrere: S'ensenya i es reforça l'últim pas primer.
  • Encadenament cap endavant: S'ensenya i es reforça el primer pas primer.
  • Tasca completa: S'ensenya i es reforça cada pas de la cadena en cada assaig.

Tècniques per a la Reducció o Eliminació de Conductes

Quan es vol disminuir o eliminar conductes no desitjades, s'utilitzen les següents tècniques:

• Càstig Negatiu

  Consisteix en la retirada d'un estímul agradable o d'una situació desitjada després de la conducta problemàtica, amb l'objectiu de disminuir la probabilitat que aquesta conducta es repeteixi.

• Càstig Positiu

  Consisteix en la presentació d'un estímul desagradable (aversiu) immediatament després de la conducta no desitjada, amb l'objectiu de disminuir la seva freqüència.

• Extinció

  La conducta no desitjada és ignorada i, en no rebre cap tipus de reforç (ni positiu ni negatiu), s'extingeix a poc a poc. És una tècnica que sol ser lenta i requereix consistència.

• Reforç de Conductes Incompatibles

  Consisteix a reforçar conductes que són físicament o funcionalment incompatibles amb les conductes que es volen eliminar. Exemple: reforçar el silenci quan la conducta a eliminar és el soroll excessiu.

• Sobrecorrecció

  Implica que la persona que ha realitzat una conducta no adaptada ha de compensar les conseqüències d'aquesta conducta, sovint de manera exagerada. Hi ha dos tipus:

  • Restitutiva: Restaurar l'entorn a un estat millor del que estava abans de la conducta.
  • Pràctica Positiva: Realitzar repetidament una conducta desitjada que és incompatible amb la conducta problemàtica.

• Aïllament o Temps Fora (Time-out)

  Consisteix a retirar la persona d'una situació on pot rebre reforç, durant un període curt de temps, immediatament després de la conducta no desitjada. Exemple: el nen que tira sorra és apartat del sorral. És una tècnica útil per a conductes agressives i de desobediència.

Tècniques de Control de Conductes: L'Economia de Fitxes

L'economia de fitxes és un sistema de reforç basat en l'ús de "fitxes" (punts, gomets, etc.) que s'intercanvien per reforçadors tangibles o activitats desitjades. Per implementar-la correctament, cal tenir en compte:

• Les fitxes s'han d'administrar immediatament un cop realitzada la conducta desitjada.
• Cal mantenir un equilibri adequat entre les fitxes guanyades i les gastades.
• El preu de les fitxes (quantes fitxes es necessiten per obtenir un reforçador) ha d'estar ajustat a la freqüència de consum dels reforçadors i a la dificultat de les conductes a reforçar.