Guia Completa de Conceptes Hidrològics i Oceanogràfics Essencials

ZONES D'AFLORAMENT

A les zones orientals dels oceans tropicals, l'aigua se separa de la costa per la influència dels vents alisis que bufen cap a l'oest. En aquestes zones, l'aigua que es mou és substituïda per aigua profunda i freda. Les zones d'aflorament més importants són el Perú, Califòrnia, el Sàhara i el Kalahari.

EL NIÑO: FENOMEN CLIMÀTIC

Es produeix quan els vents es debiliten, dificultant l'ascens d'aigües fredes, així com disminueixen les precipitacions i provoquen sequeres.

CINTA TRANSPORTADORA OCEÀNICA

És una espècie de riu d'aigua que recorre la majoria dels oceans del planeta: a la primera meitat de la seva trajectòria ho fa com a corrent profund, condicionat per la densitat, i en la segona meitat, en forma de corrent superficial, supeditat a l'acció dels vents dominants. A més, també depèn dels canvis de salinitat, de la distribució dels continents i oceans i dels moviments de desplaçament horitzontal i vertical d'aquest.

AIGÜES SUBTERRÀNIES

És l'aigua de les precipitacions que cau sobre els continents o s'infiltra al sòl, o bé és aigua d'escorrentia. La quantitat d'aigua que s'infiltra depèn de les precipitacions, el tipus de sòl, la vegetació i el pendent del terreny.

AQÜÍFER: EMMAGATZEMATGE D'AIGUA

És l'aigua que s'infiltra quan ha omplert els porus del sòl i passa cap al substrat rocós. Descendeix per gravetat entre les roques fins que arriba a zones d'aigua, formant un aqüífer. Per tant, aquests són només roques que tenen la capacitat d'emmagatzemar i cedir l'aigua.

NIVELL FREÀTIC I ZONES HIDROLÒGIQUES

El nivell freàtic és el nivell superior de la zona freàtica a pressió atmosfèrica i pot trobar-se a diferents profunditats. La profunditat varia amb les circumstàncies meteorològiques de les quals depèn la recàrrega dels aqüífers. El nivell freàtic no és horitzontal. El nivell piezomètric és el mateix, però quan l'aqüífer és confinat, és a dir, quan no es troba a la pressió atmosfèrica, sinó que la supera, i per tant, l'aqüífer no és lliure. La zona vadosa és quan el fluid és aigua i aire; aquesta aigua sempre es mou verticalment. La zona saturada està sota el nivell freàtic, conté només aigua i funciona amb la Llei de Darcy.

SOLUCIONS A LA MANCA D'AIGUA

• Reducció del consum en el sector agrícola: canvis en el sistema de regatge, millora de les pràctiques de gestió de l'aigua per part dels agricultors i els administradors d'aigua.
• Reducció del consum en la indústria.
• Reducció del consum urbà: utilització d'instal·lacions de baix consum, adopció de preus de l'aigua, aplicació del paisatge xerofílic, planificació urbana, reutilització de les aigües residuals domèstiques, educació ambiental.
• Solucions de caràcter tècnic: embassaments, transvasaments, actuacions sobre els cursos dels rius, control en l'explotació d'aqüífers.
• Solucions de caràcter polític: conferències per realitzar avaluacions dels recursos de l'aigua.

CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA: TIPUS I CAUSES

La contaminació pot ser difusa, quan es dona en zones àmplies i no té un focus emissor concret, o puntual, quan és produïda per un focus emissor determinat i afecta una zona concreta.

• Contaminació natural: presència de determinades substàncies en l'aigua sense intervenció humana.
• Contaminació urbana: resultat de l'ús de l'aigua en els habitatges, activitats comercials i de serveis, cosa que genera aigües residuals que tornen al receptor amb un contingut negatiu i, en l'actualitat, amb un gran increment de productes químics.
• Contaminació d'origen agrícola: deriva de l'ús de plaguicides, pesticides, biocides, fertilitzants i adobs que són arrossegats per l'aigua de regatge i porten sals compostes de nitrogen, fòsfor, sofre i traces d'elements organoclorats que poden arribar al sòl per lixiviació i contaminar les aigües subterrànies.
• Contaminació d'origen industrial: produeix un impacte molt gran per la gran varietat de materials i de fonts d'energia que pot aportar a l'aigua: matèria orgànica, metalls pesants, increment de pH.
• Altres fonts de contaminació d'origen antropogènic: restes de combustible com els lubricants, els abocadors de residus (urbans, industrials i agraris), la contaminació d'aigua per fuites en conduccions i dipòsits de caràcter industrial i les marees negres provocades pel vessament de petroli cru sobre el mar, com a conseqüència d'accidents de grans vaixells petroliers o de la neteja que s'hi ha dut a terme.

INTRUSIÓ SALINA EN AQÜÍFERS

Es produeix quan l'aigua del mar, amb la seva càrrega de sals i una densitat més gran, envaeix l'espai lliure en l'aqüífer i expulsa l'aigua dolça, la qual cosa produeix la salinització de l'aigua subterrània. La concentració elevada de sals inutilitza l'aigua per a usos domèstics i agrícoles.

PARÀMETRES DE QUALITAT DE L'AIGUA

• Paràmetres físics: destaquen la transparència o la terbolesa, segons la presència de partícules sòlides o microorganismes.
• Paràmetres químics: són més útils per determinar la qualitat de l'aigua:
  • Oxigen Dissolt (OD): fonamental per al desenvolupament de la vida aquàtica i s'utilitza per a la descomposició de matèria orgànica.
  • Demanda Biològica d'Oxigen (DBO): mesura la quantitat d'oxigen que els microorganismes necessiten per degradar la matèria orgànica.
  • Demanda Química d'Oxigen (DQO): és un assaig d'oxidació de compostos orgànics per l'acció d'agents químics oxidants en un medi àcid i en presència de catalitzadors inorgànics.
  • Carboni Orgànic Total (COT): mesura el contingut total de carboni dels compostos orgànics.
  • pH: mesura l'acidesa i basicitat del medi amb la concentració d'ions d'hidrogen.
  • Alcalinitat: determina la presència d'ions bicarbonats i hidroxil.
  • Duresa: és deguda als ions calci i magnesi.
  • Nitrogen orgànic i amoniacal: la seva presència determina una contaminació recent.
• Paràmetres biològics: ens indiquen la quantitat de microorganismes que es troben a l'aigua.