Guia Completa de Conceptes Clau en Gestió Empresarial

Ingressos d'Explotació (A)

Import Net de la Xifra de Negoci

• + Vendes de mercaderies
• + Vendes de productes acabats
• + Prestació de serveis
• - Descomptes sobre vendes per pagament immediat
• - Devolució de vendes
• - Ràpels sobre vendes

Variació d'Existències en Curs i de Productes Acabats

• +/- Variació de productes en curs
• +/- Variació de productes acabats

Altres Ingressos d'Explotació

Ingressos per arrendaments, Ingressos per comissions

Despeses d'Explotació (B)

Proveïments

• + Compres de mercaderies
• + Compres de matèries primeres
• + Compres d'altres aprovisionaments
• - Descomptes sobre compres per pagament immediat
• - Devolució de compres
• - Ràpels sobre compres
• +/- Variació d'existències
• +/- Variació de matèries primeres
• +/- Variació d'altres aprovisionaments

Despeses de Personal

Sous i salaris, Seguretat Social a càrrec de l'empresa

Amortitzacions

Amortitzacions Immobilitzat Intangible (I.I.), Amortitzacions Immobilitzat Material (I.M.)

Altres Despeses d'Explotació

Recerca, Arrendaments, Reparacions, Serveis Professionals Independents, Transports, Assegurances, Serveis bancaris, Publicitat, Subministraments

Resultat d'Explotació (C = A - B)

Benefici Abans d'Interessos i Impostos (BAII)

Ingressos Financers (D)

Ingressos de crèdits a curt termini

Despeses Financers (E)

Interessos de deutes amb entitats de crèdit

Resultat Financer (F = D - E)

Benefici Abans d'Impostos (BAI) (G = C + F)

Impost sobre Societats (H)

Resultat de l'Exercici (I = G - H)

Actiu

Actiu No Corrent – Total

Immobilitzat Intangible – Total

• Investigació i desenvolupament
• Concessions administratives, propietat industrial i drets de traspàs
• Aplicacions informàtiques

Immobilitzat Material – Total

• Terrenys i béns naturals
• Construccions
• Instal·lacions tècniques
• Maquinària
• Utillatge
• Mobiliari
• Elements de transport
• Equips per a processos d'informació
• Altre immobilitzat material

Inversions Immobiliàries – Total

• Inversions en terrenys i béns
• Inversions en construccions

Inversions Financeres a Llarg Termini – Total

Actiu Corrent – Total

Existències – Total

• Comercials
• Matèries primeres
• Productes en curs
• Productes acabats

Deutors Comercials i Altres Comptes a Cobrar – Total

• Clients
• Deutors
• Hisenda Pública, deutora per diversos conceptes
• Organismes de la Seguretat Social, deutora

Inversions Financeres a Curt Termini – Total

Efectiu i Altres Actius Líquids – Total

• Bancs i institucions de crèdit
• Caixa

Total Actiu

Patrimoni Net i Passiu

Patrimoni Net – Total

• Capital social / Capital
• Reserves
• Resultat de l'exercici

Passiu No Corrent – Total

• Proveïdors d'immobilitzat a llarg termini
• Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit

Passiu Corrent – Total

• Proveïdors
• Creditors per prestació de serveis
• Proveïdors d'immobilitzat a curt termini
• Deutes a curt termini amb entitats de crèdit
• Deutes a curt termini
• Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals
• Organismes de la Seguretat Social, creditora

Mapa d'Empatia: Entendre el Client

Què Pensa i Sent?

Quines són les seves preocupacions i inquietuds, què és el que realment li importa...

Què Sent?

Què diuen les persones que influeixen en les seves decisions.

Què Diu i Què Fa?

Aspecte, actitud en públic, comportament vers els altres...

Què Veu?

En el seu entorn, en els seus amics, al mercat a través dels nostres competidors...

Quins Obstacles ha de Superar?

Pors, frustracions, obstacles...

Què Vol Aconseguir?

Desitjos, mesura de l'èxit...

Estratègies Tecnològiques i d'Innovació

Estratègia Ofensiva o de Líder Tecnològic

Introdueix permanentment nous productes i processos, amb la qual cosa accedeix a nous mercats. Ser líder tecnològic suposa assumir l’elevat cost de la inversió en R+D.

Estratègia Defensiva o de Seguidor Tecnològic

Segueix el líder tecnològic per protegir la seva posició actual al mercat. Ha de ser capaç de reaccionar en poc temps i, encara que es basi en capacitats de desenvolupament intern d’R+D, sovint recorre a acords de llicència i de patents.

Estratègia Imitativa

No pretén destacar en innovació tecnològica i sí seguir i copiar de prop les estratègies dels líders del mercat. Segueix de prop els competidors i se n’aprofita d’algun avantatge.

Estratègia Oportunista o de Veta

L’empresa analitza els punts febles de la competència i assumeix el risc d’aventurar-se de forma ràpida en un nou segment de mercat per al qual en té un punt més fort.

Estratègia Dependent

La practiquen algunes pimes que, per la seva dimensió, no poden invertir en R+D. Consisteix a establir relacions estables i duradores amb altres empreses (per exemple, amb una empresa clienta).

Estratègia Tradicional

Estratègia basada a fer sempre el mateix i de la mateixa manera, llevat que el mercat o el client específic imposi noves maneres o demani noves característiques. Suposa la mínima inversió en R+D.

Anàlisi de Viabilitat Empresarial

• a) La viabilitat legal: Assegurar el compliment de les normatives i obligacions en tots els àmbits. El concepte legal relacionat amb l’elecció de la forma jurídica.
• b) La viabilitat comercial: Ha de determinar la venda del producte i el seu desenvolupament dins del mercat.
• c) La viabilitat econòmica: Comprovar si l’activitat de l’empresa permetrà generar beneficis.
• d) La viabilitat financera: Planificar les inversions de l’empresa i el seu finançament.
• e) La viabilitat ambiental: Comprovar que es respecten les normatives ambientals, que asseguren la preservació del medi ambient.
• f) La viabilitat tècnica (tecnològica): Ha de verificar si la tecnologia és eficient per assegurar una producció de qualitat.

La Matriu ERIC: Eina d'Innovació Empresarial

La matriu ERIC és un quadrant de quatre espais l’objectiu dels quals és qüestionar el model de negoci i plantejar accions que permetin a l’empresa diferenciar-se de la competència i crear valor. Aquest model consisteix en quatre preguntes que permeten qüestionar el model de negoci en comparar-lo amb la competència i proposar noves solucions.
Les quatre preguntes de la matriu ERIC són què eliminar, què reduir, què incrementar i què crear.

Canals de Distribució i Màrqueting

El Canal Directe i Canals Indirectes

El canal directe no té intermediaris; l’empresa ven directament al consumidor controlant tot el procés. Exemples: bancs, asseguradores... En el canal curt apareix el minorista i en el canal llarg se li suma el majorista. Són canals indirectes.

La Distribució: Variable Clau del Màrqueting

La distribució és la variable del màrqueting que relaciona la producció amb el consum i té com a objecte posar a disposició de l’usuari la quantitat de producte necessària, en el lloc adequat i en el temps just, per a cobrir-ne les necessitats.

Funcions dels Canals de Distribució

(Per a què paguem a un intermediari):

• Apropar el producte al consumidor. El canal arriba a llocs que no serien rendibles per al productor.
• Establir contacte directe amb el consumidor. Oferir serveis de valor afegit: postvenda, finançament a mida...
• Informar els consumidors sobre les característiques dels productes i els fabricants sobre la situació del mercat i la demanda actual.
• Finançar l’adquisició dels productes i el cost de posada en funcionament.
• Reduir els costos mitjançant la disminució del nombre de contactes i assolint economies d’escala.

Dificultats d'Incorporació al Món Laboral

• Persones que provenen d’altres països.
• Persones de més de 55 anys.
• Persones sense formació.
• Persones sense llar ni recursos.

Tipus d'Empreses i les seves Característiques Legals

Empresari Individual

Tributa per IRPF i la responsabilitat del soci és il·limitada.

Societat Anònima

El capital social mínim són 60.000€ i tributa per l'Impost de Societats.

Societat Cooperativa

El nombre de socis depèn del seu grau, el capital social està fixat als estatuts i la responsabilitat està limitada al capital aportat.

Societat de Responsabilitat Limitada

Té un mínim d'un soci, un capital social de 3.000€, i la responsabilitat està limitada al capital aportat.

El Knowmad: Professional del Coneixement

Un knowmad són persones qualificades, d’entre 25 i 35 anys, generadores i gestores de coneixement i amb gran habilitat per moure’s i treballar en entorns digitals i tecnològics. Presenten un alt grau d’autonomia laboral, tenen la capacitat de moure’s de manera fluida d’una feina a una altra i són capaços de treballar en diferents tipus de projectes i entorns de treball a mesura que van adquirint habilitats i coneixements.

Característiques del Knowmad

• Adaptables: Són persones que s’adapten fàcilment als canvis i que tenen la ment molt oberta, sense tenir estructures laborals predeterminades i sense plantejar-se si el pròxim projecte que els arribarà les pot condicionar a viure en un lloc o en un altre o a treballar amb uns tipus de persones o unes altres.
• Digitals: Tenen una gran habilitat digital i continuen adquirint coneixements de manera permanent i els comparteixen per a l’enriquiment del col·lectiu. Saben utilitzar i aprofitar al màxim la funcionalitat dels programes i de les xarxes socials, i generar nous conceptes i continguts digitals en funció de les necessitats que sorgeixen en la societat.
• Autodidactes: Aprenen de si mateixos i del seu col·lectiu de manera contínua. Viuen en un dia a dia d’aprenentatge necessari per continuar essent capdavanters en l’àmbit digital i són capaços de descobrir noves formes de desenvolupament basant-se en un ús diferent de les que ja existeixen. Tenen la necessitat de descobrir i conèixer.

Estructures Organitzatives: Funcional

• a) En aquest tipus estructural, es proporciona autoritat als especialistes en les tasques que concerneixen la seva especialitat. Aquests decideixen sobre matèries de la seva competència fent, així, més fluida l'estructura.
• b) La seva característica principal és que cada subordinat rep ordres, assistència i instruccions de diversos caps diferents, cadascun dels quals desenvolupa una funció particular (d'aquí la seva denominació: estructura funcional). En aquest cas, se sacrifica el principi d'unitat de comandament, cosa que pot donar lloc a conflictes de competències, a dificultats per atribuir la potestat de decisió en situacions no previstes i/o retards en l'acció a causa del fraccionament del control i de les responsabilitats.

Estructures Organitzatives: Lineal

• a) Cada persona respon davant d'un únic cap, el qual decideix sobre totes les activitats desenvolupades a l'àmbit de la seva unitat.
• b) El principi que preval és el de jerarquia i, per tant, de subordinació absoluta de cada persona respecte al seu superior immediat.

Estructures Organitzatives: Lineal i Assessorament (Staff)

• a) Els òrgans staff no tenen autoritat directa sobre ningú, no poden donar ordres i es limiten a ajudar en la preparació o l'elaboració de les decisions dels qui ocupen la línia jeràrquica.
• b) Henry Fayol va ser partidari sempre de mantenir la unitat de comandament i, per tant, només va arribar a admetre els especialistes com a personal staff per poder assistir els caps.