Guia Completa: Concepte, Composició i Propietats de les Tintes d'Impressió

Concepte de Tinta

Una tinta és una barreja homogènia de material colorant, resines, additius i dissolvents. La seva funció principal és plasmar allò que volem reproduir en un suport mitjançant la impressió.

Funcions que ha de complir la tinta

• Transportar el color des dels tinter de la màquina d'imprimir fins a la forma impressora, a través de la bateria de rodets de distribució.
• Transferir el color de la forma impressora al suport que s'hagi d'utilitzar.
• Fixar-se en el suport i, amb el contacte d'aquest, formar una pel·lícula sòlida d'algunes micres de gruix.

Ingredients utilitzats per a la fabricació de tintes d'impremta

Les tintes es componen generalment de:

• Vehicle (fase contínua).
• Pigments (fase dispersa).
• Additius (per a l'assecat, ceres, etc.).

Composició Bàsica

2 Components Principals

Substàncies i Colorants: Són els que aporten color a la tinta.

Vehicle: És el medi en què es troba dissolta la substància colorant. S'encarrega de transportar el material colorant des del tinter fins al suport i la seva funció és solubilitzadora o dispersant.

Composició dels Components de la Tinta

1. Substàncies Colorants

Poden ser pigments o colorants:

• Pigments: Són substàncies insolubles en forma de pols finíssima que donen color a la tinta. Tipus: orgànics i inorgànics (negres i blancs).
• Colorants: Són substàncies solubles que també donen color a la tinta. La seva característica principal és que aporten transparència a la tinta.

2. Vehicle

On es troben els vernissos (formats per la barreja de resines i olis o dissolvents) i additius.

• Resines: Encarregades de donar viscositat a la tinta. Tipus: sintètiques o naturals.
• Olis: Olis vegetals, olis minerals.
• Dissolvents: Líquid que té la propietat de dissoldre un producte (resina).

Funcions dels Dissolvents

• Dissoldre la resina i formar el vehicle.
• Donar la fluïdesa necessària a la tinta per ser impresa.

Característiques dels Dissolvents

• Són econòmics i fàcils de trobar.
• Han de solubilitzar totalment les resines.
• Han de tenir una evaporació ràpida.
• No han de ser agressius amb els clichés o rodets de la màquina d'impressió.
• Tipus: alcohol, èsters, etc.

Additius: Són productes que s'afegeixen a la tinta per modificar-ne algunes propietats. Tipus: els afegits pel fabricant i els afegits pel taller d'impressió.

Inconvenients de Mala Adició en Taller d'Impressió

• Pèrdua de viscositat.
• Retardament del temps d'assecat.
• Pèrdua d'equilibri aigua-tinta.
• Precipitació de la goma.

Classificació de les Tintes

Segons el Sistema d'Impressió

Tintes Offset

Són una emulsio de greix de consistència més o menys densa. La seva composició dependrà de la seva destinació final, però generalment inclouen pigment (sintètic/natural), olis (vegetal/mineral), resines i additius.

Classificació de Tintes Segons el seu Assecat

Offset, coldset, heatset, oxidatives, d'assecat infraroig i d'assecat ultraviolada (UV).

Tintes de Flexografia i Rotogravat

Es tracta de tintes líquides (baixa viscositat).

• En flexografia: Els dissolvents són més lents d'evaporar.
• En rotogravat: S'aplica més quantitat de tinta en algunes zones, per la qual cosa l'evaporació dels dissolvents ha de ser més ràpida.

Els mecanismes d'assecat principals són: absorció, precipitació i reticulació (polimerització) per calor.

Tintes de Serigrafia

Amb aquest sistema es pot imprimir gairebé en qualsevol suport. Les tintes utilitzades són molt resistents i compten amb una gran gamma de colors. Les seves característiques estan condicionades pel sistema especial utilitzat (la serigrafia).

Tintes UV

Són aquelles que, per la seva formulació, són capaces d'assecar en dècimes de segon sempre que se'ls apliqui una determinada radiació ultraviolada. La seva composició és similar a la de les tintes grasses i líquides, diferenciant-se pel vehicle.

• Monomers: Són el diluent; influeixen en la velocitat d'assecat i la resistència física i química de la tinta.
• Oligòmers: Són l'altre component del vehicle de la tinta. A més d'actuar sobre la velocitat d'assecat, proporcionen flexibilitat, duresa, resistència i adhesió a la tinta.
• Fotoiniciadors: Són els que comencen la reacció de polimerització (curat).

Tintes d'Impressió Digital: Toners Secs o Sòlids

El tòner és una pols amb càrrega que es fon a una determinada temperatura. La seva característica és que és antiadherent al rodet que el fon (fusor) i té una alta adherència sobre el suport.

La seva composició inclou: una base de resina termoplàstica, pigments o colorants, modificador de càrrega, ceres i additius.

Altres Toners

• Toners líquids: S'aproximen al concepte de tinta, tenen una mida de partícula molt inferior al tòner sec, cosa que els permet una resolució més elevada.
• Toners sòlids: Formulats a partir d'un polímer no tòxic de base resina, semblant a les ceres escolars. Passen de l'estat sòlid al líquid i altre cop al sòlid en qüestió de segons.

Avantatges dels Toners Sòlids

• Permeten una qualitat constant.
• Fàcils d'utilitzar.
• No són tòxics.
• Més ràpids que la tecnologia d'injecció de tinta.
• No necessiten papers especials.

Propietats de les Tintes

Les propietats es classifiquen en: visuals, reològiques, permanència a la llum, resistència a la calor, resistència als agents químics i resistències mecàniques.

Propietats Visuals

Per conèixer-les, caldrà efectuar la tinta en una superfície d'impressió i comparar-la amb una altra impressió o amb una que hagi passat les mateixes condicions. Les propietats més importants són:

• Tonalitat: El color que presenta la tinta impresa en un suport determinat. Dues tonalitats: en massa i degradat.
• Intensitat: La força del color de la tinta.
• Nitidesa de to: La sensació visual perceptiva que correspon a una sensació de color el més viu possible.
• Brillantor: L'avaluació visual del brillantor reflectida per la tinta.
• Poder cobrent: Capacitat que té la tinta de cobrir completament un suport.

Propietats Reològiques

La reologia és la branca de la física que estudia els materials fluids i les seves deformacions. Els materials segueixen lleis de flux que es presenten en dos grans comportaments: tixotropia i reopèxia.

Principals Propietats Estudiades des de la Reologia

• Viscositat: És la resistència que presenten els líquids a fluir. Com més gran és la temperatura d'un líquid, més petita és la viscositat.
• El tir: La resistència que una pel·lícula de tinta oposa a tota força que la sol trencar a causa de la tracció en sentits oposats.

Permanència a la Llum

Per permanència a la llum d'una mostra impresa, s'entén la llum artificial oferta a la tinta per un aparell (fadeòmetre).

Resistència a la Calor

S'entén aquella que ofereix la tinta a l'acció d'unes pinces que operen una pressió i una temperatura determinades durant un cert temps de contacte.

Resistència als Agents Químics

Per resistència específica d'una tinta als agents químics s'entén aquella que ofereix una mostra a l'acció de l'aire, humitat, contaminació, etc.

Resistències Mecàniques

Assajos que es realitzen en tallers per comprovar la qualitat de la impressió. Els assajos que es realitzen són:

• Assaig a la resistència (a l'abrasió).
• Assaig a la cinta adhesiva.
• Assaig a la resistència a l'ungla.
• Assaig a la resistència al plegat.
• Assaig a la resistència a l'arrugat.
• Assaig a la resistència al corbament.

Què és el Color?

La llum és allò que no és absorbit pels objectes i retorna (reflecteix), i l'ull humà el pot percebre (veure).

Propietats del Color

Definides com a to, saturació i brillantor.

• To: Matís o croma, l'atribut pel qual diferenciem el color i el designem (verd, violeta, ataronjat).
• Saturació: Intensitat cromàtica o puresa d'un color.
• Valor: És la claredat o foscor d'un color, determinada per la quantitat de llum que té un color.
• Brillantor: Quantitat de llum reflectida per una superfície o emesa per una font lumínica.
• Luminositat: La quantitat de llum reflectida per una superfície en comparació amb la reflectida en una superfície blanca en les mateixes condicions d'il·luminació.

Color de la Llum: Síntesi Additiva

Color reproduït per llums (TV, monitor, pantalla de cinema, etc.). El verd, vermell i blau són els colors primaris (RGB) i la fusió d'aquests crea i compon la llum blanca. Per això aquesta barreja s'anomena síntesi additiva.

Color de Pigments: Síntesi Substractiva

Són els colors basats en la llum reflectida dels pigments a les superfícies. La formen el cian, el magenta i el groc (CMY), i si els barregem, obtenim el negre. Per això aquesta barreja s'anomena síntesi substractiva.

Models de Color

Cercle cromàtic dividit en 3 grups:

• Primer grup primari: Groc, vermell i blau. Barrejant-los obtenim els altres colors.
• Segon grup de colors primaris: Groc, verd i vermell. Si els barregem en diferents percentatges obtenim els altres colors, i si ho fem en quantitats iguals s'obté el blanc llum.
• Tercer grup de colors primaris: Magenta, groc i cian (CMY), utilitzat en preimpressió.

Evolució dels Models de Color

• Isaac Newton (1642-1726) va ser el primer a ordenar el color construint el cercle cromàtic.
• Model CIE LAB (Commission Internationale de l'Éclairage): Es va fer un model al 1932 i es va perfeccionar al 1976. La seva característica és que dimensiona la totalitat de l'espectre visible.