Guia Completa de la Comunicació i el Llenguatge: Tipus i Trastorns

La Comunicació: Concepte i Tipus

Rebem informació de l'entorn: notem la temperatura, sentim les vibracions, percebem les olors, sentim els sons... Aquesta transmissió d'informació entre éssers vius és el que coneixem com a comunicació.

La comunicació és el procediment pel qual es transmet informació entre éssers vius.

Tipus de Comunicació

Comunicació Verbal

La comunicació verbal és la transmissió d'informació fent servir codis lingüístics.

• Comunicació verbal vocal: la recepció del missatge és auditiva.
• Comunicació verbal no vocal: es capta per vies diferents a l'oïda.
  • Llenguatge verbal escrit: es capta pel tacte (per exemple, el Braille) o per la vista.
  • Llenguatge de signes: es capta per la vista.

Comunicació No Verbal

La comunicació no verbal és la transmissió d'informació per mitjà d'elements no lingüístics.

• Comunicació no verbal vocal o parallenguatge: elements que acompanyen la parla i no tenen un contingut lingüístic explícit.
  • Qualitat de la veu: to, intensitat i timbre.
  • Prosòdia: l'entonació, la durada de les síl·labes, el ritme.
  • Fluïdesa: la velocitat, el ritme general, les pauses.
  • Algunes vocalitzacions: sons com "hum", "mmm", "ohh".
  • Torns de conversa: petits sons o gestos per sol·licitar o cedir el torn de paraula.
• Comunicació no verbal no vocal o llenguatge corporal:
  • Aspecte extern: aparença, formes, vestimenta.
  • Cinèsica: la mirada (intensitat, temps de contacte visual), expressions facials, gestos, postura corporal.

Pautes per a una Comunicació Efectiva

L'objectiu de la comunicació és transmetre informació de manera clara i efectiva.

• Claredat del missatge: seleccionar les idees i ordenar-les de forma lògica i coherent.
• Llenguatge no verbal positiu:
  • Velocitat adequada en la parla.
  • Distància correcta amb l'interlocutor.
  • Mirar l'altra part directament als ulls, però sense que la mirada sigui agressiva o el contacte massa llarg, ja que podria incomodar-la.
  • Somriure de forma natural i espontània en els moments oportuns.
  • Moviments corporals sense exageracions.
• Escolta activa: prestar atenció i proporcionar retroalimentació verbal i no verbal.

El Llenguatge: Definició i Dimensions

El llenguatge és la capacitat de comunicar-se mitjançant un codi de signes de significat interpretable i dotat de regles que en governen la formació, la combinació i l'ús.

Dimensions del Llenguatge

• Dimensió comunicativa: el llenguatge permet transmetre informació entre dues parts, les quals han d'utilitzar el mateix codi, conegut com a llengua.
  • Llenguatge oral: els signes estan constituïts per sons que es produeixen mitjançant la posició i els moviments dels òrgans fonadors.
  • Llenguatge escrit: els diferents sons, grups de sons, síl·labes o paraules es representen gràficament.
  • Llenguatge signat: el signe s'expressa mitjançant posicions i moviments de diferents parts del cos a l'espai que envolta l'emissor.
  • Llenguatge simbòlic: els signes representen uns elements, que poden ser presents o no (objectes, situacions, sentiments...). La vinculació entre el significant i el significat es produeix al cervell.
• Dimensió cognitiva: el llenguatge permet categoritzar i entendre el món, així com estructurar el pensament. El desenvolupament del llenguatge i l'evolució del pensament estan estretament relacionats, i el segon depèn del primer.

Trastorns del Llenguatge

Un trastorn del llenguatge és una alteració o anomalia més o menys persistent en alguna fase del procés comunicatiu.