Guia Completa: Sòls, Cicle Vegetatiu i Poda de la Vinya

Tipus de Sòl i la seva Influència en el Vi

• Argila: Vins poc fins.
• Argila calcària: Vins fins, amb buquet, poca graduació alcohòlica.
• Argila ferruginosa: Vins alcohòlics i secs.
• Sorra: Vins brillants, suaus, poc alcohòlics.
• Sorra calcària: Vins alcohòlics i secs.
• Grava (1): Vins de gran cos, apropiats per a criança.
• Grava (2): Vins amb cos i extracte, amb records minerals.
• Cant rodat: Vins d'extracte i generosos.
• Granit i sorrenc: Vins francs i nets.
• Pissarra (Pissarrós): Vins minerals amb notes de torrat.
• Pissarra blanca: Afruitats, minerals de pedra seca.
• Pissarra negra: Vins dominants; el mineral recorda al petroli.
• Volcànic: Vins d'aromes cremats i iodats.
• Sòl fèrtil i compacte: Vins poc fins i de curta conservació.
• Sòl humit o de rega: Vins de gran qualitat, però si no es té cura, la seva qualitat disminueix.

El Cicle Vegetatiu de la Vinya

La vinya és una planta amb un cicle vegetatiu característic en zones temperades que s'inicia amb la brotada a principis de la primavera per concloure amb la caiguda de la fulla a la tardor. La fase més important per a la qualitat del raïm és la maduració, en la qual entrarem en detall.

La vinya és una planta arbòria, trepadora, de creixement il·limitat, per la qual cosa s'ha de controlar.

Fases Clau del Cicle Vegetatiu

1. Repòs Vegetatiu

   Part de la tardor i de l'hivern. L'aspecte és el d'un tronc amb braços i sarments (només la part llenyosa). La seva causa és la temperatura del sòl (menys de 10 ºC), que impedeix l'absorció de nutrients per part de les arrels.

2. Brotada

   Inicis de la primavera. Tota l'estructura comença a desenvolupar-se: primer les fulles i després el raïm petit.

3. Floració i Quallat

   Primavera avançada. Es desenvolupen les flors hermafrodites que, després de la seva pol·linització (normalment per insectes), quallen el fruit. Al principi són petites baies amb forma i mida de pèsol.

4. Verol (Canvi de Color)

   A mitjans de l'estiu. El gra, tipus pèsol, comença a augmentar de mida i, posteriorment, canvia de color: de verd a groguenc en els raïms blancs, i amoratat en els negres. Aquest procés dura 15 dies i és el més important, ja que és l'inici de la maduració.

5. Maduració

   Des de mitjans de l'estiu fins a principis de la tardor. La planta determina la qualitat de la collita. El raïm augmenta contínuament de mida, perd molta acidesa i va acumulant sucres.

6. Caiguda de la Fulla

   Entre un i dos mesos després de la verema. Les fulles deixen de tenir l'activitat intensa que tenien a la primavera i l'estiu i cauen. A partir d'aquí es dona la parada hivernal, completant el cicle vegetatiu.

Sistemes de Poda de la Vinya

La poda es divideix en dos objectius principals:

• Poda de Formació: S'aplica a la vinya nova i a les de diversos anys. La finalitat és crear un tronc fort i uns braços robustos, i conduir la vinya d'una determinada forma.
• Poda de Producció: Té com a finalitat que la planta produeixi la màxima qualitat de bons fruits, assegurant que les gemmes donin lloc a sarments fèrtils.

Les vinyes es poden podar de diferents maneres, però en general se n'apliquen tres: vas, cordó i Guyot.

Tipus de Poda Específics

Poda en Vas

És la més estesa i la que més s'ha utilitzat tradicionalment a Espanya. S'efectua en vinyes que no es cultiven en espatllers, que estan a nivell del sòl o a una petita alçada.