Guia Completa: Càncer d'Ovari i Càncer de Cèrvix - Diagnòstic i Prevenció

Càncer d'Ovari

Epidemiologia: Apareix principalment en dones postmenopàusiques, amb una edat d'aparició generalment entre els 50 i 70 anys. La majoria són d'origen epitelial.

Etiologia: Un factor clau és el defecte del gen BRCA-1. Aproximadament el 65% de les dones amb aquesta alteració poden desenvolupar aquest tipus de càncer.

En pacients amb risc, es pot considerar una salpingo-ooforectomia (extirpació d'ovaris i trompes de Falopi) com a mesura profilàctica.

Factors protectors: Multiparitat, ús d'anticonceptius orals, histerectomia, esterilització i ooforectomia.

Factors de risc: Història familiar de càncer d'ovari, mutacions en els gens BRCA1 o BRCA2, i l'edat (a més edat, major risc).

Mètodes per orientar el diagnòstic

Actualment no existeix un mètode de cribratge precoç eficaç. No obstant això, davant la detecció d'una massa annexial, es recomana realitzar el marcador tumoral Ca 125. Tot i que no és diagnòstic per si sol, pot orientar el diagnòstic.

En etapes avançades, poden aparèixer símptomes com la síndrome tòxica, dolor gàstric, augment del diàmetre abdominal i ascites.

Diagnòstic i estudi d'extensió

El procés diagnòstic inclou:

• Exploració física i analítica.
• Determinació de marcadors tumorals: Ca 125, beta-HCG i alfa-fetoproteïna.
• Ecografia transvaginal.
• TAC abdomino-pèlvic amb doble contrast.
• Radiografia simple de tòrax (AP i lateral).
• Estadiatge i, si s'escau, laparotomia exploratòria.

Càncer de Cèrvix

Epidemiologia: La incidència del càncer de cèrvix és d'aproximadament 0,5 per cada 10⁶ nous casos a l'any. La seva incidència ha disminuït significativament (al voltant del 50%) gràcies a la realització de citologies anuals.

Causes:

• Activitat sexual precoç i promíscua.
• Activitat sexual abans dels 16 anys i embaràs precoç.
• Tabaquisme.
• Infecció per VIH o VPH (Virus del Papil·loma Humà). S'han detectat restes d'ADN del VPH en més del 60% dels carcinomes cervicals.

Els tipus 6 i 11 del VPH s'associen al condiloma acuminat, mentre que els tipus 16, 18, 31 i 33 solen estar relacionats amb transformacions malignes.

Clínica: En fases inicials, pot ser asimptomàtic o manifestar-se amb pèrdues sanguínies vaginals o coitorràgies (sagnat després de les relacions sexuals). En etapes avançades, poden aparèixer síndrome tòxica, algies pèlviques, dolor inguinal i edemes en les extremitats.

Diagnòstic: Es basa en:

• Exploració física, incloent colposcòpia.
• Tacte vaginal i rectal.
• Palpació de ganglis limfàtics (adenopaties).

Diagnòstic precoç

El diagnòstic precoç, realitzat en fases tempranes de la malaltia, permet un tractament curatiu. Hi ha dues vies principals:

• Diagnòstic clínic precoç: Realitzat pel metge de capçalera. Molts signes i símptomes són inespecífics.
• Cribratge: Inclou proves com mamografies, citologia vaginal, detecció de sang oculta en femtes, PSA i ecografies transrectals (per al càncer de pròstata), i campanyes de prevenció del càncer de còlon.

Símptomes guia del càncer

Cal estar atents a:

• Canvi en els hàbits intestinals o vesicals.
• Hemorràgia o flux anormal.
• Úlcera o ferida que no guareix.
• Tos o ronquera persistent.
• Presència d'un bony al pit.
• Dificultat per empassar o indigestió persistent.
• Alteracions en pigues o berrugues.

Recomanacions generals de prevenció

• No fumar o deixar-ho.
• Moderar el consum d'alcohol.
• Evitar l'exposició solar excessiva.
• No exposar-se a tòxics ambientals.
• Millorar la dieta i mantenir un pes saludable.
• Consultar el metge ràpidament davant qualsevol símptoma sospitós, incloent la realització de frotis cervicals regulars.

Diagnòstic d'extensió

La classificació TNM és la més utilitzada per determinar l'extensió del càncer, tot i que no és aplicable a tots els tumors:

• T (Tumor): Fa referència a la mida i extensió del tumor primari.
• N (Nodes): Indica si hi ha afectació dels ganglis limfàtics regionals.
• M (Metàstasi): Assenyala la presència o absència de metàstasis a distància.