Guia Completa: Càlcul d'Instal·lacions Electroacústiques

Tecnología Industrial10,38 KB

Càlcul d'Instal·lacions Electroacústiques

Quan es vol realitzar una instal·lació electroacústica, el primer que s'ha de fer és dimensionar-la i, per tant, s'ha de tenir en compte una sèrie de càlculs. Entre aquests càlculs destaquen: el càlcul del nombre d'altaveus i la potència necessària, aconseguir una correcta adaptació d'impedàncies dels altaveus tenint en compte les pèrdues del cable, el temps de reverberació, etc.

A continuació, veurem les característiques que han de tenir els recintes i com s'ha de fer una instal·lació.

Hi ha moltes maneres de fer una instal·lació, però segons l'NTE (Norma Tecnològica de l'Edificació) es classifiquen en:

  • Instal·lacions amb Amplificació i Control Centralitzat

    Les instal·lacions amb amplificació i control centralitzat es caracteritzen perquè les fonts de so, els amplificadors i els elements de control corresponents (volum, tons, posada en marxa) es troben al mateix lloc. En canvi, els altaveus o caixes acústiques es troben distribuïts en els diferents punts de la instal·lació, sense cap control directe sobre ells.

  • Instal·lacions amb Amplificació Centralitzada i Control Distribuït

    Aquestes instal·lacions es caracteritzen perquè permeten el control independent en cada altaveu o grups d'altaveus, de funcions com el control del volum, l'activació/desactivació i la selecció de canals musicals. L'amplificació de tots els elements de la instal·lació es fa de manera centralitzada.

  • Instal·lació amb Amplificació i Control Distribuït

    Les instal·lacions amb amplificació i control distribuït es caracteritzen perquè cadascuna de les sales o locals té la seva pròpia amplificació i control del senyal. El senyal d'àudio que s'ha d'amplificar el reben des d'una localització centralitzada. Aquest sistema és molt utilitzat en habitatges, ja que la seva instal·lació és relativament fàcil i simplificada.

Sistema de Cablatge en Instal·lacions de So

El senyal que ve de l'amplificador arriba als altaveus per mitjà del sistema de cablatge. Aquest cablatge es pot realitzar principalment de dues maneres:

  • Acoblament directe
  • Línia de tensió constant

Acoblament Directe

En el sistema d'acoblament directe hem d'aconseguir adaptar la impedància total dels altaveus a la impedància de sortida de l'amplificador. La connexió des de l'amplificador fins a l'altaveu es realitza amb cable polaritzat (sovint vermell-negre), que s'anomena cable de càrrega, i s'ha d'adaptar la impedància dels altaveus a la de l'amplificador per mitjà de connexions en sèrie, paral·lel o mixtes.

L'acoblament directe és la manera més senzilla de connectar un altaveu a un amplificador, però es complica quan s'han de connectar diversos altaveus, especialment si són de diferents potències o impedàncies, o si les longituds dels cables sobrepassen algunes desenes de metres.

Connexió en Sèrie d'Altaveus

En una connexió en sèrie, la impedància total (RT) és la suma de les impedàncies individuals:

RT = R1 + R2 + R3 + ...

La intensitat (I) que circula és la mateixa per a tots els altaveus:

I1 = I2 = I3 = ... = I = V / RT

On V és la tensió a la sortida de l'amplificador (V = √(P * RT), sent P la potència de l'amplificador i RT la impedància de càrrega total).

La tensió en cada altaveu (Vn) i la potència dissipada per cada altaveu (Pn) són:

Vn = I * Rn

Pn = I * Vn = I² * Rn

Podem comprovar que la potència total de l'amplificador es reparteix entre els altaveus. Si els altaveus són iguals (mateixa impedància), la potència es reparteix a parts iguals. Si l'adaptació d'impedàncies és correcta (la impedància de sortida de l'amplificador és igual a la RT de la connexió en sèrie), no hi ha pèrdua de potència (sense comptar les pèrdues del cable).

Si volem que la potència de l'amplificador es reparteixi de manera diferent pels altaveus, aquests hauran de tenir impedàncies diferents.

Inconvenient: El principal inconvenient de la connexió en sèrie és que l'avaria (circuit obert) d'un dels altaveus interromp el circuit i afecta el funcionament de la resta.

Connexió en Paral·lel d'Altaveus

En una connexió en paral·lel, la inversa de la impedància total (RT) és la suma de les inverses de les impedàncies individuals:

1 / RT = 1 / R1 + 1 / R2 + 1 / R3 + ...

La tensió (V) aplicada a cada altaveu és la mateixa i igual a la tensió de sortida de l'amplificador:

V1 = V2 = V3 = ... = V

La intensitat total (I) que surt de l'amplificador és la suma de les intensitats que passen per cada altaveu:

I = I1 + I2 + I3 + ... = V / RT

La intensitat per cada altaveu (In) i la potència dissipada per cada altaveu (Pn) són:

In = V / Rn

Pn = V * In = V² / Rn

Càlcul de Pèrdues del Cable

És important recalcar que les instal·lacions amb acoblament directe tenen el problema de les pèrdues en el cable, ja que aquest afegeix una pèrdua de potència a la instal·lació deguda a la seva resistència elèctrica (Rh). Aquestes pèrdues són més significatives com més llarg és el cable, menor és la seva secció, i menor és la impedància total dels altaveus.

Per això, és necessari calcular la potència dissipada pel cablatge de la instal·lació. Per poder-ho fer, necessitem conèixer la distància mitjana entre l'amplificador i els altaveus, la secció i el material del cable.

La resistència del cable (Rh) es calcula amb la fórmula:

Rh = (ρ * L * n) / S

On:

  • ρ (rho): Resistivitat del material conductor en Ω·mm²/m (Ex: Coure ≈ 0.0172 Ω·mm²/m).
  • L: Longitud total del cable en metres (anada + tornada).
  • n: Nombre de conductors utilitzats en paral·lel per cada polaritat (normalment n=1, però es refereix a si s'usen múltiples fils per pol). El text original indicava 'nombre de fils', que pot ser ambigu; sovint es considera la longitud total del circuit (anada i tornada), llavors la fórmula simplificada és Rh = ρ * (2 * Distància) / S si L és la distància. Si L ja és la longitud total (anada+tornada), llavors Rh = ρ * L / S. Assumirem que L és la longitud total del fil (anada+tornada) i n=1 per un cable estàndard de 2 conductors.
  • S: Secció del conductor en mm².

La resistència total de la instal·lació vista per l'amplificador serà:

Rinstal·lació = RT_altaveus + Rh

La potència total (PT) entregada per l'amplificador a aquesta resistència total és:

PT (Potència sortida ampli) = V² / Rinstal·lació

La potència útil (PÚtil) que arriba efectivament als altaveus és:

PÚtil (Potència entrada altaveus) = PT * (RT_altaveus / Rinstal·lació)

La potència perduda (Ph) dissipada en forma de calor pel cable és:

Ph (Potència dissipada cable) = PT * (Rh / Rinstal·lació) = PT - PÚtil

Càlcul del Nombre d'Altaveus Necessaris

Per determinar quants altaveus es necessiten, primer cal considerar el nivell de soroll ambiental del local:

  • Nivell I (Locals silenciosos): Nivell de soroll ambiental entre 40 i 50 dB SPL (Ex: habitatges o zones amb poc trànsit).
  • Nivell II (Locals normals): Nivell entre 50 i 65 dB SPL (Ex: habitatges en zona urbana, zones de pas, oficines tranquil·les).
  • Nivell III (Locals sorollosos): Nivell entre 65 i 80 dB SPL (Ex: oficines amb soroll de teclats, comerços, establiments públics concorreguts).

El nombre d'altaveus necessaris (n) per sonoritzar un local depèn de la superfície a cobrir (S) i de l'àrea de cobertura efectiva de cada altaveu. Una fórmula aproximada basada en la geometria és:

n ≈ S / Acobertura_altaveu

L'àrea de cobertura es pot estimar. El text original proposa una fórmula que sembla relacionar el nombre d'altaveus amb l'altura i l'angle de cobertura:

n = S / (Factor_Cobertura)

On el Factor_Cobertura podria relacionar-se amb 4 * [(ht - ho) * tan(α/2)] segons el text original, tot i que la seva derivació o validesa exacta requeriria revisió. Presentem les variables definides:

  • S: Superfície del local en m².
  • ht: Altura del sostre del local en metres.
  • ho: Altura de l'oïda humana (escolta) en metres. Es consideren dues altures mitjanes estàndard: 1,6 m per a l'oient dempeus i 1,2 m per a l'oient assegut.
  • α: Angle de cobertura de l'altaveu en graus (un valor típic pot ser 90°).

El text original indica que tan(90°/2) = tan(45°) = 1, la qual cosa és correcta i simplifica el càlcul si s'utilitzen altaveus amb angle de cobertura de 90°.

Un cop determinat el nombre d'altaveus (n) i la potència total necessària (PTotal) per aconseguir el nivell sonor desitjat per sobre del soroll ambiental, la potència mínima requerida per cada altaveu (Paltaveu) seria:

Paltaveu = PTotal / n

És important seleccionar altaveus que puguin manejar aquesta potència i que tinguin la sensibilitat i cobertura adequades per a l'aplicació.

Descargar

PDF Word HTML