Guia Completa de Càlcul del Valor Afegit (VA) i Estratègies Empresarials
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en
catalán con un tamaño de 13,68 KB
Càlcul del Valor Afegit (VA) i Excedent d'Explotació
Com es calcula el Valor Afegit (VA)?
El Valor Afegit (VA) representa la riquesa generada per l'empresa. La seva fórmula bàsica és:
- Valor Producció = Consum Intermedi + VA
- VA = Valor Producció – Consum Intermedi
Passos per al càlcul i anàlisi del VA
Càlcul del Valor Afegit (VA): Es calcula restant el Consum Intermedi (CI) a la Facturació (F).
F - CI = VA
El percentatge del VA sobre la facturació és: (VA / F) * 100
Càlcul de les Despeses de Personal (DP): Es calcula el percentatge de les despeses de personal sobre el VA.
(DP / VA) * 100
Càlcul de l'Excedent d’Explotació (EX): És el resultat de restar les despeses de personal al valor afegit.
VA - DP = EX
Càlcul d'Altres Despeses d’Explotació (ADE): Es calcula restant el Benefici Abans d'Interessos i Impostos (BAIT) a l'Excedent d'Explotació.
EX - BAIT = ADE
Conclusions sobre el Valor Afegit (VA)
Basat en l'anàlisi de la indústria cultural, s'observen les següents mitjanes:
- Valor Afegit: 49% de mitjana.
- Despeses de Personal: 61% de mitjana.
Si el percentatge del VA és inferior a la mitjana, l'empresa genera menys riquesa i la seva situació és pitjor (i a la inversa). Si el percentatge de les Despeses de Personal és inferior a la mitjana, els treballadors cobren menys (i a la inversa).
Valor de Mercat, Tangibles i Intangibles
Determinació del Valor de Mercat
El Valor de Mercat d'una empresa es compon de la suma dels seus actius tangibles i intangibles. L'ideal és una proporció de 25% Tangibles i 75% Intangibles.
VALOR DE MERCAT = Tangibles + Intangibles
El Sobrepreu i els Avantatges Competitius
Si l’empresa es ven pel seu valor de mercat, sovint s'està venent amb un sobrepreu respecte al seu valor comptable net. Aquest sobrepreu es deu al valor dels intangibles:
Sobrepreu (Valor Intangibles) = Valor de Mercat - Valor Net Comptable
Això significa que l’empresa val més del que indica el seu balanç, ja que disposa d’avantatges competitius que la fan atractiva per al possible comprador.
El percentatge d’intangibles sobre el valor de mercat es calcula com:
(Valor Intangibles / V. Mercat) * 100
Terminologia Financera Clau
- Vendes
- Import de la xifra de negocis.
- Compres
- Proveïment.
- BAIT
- Resultat d’explotació.
- Interessos
- Despeses financeres.
- Resultat Net (BN)
- Benefici net.
- Actiu No Corrent
- Actiu fix.
- Actiu Corrent
- Actiu circulant (inclou Existències, Realitzable i Disponible).
- Realitzable
- Deutors comercials, Clients, Deutors diversos. (Si deutors > clients, es calcula el PMC: (clients + deutors) / vendes + AIEx365).
- Disponible
- Tresoreria.
- Patrimoni Net
- Recursos propis.
- Passiu Fix
- Patrimoni Net + Passiu No Corrent.
- Recursos Aliens (Exigibles)
- Passiu No Corrent + Passiu Corrent.
- Passiu Corrent
- Passiu circulant (inclou Proveïdors i Creditors diversos).
- Creditors Diversos
- (Si creditors > proveïdors, es calcula el PMP: (proveïdors + creditors) / compres + ADEx365).
Informe d'Anàlisi de Ràtios Financers
Anàlisi de l'Estructura Financera
- Primera Regla Fonamental (PRF): El passiu fix és més gran que l'actiu fix. Això significa que l'immobilitzat està ben finançat amb deutes a llarg termini. Es compleix.
- Segona Regla Fonamental (SRF): El passiu circulant és més petit que el realitzable + el disponible. Això indica que es concedeix massa crèdit als clients que paguen massa tard, obligant a demanar un préstec a llarg termini per pagar els deutes. No es compleix.
Anàlisi de Solvència i Endeutament
- L’empresa no té problemes de solvència, però podria obtenir més rendiment del seu circulant.
- No té problemes de puntualitat en els seus pagaments, però podria treure més rendiment al seu disponible (RL, RT, RD).
- La ràtio d’endeutament (Re) és molt inferior a 1. Per tant, l’empresa depèn massa dels propietaris i té un endeutament mínim (CI).
Gestió del Circulant i Rendibilitat
- Gestió del Circulant (PMC, PMP): Bona gestió, ja que cobra abans de pagar. No compleix la Llei de Morositat, però com que és una empresa gran, té el poder d'ajornar els pagaments amb proveïdors en benefici propi.
- Rendibilitats (RE, RF): Les rendibilitats són positives i prou bones, encara que la rendibilitat econòmica (RE) se situa bastant per sota de la rendibilitat financera (RF).
Tipus de Capital Intel·lectual segons Leif Edvinsson
Leif Edvinsson classifica el capital intel·lectual en quatre categories:
- Capital Humà
- Qualitat i atributs personals dels empleats. Exemples: coneixements, habilitats, capacitats, creativitat, experiència, actitud, motivació, compromís, expertesa.
- Capital Client (Relacional)
- El valor que aporten les relacions amb el client. Exemples: satisfacció (queixes), fidelitat (antiguitat del client), reputació, importància (classificació dels clients per aportació a la facturació: Clients A, B i C).
- Capital Procés
- Recursos i sistemes de què gaudeix actualment l’empresa. Exemples: tecnologia, bases de dades, cultura empresarial, know-how (saber fer les coses), comunicació (bidireccional, a diferència de la informació, que és unidireccional).
- Capital Innovació
- Capacitat de crear nous productes i serveis i de generar valor futur. Exemples: nous productes i serveis, R+D+I (Recerca, Desenvolupament i Innovació), propietat intel·lectual (drets d’autor, drets afins), propietat industrial (patents i marques).
Estructura i Càlcul de la Factura
Elements Obligatoris d'una Factura
- Número de factura.
- Data d'emissió.
- Nom, domicili i NIF de l’autònom/empresa emissora.
- Nom, domicili i NIF del client.
Exemple de Càlcul
Documental corporatiu ------------------------- 1.000€ IVA (21%) ------------------------------------------ 210€ Retenció IRPF (7%) ----------------------------- (70)€ TOTAL A PAGAR ---------------------------------- 1.140€
Drets d'Autor i Drets Afins
Drets Morals
Són irrenunciables, no es poden cedir i, en alguns casos, duren per sempre. Els més importants no prescriuen:
- Paternitat: No prescriu mai.
- Integritat: No prescriu mai.
- Modificació: Prescriu amb la mort de l'autor.
- Divulgació: La primera vegada que es fa públic. Prescriu 70 anys després de la mort de l'autor.
- Retirada: Prescriu amb la mort de l'autor.
Drets Patrimonials (d'Explotació)
Són els drets d’explotació. Sí que es poden cedir (mitjançant contracte de cessió). Prescriuen 70 anys després de la mort de l’autor.
- Reproducció: Ex: el primer cop que es fa la cançó.
- Distribució: Fer més d’una còpia i vendre-la.
- Comunicació Pública: Ex: els cinemes necessiten tenir drets de comunicació.
- Transformació: Modificar una obra original.
Drets Afins (o Connexos)
Brinden protecció a aquells que, sense ser els autors, contribueixen a posar l'obra davant del públic (Ex: artistes, productors). Prescriuen 50 anys després de la seva mort o de la publicació.
Classificació dels Tipus d'Empreses
- Segons l'Activitat
- Primària, secundària, terciària, quaternària (banca, consultoria), quinària (audiovisual).
- Segons l'Àmbit Geogràfic
- Local, comarcal, provincial, autonòmic, nacional, internacional.
- Segons la Procedència del Capital
- Pública, privada, mixta.
- Segons la Relació entre Empreses
- Autònoma (<25% de participació), associada (25%-50%), vinculada (>50%).
- Segons la Dimensió (PIMES)
- Micro: <10 empleats, <=2M€ facturació, <=2M€ balanç.
- Petites: <50 empleats, <=10M€ facturació, <=10M€ balanç.
- Mitjanes: <250 empleats, <=50M€ facturació, <=43M€ balanç.
- Grans: La resta.
- Segons la Forma Jurídica
- Persona física vs. persona jurídica; empresari vs. empresa; patrimoni privat vs. patrimoni mercantil.
Estratègies de Creixement Empresarial
Tipus de Creixement
- Especialització: Intensificar esforços en el camp d’activitat habitual.
- Diversificació: Afegir activitats diferents a les ja existents.
- Creixement Intern: Realitzar inversions productives dins de la pròpia empresa.
- Creixement Extern: Acords o relacions amb altres empreses ja existents.
Modalitats de Creixement Extern
- Fusió: A + B = C. A i B desapareixen per crear una nova entitat.
- Absorció: A + B = A. B desapareix, sent comprada per A.
- Spin-off: Una nova empresa creada per una universitat o fundació per portar la seva recerca al mercat.
- Piggy-back: Aprofitar la xarxa de vendes d'una altra empresa (el major fa la distribució, el menor la producció).
- Joint-venture: Nova societat creada per dues o més empreses per dur a terme una activitat econòmica conjunta.
- Aliança Estratègica: Acord entre dues o més empreses per compartir avantatges competitius.
- Clúster: Agrupació d'empreses i institucions de suport del mateix territori que comparteixen el mateix negoci i col·laboren per ser més competitives.
- Hub: Nucli o centre d'influència.
Concentració
- Concentració Horitzontal: Adquisició d’empreses del mateix sector (Creixement extern + Especialització). Comprar la competència.
- Concentració Vertical: Reunió en una mateixa empresa de totes o diverses fases de la cadena de valor.
Responsabilitat i Formes Jurídiques
Tipus de Responsabilitat
- Responsabilitat Limitada (R.L.): La pèrdua està limitada a l'aportació de capital feta per l’empresari.
- Responsabilitat Il·limitada (R.I.): El patrimoni privat de l'empresari està en perill.
- Responsabilitat Subsidiària: Primer es respon amb els diners de l’empresa i, si no n'hi ha prou, s’utilitza el patrimoni privat de l’empresari.
- Responsabilitat Solidària: Qualsevol soci és responsable de la totalitat del deute (ho decideix el jutge).
- Responsabilitat Mancomunada: Cada soci és responsable només de la seva part proporcional del deute.
Comparativa Societat Anònima (SA) i Societat Limitada (SL)
- Societat Anònima (SA)
- Capitalista, es divideix en accions, propietaris accionistes, capital mínim 60.000€, desemborsament mínim 25% del capital, lliure transmissió, pot cotitzar a borsa, NIF A, llei rígida (1989).
- Societat Limitada (SL)
- Mixta, es divideix en participacions, propietaris socis, capital mínim 3.000€, desemborsament mínim 100% del capital, transmissió restringida, no pot cotitzar a borsa, NIF B, llei flexible (1995).
Règims de Cotització i Figures Laborals
L'Autònom i la Seguretat Social
Ser autònom és una manera de cotitzar a la Seguretat Social. Hi ha dos règims principals:
- Règim General: Treballar per compte aliè. L'empresa gestiona la cotització. Millor protecció social estàndard.
- Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA): Treballar per compte propi. El propi treballador gestiona la seva cotització. Protecció social una mica més limitada (opcional en alguns casos).
Figures Laborals Específiques
- TRADE (Treballador Autònom Econòmicament Dependent): Posa els seus preus, negocia condicions, figura legal amb relació mercantil, però rep la majoria dels seus ingressos d'un sol client.
- Fals Autònom: Persona contractada per una empresa que decideix el seu horari i tasques, però que es veu obligada a pagar la seva pròpia Seguretat Social, simulant una relació mercantil quan en realitat és laboral.