Guia Completa: Què és un Bolet, Parts, Cicle Vital i Reproducció

Què és un Bolet? Definició i Estructura

El bolet és l’aparell esporífer o òrgan reproductor de diversos tipus de fongs superiors, i és la part visible d’aquests organismes. Consta d’un casquet esfèric o barret sostingut per una cama (peu).

El Miceli: El Cos del Fong

El miceli és el cos vegetatiu del fong, format per una massa de filaments anomenats hifes. A partir del miceli, el fong absorbeix els nutrients en dues etapes:

• Excreta enzims sobre la font d’aliment, trencant els polímers.
• El miceli absorbeix els nutrients resultants.

Anatomia del Bolet: Les Seves Parts

Les parts principals del bolet ens ajuden a diferenciar les diferents espècies:

• Capell o Barret: La part superior. Pot tenir des de pocs mil·límetres fins a 30 cm. La pell que cobreix el capell s’anomena cutícula, que pot ser de diferents formes i colors.
• Himeni: Es troba sota el capell i és on es fabriquen les espores.
• Espores: Són la cèl·lula reproductora asexual del bolet. Tenen una estructura reproductiva i germinen quan les condicions ambientals (llum i humitat) són adequades.
• Anell o Vel: Una membrana protectora del bolet durant el seu creixement. Hi ha diferents tipus de vels: universal, general i parcial.
• Peu: La part del fong que sosté el capell. N’hi ha de diferents tipus i formes, i normalment és fàcil de diferenciar.

El Cicle Vital del Bolet

Cicle Haploide i Formació del Zigot

Després de la fecundació, es forma el zigot. El nucli d’aquesta cèl·lula es divideix per meiosi i forma quatre espores. Cada espora es dividirà per mitosi per formar el nou individu, el qual tindrà totes les cèl·lules amb dotació haploide. Algunes de les cèl·lules del cos es transformaran en gàmetes, sense meiosi, i es fecundaran per tornar a començar el cicle. En els organismes haplonts, la fase diploide es redueix al zigot.

Germinació i Desenvolupament del Miceli

Una espora, quan té unes condicions ambientals adequades de llum i humitat, arriba a germinar. Produeix un filament monocel·lular llarg i estret, anomenat hifa, que aviat creix sobre el substrat, ramificant-se. Un conjunt de diverses hifes produeix un miceli primari, caracteritzat per un determinat sexe.

La Unió de Micelis i el Miceli Secundari

El procés reproductiu queda interromput si aquest miceli primari no entra en contacte, en el mateix substrat i en uns límits de temps i espai molt estrictes, amb un altre miceli primari que tingui un caràcter sexual oposat.

Només la unió casual de dos micelis primaris de sexe oposat pot donar lloc a un miceli secundari, és a dir, a un nou fong capaç d'una vida vegetativa completa (nodrir-se, créixer i reproduir-se). Aquest miceli secundari emetrà els carpòfors (els bolets) que surten del substrat i que serveixen per produir i disseminar les espores, assegurant la continuïtat de l’espècie.

Com Creix i S'Alimenta el Bolet?

Mecanisme de Creixement

El bolet es regenera quan les espores cauen al sòl i es donen les condicions adequades per al desenvolupament del miceli, permetent que surtin més bolets.

Nutrició i Digestió Externa

Els fongs tenen una digestió externa, pròpia de la majoria de fongs, gràcies als enzims secretats per les hifes que després absorbeixen l’aliment.

Tipus de Nutrició Fúngica

• La majoria d’espècies són sapròfites, és a dir, s’alimenten de matèria orgànica morta.
• Moltes són simbiòtiques i formen associacions beneficioses amb les plantes (per exemple, els arbres, al costat dels quals creixen).
• D'altres són paràsits.

Reproducció Asexual: L'Esporulació

La cèl·lula s’envolta d’una coberta que l’aïlla i la protegeix del medi. A l’interior, el nucli es divideix diverses vegades i es formen cèl·lules anomenades espores. Quan la coberta es trenca, s’alliberen les espores.

Importància de les Espores i Formes de Resistència

Els plasmodis, esporozous que causen la malària, es reprodueixen per esporulació. Les espores també constitueixen formes de resistència, ja que sobreviuen en condicions extremes de temperatura i deshidratació sense perdre la capacitat reproductiva, com és el cas d’alguns bacteris.

Algunes plantes i fongs formen espores. Són cèl·lules produïdes per mitosi que poden desenvolupar directament altres individus. Cal distingir-les de les espores produïdes en processos de sexualitat.

Adaptabilitat i Aplicacions dels Fongs

Els fongs són el grup d’organismes eucariotes més adaptables i es troben a la majoria de medis. N’hi ha de comestibles i molt apreciats, mentre que d’altres són molt tòxics. Són també una font important d’aplicacions biotecnològiques, tant en la indústria alimentària com en la farmacèutica.