Guia Completa de Beisbol: Regles, Posicions i Estratègies

Procés del Joc

Les posicions de joc són les següents:

1. Llançador (pitcher)
2. Receptor (catcher)
3. Primera base (first baseman)
4. Segona base (second baseman): tot i que se’l coneix com a defensor de la segona base, es col·loca entre la primera i la segona base
5. Tercera base (third baseman)
6. Parador en curt (short stop): jugador que es troba entre la segona i tercera base i que defensa també, la segona base
7. Jardiner esquerre o exterior esquerre (left fielder)
8. Jardiner central o exterior central (center fielder)
9. Jardiner dret o exterior dret (right fielder)

Batedor designat (designated hitter): és una posició del beisbol utilitzada en algunes lligues que permet seleccionar un jugador per batre en lloc del llançador, però no ocupa cap posició defensiva al camp.

L'equip visitant és el primer que ataca, és a dir, a la posició del batedor. Van sortint d'un en un sempre en el mateix ordre per intentar batre i no ser eliminats. El torn per batre canvia amb l'altre equip quan s'han eliminat 3 jugadors de l'equip que ataca.

Així, van canviant d'atac-defensa fins a 9 vegades. Cada vegada que un equip ataca i defensa es compta una entrada. Al final de les 9 entrades, si no hi ha empat, s'acaba el partit. Si hi ha empat, es fan entrades addicionals fins que hi hagi un desempat al final d'una entrada.

La zona bàsica de joc és un quadrat anomenat “diamant”, col·locat sobre un dels seus vèrtexs se situa el home (lloc per batre). Les carreres es registren cada vegada que un batedor corre totes les bases del diamant.

Reglament

El reglament bàsic del joc és realment senzill, si bé hi ha algunes regles específiques per a situacions concretes.

Bàsicament, es tracta de colpejar la pilota el més fort i col·locada possible.

Cop de “sacrifici”: cop suau a la pilota que fa que gairebé no avanci amb l'objectiu que els corredors de les bases puguin avançar per tal d'estar més a prop de fer una carrera. Si el cop de “sacrifici” surt de la zona de joc quan el compte del batedor porta 2 strikes, es prendrà com un “out” per regla.

El llançador disposa de 4 possibles llançaments erronis (“boles”). Si el llançador llança malament la quarta vegada, el batedor aconsegueix avançar a la 1a base sense necessitat de batre la pilota.

El batedor disposa de 3 errades abans de ser eliminat (“strikes”). En cas que el batedor falli el 3r strike i el catcher perdi la pilota, el batedor pot córrer cap a la primera sempre que estigui lliure.

Aquest recompte de llançaments i batejos dolents s'anomena “compte”.

Bateig

El batedor fa un moviment anomenat swing.

El pitcher és un jugador fonamental a qualsevol equip de beisbol.

Si el batedor aconsegueix contactar amb la pilota hi ha, bàsicament, 4 possibilitats:

1. Senzill: quan la pilota toca el terra abans que cap defensa l'atrapi i el batedor aconsegueix arribar a la 1a base abans que els defenses trepitgin la base amb la pilota.
2. Doble: quan el batedor aconsegueix arribar a la 2a base sense ser eliminat.
3. Triple: quan el jugador aconsegueix arribar a la 3a base sense ser eliminat.
4. Quadrangular: quan el batedor aconsegueix arribar al “home” sense ser eliminat.

Si la pilota és atrapada a l'aire per un defensa sense tocar a terra, el batedor queda eliminat, però el corredor ha de començar a córrer sense esperar a saber si la pilota és bona o no.

Foul: quan la pilota és batuda però va fora dels límits laterals de la zona de joc. En aquest cas, el batedor se suma un strike al seu “compte”. Si el batedor té 2 strikes i fa un foul, aquest seguirà batent sense ser eliminat. Ara bé, si la pilota és agafada a l'aire, tot i que vagi fora dels límits de joc, el batedor quedarà eliminat.

Si la pilota surt volant per sobre del límit de fons de la zona de joc, és un homerun, és a dir, el batedor dóna la volta al rombe i arriba al home anotant una carrera. Si, a més, hi havia companys a les bases, ells també corren fins al home anotant carreres.

Si s'aconsegueix un homerun amb les bases plenes, s'anomena un grand slam i s'anoten 4 carreres.

Perquè el llançament del pitcher sigui bo, ha de passar per sobre del home, a l'alçada compresa entre les aixelles i els genolls del batedor. Si el llançament no compleix aquests requisits, l'àrbitre denominarà bola.

No hi ha un temps determinat per a un partit, ja que aquest acaba al final de les 9 entrades (el que equival a 27 eliminats per equip). Si hi ha un empat, es fan entrades addicionals o extrainnings fins que es trenca el desempat.

Àrbitres (Umpires)

L'àrbitre principal es col·loca darrere del home o calaix de bateig i decideix si els llançaments són bons (strikes) o dolents (boles). L'àrbitre principal pot consultar els ubicats a les línies de foul si el batedor ha passat el bat per la línia sense donar-li a la pilota. Els àrbitres de les línies han de decidir si l'atacant ha arribat a la base o no. Les decisions dels àrbitres són inapel·lables.

Els àrbitres poden decidir sobre el procés d'una jugada en base al reglament. També poden advertir els jugadors d'accions greus que posin en risc altres jugadors, i poden expulsar-los si ho consideren necessari (igual amb els entrenadors).

Un jugador expulsat sempre ha de ser substituït per un altre. El partit sempre s'ha de jugar amb tots els jugadors.