Guia completa de bàsquet: regles, tècniques i història

Regles bàsiques: la falta personal

Falta personal: acció antireglamentària que es produeix en el moment en què hi ha contacte físic (un toc o una empenta) amb un jugador contrari. Quan la falta la comet un jugador de l'equip atacant s'anomena falta en atac. Perquè es produeixi aquesta situació, el jugador defensor ha d'estar quiet i ha de tenir tots dos peus a terra.

Aquesta infracció es castiga de maneres diferents:

• Servei des de la línia de fons més fotos de.
• Dos llançaments lliures a càrrec del jugador que rep la falta, si el jugador estava en situació de llançament.
• Tres llançaments lliures, si el jugador estava llançant des de fora de la línia de 6,75 m.
• Un llançament lliure addicional, si el jugador rep la falta en l'acció de tir i encistella (2 + 1).
• Quan un jugador comet 5 faltes personals ha d'abandonar el camp i ha de ser substituït per un company de l'equip.

El bot i el driblatge

• Bot alt: té com a objectiu avançar ràpidament i en cursa a través del camp. El bot ha de ser alt i cap endavant.
• Bot baix: té com a objectiu protegir la pilota i evitar que el defensor ens la prengui. Disposem de poc espai; per tant, el bot ha de ser baix i de costat, de manera que el propi cos protegeixi la pilota.

Aquest estil de bot ens permet fer canvis de direcció i de ritme quan ens interessa. El jugador atacant aconsegueix superar el defensor gràcies a un regateig. El driblatge és una acció que té com a objectiu esquivar un jugador defensor en una acció d'1 contra 1. Consisteix a canviar la direcció del desplaçament per mitjà d'un canvi de mà de la pilota mentre la fem botar. El canvi de mà més senzill consisteix a passar la pilota amb un bot per davant del cos. També es pot fer per sota de les cames o per darrere del cos.

Les posicions dels jugadors

• El base (1): és el director de joc. Té un bon domini del bot i de la passada i, sobretot, una bona visió de joc. És l'encarregat de dur la pilota al camp contrari i és l'organitzador de l'atac. Acostuma a ser el més baix de l'equip.
• Els alers (2-3): dominen el bot, la passada i el tir llunyà. Acompanyen el base i finalitzen els contraatacs. Acostumen a ser jugadors molt polivalents.
• Els pivots (4-5): són els membres de l'equip que juguen més a prop de la cistella i normalment són els més alts. Lluiten pel rebot i acostumen a treballar per fer tirs prop de la cistella.

Origen i evolució històrica del bàsquet

James Naismith, un professor d'educació física de la Universitat de Springfield (Massachusetts), va idear el 1891 un joc d'equip que es pogués practicar en el gimnàs durant els mesos freds de l'hivern. Després de redactar 11 normes, va col·locar dues cistelles de préssecs clavades als extrems d'una pista a 3,05 metres d'alçada (és l'alçada reglamentària actual). D'aquí va néixer el nom: basketball ('cistella' i 'pilota'), que en català s'ha adaptat com a basquetbol i, d'una manera abreujada, com a bàsquet.

Els alumnes de Springfield van difondre l'esport per tot el món, però l'autèntica expansió va tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial, mitjançant els soldats de l'exèrcit nord-americà. El sacerdot Eusebio Millán, que va conèixer l'esport a Cuba, va introduir el bàsquet al nostre país l'any 1921, a l'Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona. El bàsquet va formar part de les Olimpíades per primera vegada als Jocs Olímpics de Berlín (1936), però només en categoria masculina. Les dones van poder debutar quaranta anys més tard, el 1976, a Mont-real.