Guia completa sobre l'avaluació: tipus, fases i exemples pràctics

1. Avaluació sumativa i formativa

Finalitat de cada una

El disseny i execució d'un procés avaluatiu varia segons la seva finalitat: control o millora.

1.1. Avaluació formativa

Ajuda a millorar l'acció avaluada en qualsevol fase. La seva finalitat és la millora o optimització. Una avaluació és formativa quan:

• Ofereix informació contínua per ajustar el programa durant el seu desenvolupament.
• Emfatitza el perfeccionament i la millora.
• Aporta informació sobre punts forts i àrees de millora.
• Promou la reflexió sobre el procés.
• Valora la conceptualització, el disseny, l'aplicació i els resultats del programa.
• Requereix la participació de les persones afectades en tot el procés.
• Utilitza el propi procés d'avaluació com a instrument de canvi.
• Facilita els processos de canvi i millora.

1.2. Avaluació sumativa

Pot ser qualsevol component del cicle formatiu, però es manté extern al programa. Qüestions de l'avaluació sumativa:

• Quin programa és el més eficient?
• Quins resultats s'han obtingut?
• Quin programa ha estat el més eficaç?

Característiques:

• Èmfasi en el control i el rendiment de comptes.
• Útil per a decisions administratives i institucionals.
• Procés avaluatiu extern.
• Valora el producte final.
• Recapitula l'actualització realitzada i comprova la qualitat del procés.

Ambdues avaluacions són complementàries. El control sol dur a la millora, però per canviar actituds o maneres de fer, cal una avaluació participativa i de responsabilitat compartida.

2. Fases del procés d'avaluació

2.1. Fase A: Origen de l'avaluació

1. Familiaritzar-se amb el programa, l'organització o l'objecte d'avaluació.
2. Interaccionar amb el client, negociar i concretar la demanda.
3. Avaluar l'avaluabilitat: determinar si es donen les condicions necessàries per a l'avaluació.

2.2. Fase B: Planificació i disseny

Tenir en compte els resultats de l'avaluabilitat i definir:

• Objecte i finalitat de l'avaluació.
• Naturalesa de l'avaluació.
• Objectius i qüestions específiques a respondre.
• Pla de recollida d'informació.
• Tractament de la informació.
• Interpretació de la informació.
• Procés d'elaboració de l'informe.

Dissenyar instruments de recollida d'informació vàlids i fiables.

2.3. Fase C: Treball de camp

1. Aplicació dels instruments de recollida d'informació.
2. Anàlisi de la informació quantitativa i qualitativa.
3. Interpretació de la informació recollida.

2.4. Fase D: Informe final i difusió

L'informe final ha de ser comunicatiu i tenir en compte:

• Objectius de l'informe.
• Tipus d'audiència.
• Aspectes o epígrafs rellevants.

3. Nivells d'avaluació de resultats segons Kirkpatrick

1. Avaluació de la satisfacció dels participants.
2. Avaluació de l'eficàcia: valorar l'adquisició de competències i l'assoliment d'objectius.
3. Avaluació de la transferència: valorar l'aplicació dels coneixements i habilitats a la situació real.
4. Avaluació de l'impacte: valorar la contribució del programa a la solució del problema o necessitat social.

4. Definició d'indicador i trets fonamentals

Un indicador és una mesura estadística d'un concepte o variable que descriu l'estat de la societat, l'eficiència i l'eficàcia dels processos i els resultats de les polítiques socials.

4.1. Trets fonamentals

1. Dades quantitatives o quantificables sobre necessitats socials i sistemes de serveis socials.
2. Informació sobre la situació i evolució del sistema.

Els indicadors han de ser rellevants, viables, fiables, comparables en el temps i entre unitats territorials.

5. Redacció de l'informe d'avaluació

5.1. Principis

• Precisió.
• Transparència.
• Equilibri.

5.2. Pautes

• Evitar vocabulari científic molt específic.
• Utilitzar un llenguatge directe i senzill.
• Utilitzar exemples, anècdotes i il·lustracions.
• Començar amb la informació més rellevant.
• Utilitzar paraules senzilles.
• Definir clarament els termes específics.
• Utilitzar frases i paràgrafs curts.