Guia Completa de Primers Auxilis: Urgències i Actuacions

Cremades: Definició i Tipus

Les cremades són lesions produïdes sobre l’organisme per l’acció de la calor en qualsevol de les seves fonts calorífiques, com cossos sòlids, substàncies líquides, elements gasosos, radiacions i qualsevol forma de flama, així com per electricitat. Són lesions doloroses que triguen a curar.

Classificació de les Cremades Segons la Profunditat

Cremades de 1r Grau

Afecten la capa més superficial de la pell. Provoquen envermelliment de la zona (eritema). Símptomes: coïssor i dolor, sense aparició de butllofes. Exemple: exposició solar.

Cremades de 2n Grau

Afecten l'epidermis i la dermis, provoquen butllofes o flictenes amb líquid serós. Són més doloroses que les de primer grau.

Cremades de 3r Grau

Afecten totes les capes de la pell, inclús altres teixits més profunds com músculs, vasos, nervis i ossos. Provoquen una crosta o placa de color negre-grisenc (escara). No solen ser doloroses per la gran destrucció de terminacions nervioses dels teixits afectats.

Cremades de 4t Grau

Afecten tots els teixits de l’organisme. Aquest tipus de cremades són incompatibles amb la vida i corresponen a l’estat de carbonització.

Classificació de les Cremades Segons l'Extensió Corporal

Regla dels 9 (Regla de Wallace)

• Cap i coll: 9%
• Abdomen (davant i darrere): 18%
• Membre inferior: 18% cadascun
• Tòrax (davant i darrere): 18%
• Membre superior: 9% cadascun
• Regió genital: 1%

Cremades Lleus

Extensió del 10% al 15%.

Cremades Greus

Extensió del 15% al 30%.

Cremades Molt Greus

Extensió del 35% al 60%. Per sobre del 70%, la supervivència és pràcticament inferior a l'1% o nul·la.

Actuació Davant Cremades

• Separar la víctima de la font calorífica agressora.
• Valorar l'ABC (Via Aèria, Respiració, Circulació) i assegurar el manteniment de les constants vitals.
• Refredar la zona cremada immediatament amb aigua corrent durant 10 minuts. Depenent de l’extensió de la cremada i la zona, es poden aplicar draps mullats d’aigua o submergir la zona en un recipient.
• Si la cremada és química, ampliar el període de rentat i arrossegament del càustic amb aigua de 15 a 20 minuts.
• Cobrir amb apòsits estèrils o molt nets. Si és un gran cremat, cobrir la víctima amb un llençol com a aïllament o manta tèrmica per prevenir la hipotèrmia.
• En cremades extenses de membres, cobrir amb tovalloles o mocadors nets humits i elevar el membre.
• Retirar anells, rellotges, polseres, etc., perquè aquestes lesions produeixen edema i inflamació i, de no ser retirats a temps, podrien comprometre la circulació sanguínia per estrangulació de l’extremitat.

Precaucions en Cas de Cremades

• No aplicar remeis casolans com pomades, locions o ungüents, ni pasta dentífrica, oli o vinagre.
• No utilitzar cotó fluix o apòsits adhesius.
• No utilitzar gel o aigua gelada, perquè augmenta la zona de lesió en disminuir l'aportació sanguínia per vasoconstricció.
• No trencar les butllofes per risc d’infecció.
• No utilitzar productes químics per neutralitzar la cremada; només AIGUA!
• No treure la roba a la víctima, sobretot si està cremada i adherida a la pell. Únicament es podrà treure si està impregnada de productes càustics o bullents.
• No tirar aigua a una persona amb roba cremant-se. Impedir que corri i intentar cobrir-la amb una peça de roba gran; si no es pot fer, fer-la rodar per terra.

Actuació Davant Electrocució

• Desconnectar el corrent elèctric abans de tocar la víctima.
• Si la víctima està enganxada al contacte elèctric, s’ha de retirar del contacte amb un objecte no conductor com un pal de fusta o plàstic, guants d’aïllament i banqueta aïllant, i preveure la caiguda a terra de l’accidentat.
• In situ, iniciar l’ABC i, si es disposa d’un DEA, aplicar-lo. Les maniobres de reanimació es mantindran fins a l’arribada dels serveis sanitaris.
• Tractar els orificis d’entrada i sortida del corrent com qualsevol cremada.
• Procurar un trasllat urgent, trucant al 112.
• Tota persona que hagi patit una descàrrega elèctrica, encara que no presenti trastorns immediats, ha de ser posada sota vigilància mèdica, ja que poden aparèixer alteracions tardanes com arítmies, aturada cardíaca, etc.

Fractures: Tipus i Símptomes

La fractura és la ruptura d’un os. Causes: cops, caigudes...

Tipus de Fractures

Fractura Incompleta

No afecta tot el gruix de l’os.

Fractura Completa

L’os es divideix en dos o més fragments.

Fractura Tancada

L’os es trenca però no la pell.

Fractura Oberta

La pell que recobreix la fractura es trenca i aquesta queda al descobert, amb gran risc d’infecció i hemorràgia.

Fractura en Tallo Verd

Són característiques dels ossos dels nens. L’os es doblega i es trenca per un sol costat com si fos una canya tendra.

Fractura Comminuta

Quan hi ha ruptura amb diversos fragments ossis.

Fractura amb Desplaçament

Els dos fragments ossis es desplacen i no es troben alineats. S’observa una zona amb deformitat.

Simptomatologia de les Fractures

• Dolor intens amb inflamació.
• De vegades, deformitat del membre.
• Impotència funcional variable: total o parcial.
• Envermelliment de la zona a causa de l’hematoma i l’edema.

Procediment d'Actuació Davant Fractures

• Destapar la zona per fer un examen visual.
• No mobilitzar la víctima llevat que sigui absolutament necessari.
• Retirar de la zona afectada anells, rellotges, polseres, etc.
• Comprovar el pols en l’extremitat afectada.
• Aplicar fred local protegint la pell.
• Immobilitzar la zona sense tractar de col·locar els ossos al seu lloc.
• Cobrir amb gases estèrils i humides si és fractura oberta i mai intentar reintroduir l’os.
• No aplicar pomades antiinflamatòries, analgèsics ni calmants.
• Controlar la presència de pols perifèric, coloració i temperatura de la pell. Si la coloració és blanquinosa o blava, indicarà manca de reg sanguini per embenats massa estrets.
• Traslladar la víctima a un centre sanitari.

Intoxicacions: Tipus i Efectes

La intoxicació és el resultat de l’acció d’un tòxic sobre l’organisme. Un tòxic és qualsevol substància capaç de lesionar l’organisme quan entra en contacte amb ell; el dany el pot ocasionar immediatament o a llarg termini. Els tòxics provoquen reaccions defensives de l’organisme com: vòmits, diarrea, augment de diüresi, tos, suor...

Tipus d'Intoxicacions

• Intoxicació Digestiva

  Aigües contaminades, aliments en mal estat, insecticides, bolets, sobredosi medicamentosa, productes de neteja…

• Intoxicació Respiratòria

  Gasos, aerosols, fums, vapors…

• Intoxicació Parenteral

  Picades d’animals o insectes, injeccions de substàncies intravenoses medicamentoses…

• Intoxicació Cutània o Mucosa Conjuntival

  Insecticides, desgreixants…

Procediment d'Actuació Davant Intoxicacions

• Avaluar l’entorn per identificar si existeix perill per a un mateix.
• Eliminar el risc o allunyar la víctima del focus de risc.
• Comprovar els signes vitals i, si fos necessari, practicar la RCP.
• Intentar obtenir resposta a 5 preguntes clau: què ha pres?, quina quantitat?, quan ho ha pres?, ha pres alguna cosa més?, ha vomitat?
• Trucar a toxicologia. Centre Nacional de Toxicologia telèfon: 91 562 04 20 o a la unitat de toxicologia de l’hospital de referència.
• Recollir mostres del tòxic si és possible.
• Traslladar la víctima a un centre sanitari.

Altres Situacions d'Urgència

Convulsions

Són contraccions enèrgiques i involuntàries dels músculs esquelètics que apareixen per estímul dels centres nerviosos. Les més habituals són les crisis epilèptiques.

La crisi pot venir precedida de marejos o contraccions musculars localitzades, o bé poden aparèixer sobtadament amb caiguda i desmai amb convulsions. Un cop passada la crisi, la persona es calma i recupera el coneixement, però pot quedar desorientada i amb somnolència, i molt sovint no recorda res.

Procediment d'Actuació

• No impedir els moviments.
• Tombar la persona on no es pugui fer mal i col·locar un coixí sota el cap.
• Impedir que es mossegui la llengua posant-li un mocador entre les dents, però sense obrir-li la boca per la força.
• Afluixar cinturons, corbates, sostenidors, etc.
• Comprovar que la via aèria estigui oberta, sobretot al final quan ja han desaparegut les convulsions.
• Evitar que s’ennuegui si es presenten vòmits, col·locant la víctima en posició de seguretat. Vigilar els signes vitals.

Lipotímies

Es produeix per una disminució del reg sanguini al cervell de forma passatgera per un estancament de la sang en els membres inferiors. Causes: aglomeracions, calor, dejuni…

Els signes són: marejos, pal·lidesa, nàusees, pèrdua de forces, hipotensió, pols lent i irregular, i inclús pèrdua del coneixement i caiguda a terra.

Procediment d'Actuació

• Seure la persona afectada amb el cap entre els genolls o bé posar-la en decúbit supí i aixecar-li les cames. Refrescar-la i allunyar els curiosos.
• Si ha perdut el coneixement, girar-li el cap per prevenir la broncoaspiració si vomita. Si està conscient, donar-li petits glops d’aigua.

Hipoglucèmia

Es produeix a causa d’una disminució dels nivells de glucosa en sang. S'evidencien signes de nerviosisme i angoixa, sensació de gana i debilitat amb taquicàrdia i parestèsies; pot evolucionar a un estat de coma diabètic.

Procediment d'Actuació

• Donar sucre, dolços o fruita (glúcids d’absorció ràpida).
• Valoració en centre sanitari.

Hipotèrmia: Actuacions

• Transportar l’afectat a un lloc fora d'intempèrie, tancat, sec i càlid.
• Treure la roba humida i mullada i el calçat.
• MAI refregar la pell amb neu per evitar produir microferides pels cristalls del gel i el consegüent risc d’infecció i agreujament de lesions del teixit.
• Abrigar la víctima amb una manta o sac de dormir o manta tèrmica de fulla d’alumini.
• Si la víctima no ha perdut la consciència, pot prendre líquids calents i ensucrats, però mai cafè ni begudes alcohòliques.
• Iniciar el reescalfament amb banys d’aigua tèbia que s’escalfarà gradualment sense passar els 40 °C durant 15-20 minuts.
• Mantenir la víctima en repòs i activar el 112 per trasllat a centre sanitari.

Congelació: Actuacions

Són lesions locals provocades pel fred, que solen afectar parts del cos més exposades i distals, on arriba menys reg sanguini.

Factors Afavoridors de Congelació

• Baixa temperatura ambiental
• Vent
• Humitat
• Canvi brusc de temperatura
• Esgotament
• Roba inadequada
• Tabac i alcohol
• Manca d'oxigen
• Edat
• Malalties cròniques
• Contacte amb superfícies fredes

Actuació Davant Congelació

• Reescalfament de la zona afectada, amb embenat lleuger de cotó que proporcioni calor, o submergir la zona en aigua tèbia que anirem augmentant progressivament fins a no sobrepassar els 38-40 °C.
• Mai es farà el reescalfament amb fonts de calor directa com radiadors, estufes o xemeneies, perquè la víctima ha perdut la sensibilitat de la zona i els seus mecanismes de defensa (no sent dolor); per tant, hi ha greu risc de patir cremades.
• Repòs i elevació de la zona afectada per prevenir edemes.
• En congelacions de segon grau, no trencar les butllofes.
• Avisar el 112 i procurar un ràpid trasllat a un centre especialitzat, si és possible.

Ofegament a l'Aigua: Actuacions

• Treure-la de l'aigua pels mitjans més segurs i ràpids i ser reanimada ràpidament per evitar lesions greus al cervell per manca d'oxigen.
• Si és possible, cal treure l’ofegat de l’aigua en posició lateral de seguretat.
• El més important és recuperar la manca d'O₂. Si l’ofegat no respira, s’inicia RCP (30:2).
• No intentar treure l'H₂O que s’hagi empassat. La majoria de víctimes d’ofegament aspiren només una petita quantitat d'H₂O. Qualsevol intent d’aquest tipus és perillós i pot afavorir el vòmit i la broncoaspiració als pulmons.
• Si l’ofegat no respon i no respira, aplicar-li un DEA.
• No s’han d’interrompre les maniobres de reanimació fins a l’arribada dels serveis mèdics.
• L'ofegament en aigua dolça o salada és el mateix; el dany es produeix per l’ocupació de l’aigua en la via aèria i no per les característiques d’aquesta.