Guia Completa de Primers Auxilis: Principis i Actuacions Bàsiques

Primers Auxilis: Conceptes Bàsics

Primers auxilis són les primeres ajudes inicials proporcionades en el mateix lloc dels fets fins a obtenir ajuda especialitzada.

Principis d'Actuació

Principis Bàsics (PAS):

• Protegir: Protegir el ferit i a nosaltres mateixos.
• Avisar: Avisar els serveis d'emergència (112).
• Socórrer: Socórrer el ferit, reconeixent signes vitals (consciència, respiració i pols).

Principis Generals:

1. Actuar amb rapidesa mantenint la calma.
2. Fer una composició del lloc (avaluar la situació i els riscos).
3. Examinar les persones accidentades: comprovar signes vitals.
4. Moure el ferit amb gran precaució, només si és imprescindible per seguretat.
5. Mantenir el ferit calent.
6. Fer només l'indispensable per mantenir la vida.
7. No donar mai de beure a una persona inconscient.
8. Tranquil·litzar la víctima.
9. No deixar mai sol l'accidentat (excepte per demanar ajuda si no hi ha altra opció).

Triatge en Cas de Múltiples Víctimes

El triatge és el procés d'avaluació i classificació de les víctimes quan hi ha múltiples afectats, per tal de prioritzar l'ordre d'assistència i evacuació.

Criteris de Priorització de Víctimes

• Gravetat de les lesions (risc vital).
• Possibilitat de supervivència.
• Mitjans disponibles (humans i materials).
• Temps màxim durant el qual es pot diferir el tractament.

Classificació per Targetes (Triatge)

• Targeta Vermella: Prioritat absoluta. Assistència i evacuació immediata (risc vital imminent).
• Targeta Groga: Prioritat alta. Assistència hospitalària urgent però pot esperar (lesions greus sense risc vital immediat).
• Targeta Verda: Prioritat baixa. Ferits lleus que no necessiten assistència immediata.
• Targeta Negra: Sense prioritat. Morts o víctimes amb lesions incompatibles amb la vida donats els recursos disponibles.

Principis de Classificació

Cal prioritzar l'interès col·lectiu. Es prioritza la conservació de la vida sobre la d'un membre, i la funció sobre el defecte anatòmic. Les principals amenaces vitals són: asfíxia, hemorràgia i xoc.

La Farmaciola a l'Empresa

És obligatori disposar d'una farmaciola portàtil al centre de treball, el contingut de la qual ha d'estar revisat i reposat periòdicament.

Elements Essencials de la Farmaciola

• Material de curació: Gases estèrils (diferents mides), benes (elàstiques, de gasa), esparadrap (hipoal·lergènic), apòsits estèrils adhesius (tiretes), punts de sutura adhesius.
• Antisèptics: Sabó líquid neutre, sèrum fisiològic, antisèptics autoritzats (com povidona iodada o clorhexidina). L'alcohol s'usa principalment per desinfectar material, no ferides obertes.
• Medicaments: Analgèsics (com paracetamol), antiinflamatoris (com ibuprofèn). Nota: La inclusió de medicaments pot variar segons la normativa específica i la presència de personal sanitari. No administrar medicaments si no es coneixen al·lèrgies o contraindicacions.
• Instrumental i elements addicionals: Tisores de punta rodona, pinces sense dents, termòmetre clínic, guants d'un sol ús (nitril o vinil), mascareta de protecció facial per a RCP (amb vàlvula unidireccional), manta tèrmica.

El material ha d'estar ordenat, correctament etiquetat i s'ha d'incloure una llista actualitzada de telèfons d'emergència (112, mútua d'accidents, centre de salut, Institut Nacional de Toxicologia).

Els centres de treball amb 50 o més treballadors, o aquells amb 25 o més si realitzen activitats considerades perilloses (segons Annex I del RD 39/1997), han de disposar d'un local destinat als primers auxilis, adequadament senyalitzat i equipat.

Passos Bàsics en la Pràctica de Primers Auxilis

1. Valoració inicial de l'escena i del pacient: Assegurar la zona (PAS - Protegir). Comprovar la consciència.
2. Comprovació i manteniment de les constants vitals: Obrir via aèria, comprovar respiració (Veure, Escoltar, Sentir). Si no respira, iniciar RCP. Si respira, comprovar pols i buscar hemorràgies greus.
3. Valoració secundària: Si el pacient està conscient i respira, realitzar una exploració detallada buscant altres lesions (de cap a peus).
4. Tractament de les lesions trobades segons els principis de primers auxilis, fins a l'arribada d'ajuda especialitzada (PAS - Socórrer).

Actuació davant de Cremadures

Les cremades són lesions de la pell i/o altres teixits causades pel contacte amb calor, electricitat, productes químics, radiació o fred extrem.

La gravetat depèn de: profunditat, extensió, localització (cara, mans, peus, genitals, plecs, vies respiratòries), edat (nens i gent gran són més vulnerables) i agent causant.

Tipus de Cremades segons Profunditat

• Primer grau: Afecta l'epidermis (capa superficial). Causa envermelliment, dolor i lleugera inflor. No hi ha butllofes. Exemple: cremada solar lleu.
• Segon grau: Afecta l'epidermis i la dermis. Causa butllofes (ampolles), dolor intens, envermelliment i inflor. Poden ser superficials o profundes.
• Tercer grau: Afecta totes les capes de la pell, incloent-hi el teixit subcutani. Pot destruir nervis (poc o gens de dolor a la zona més profunda), músculs i ossos. Aspecte carbonitzat, blanquinós o coriaci.

Càlcul de l'Extensió (Regla dels 9)

L'extensió d'una cremada en adults es calcula aproximadament amb la "Regla dels 9" o Regla de Wallace, que divideix la superfície corporal en regions que representen el 9% o múltiples de 9 (Cap i coll 9%, cada braç 9%, cada cama 18%, tronc anterior 18%, tronc posterior 18%, genitals 1%). En nens les proporcions varien.

Primers Auxilis per Cremadures Tèrmiques

• Allunyar la víctima de la font de calor i tranquil·litzar-la. Assegurar la zona (PAS).
• Refredar immediatament l'àrea cremada amb aigua corrent freda (no gelada, aprox. 15-20°C) durant 10-20 minuts. Això redueix el dolor i la profunditat de la lesió.
• No aplicar gel directament, pomades, olis, pasta de dents ni altres remeis casolans.
• Cobrir la cremada amb gases estèrils humides (amb sèrum fisiològic o aigua neta) o un drap net i humit. Després, cobrir amb un drap sec per evitar hipotèrmia.
• No llevar la roba adherida a la pell. Retallar-la al voltant.
• Retirar anells, polseres, rellotges, cinturons, etc., abans que la zona s'inflami.
• No rebentar les butllofes.
• No donar líquids per via oral si la cremada és greu o extensa, o si la víctima està semiinconscient.
• Traslladar a un centre mèdic si la cremada és extensa (més del 10% en adults, 5% en nens), profunda (2n grau profund o 3r grau), afecta zones delicades, és elèctrica, química, afecta vies respiratòries, o afecta nens o gent gran.

Actuació davant d'Hemorràgies

Una hemorràgia és la sortida de sang dels vasos sanguinis a causa de la seva ruptura.

Tipus segons Destí de la Sang

• Externa: La sang surt a l'exterior de l'organisme a través d'una ferida.
• Interna: La sang s'acumula dins de l'organisme (en una cavitat com l'abdomen o el tòrax, o en teixits). No és visible directament.
• Exterioritzada: Hemorràgia interna que surt a l'exterior a través d'orificis naturals (nas, boca, orelles, anus, uretra, vagina).

Tipus segons Vas Sanguini Afectat

• Capil·lar: Afecta vasos molt petits. Surt poca quantitat de sang "en llençol" o degoteig lent. Sol aturar-se sola o amb poca pressió.
• Venosa: Afecta venes. La sang surt de forma contínua, sense gaire pressió. Color vermell fosc (granat).
• Arterial: Afecta artèries. La sang surt a borbolls, de forma intermitent, coincidint amb el batec del cor. Color vermell brillant. És la més greu i requereix actuació immediata.

Factors que Determinen la Gravetat

• Velocitat de la pèrdua de sang.
• Volum sanguini total perdut.
• Tipus de vas sanguini (arterial > venosa > capil·lar).
• Condició física prèvia del pacient (edat, pes, malalties).
• Medicaments que pren (ex: anticoagulants com Sintrom®, heparina).

Primers Auxilis en Hemorràgies

Hemorràgies Internes:

Són difícils de detectar. Sospitar si hi ha hagut un traumatisme important i apareixen signes de xoc: pal·lidesa extrema, sudoració freda i enganxifosa, mareig, set intensa, pols ràpid i dèbil, respiració superficial i ràpida, ansietat o confusió. Actuació: PAS, trucar al 112 immediatament, posició antitransfusional (estirat panxa enlaire amb les cames elevades uns 30 cm, si no hi ha sospita de traumatisme abdominal, de columna o de cames), afluixar roba ajustada, abrigar la víctima, controlar constants vitals, no donar res de beure. Trasllat urgent.

Hemorràgies Externes:

• Actuació general: PAS, guants de protecció.
• Compressió directa: És el mètode principal. Aplicar pressió forta i constant directament sobre el punt sagnant amb gases estèrils o un drap el més net possible durant almenys 10-15 minuts.
• Elevació del membre: Si l'hemorràgia és en una extremitat i no hi ha fractura, elevar-la per sobre del nivell del cor mentre es manté la compressió directa.
• Apòsit compressiu: Si la compressió directa funciona, aplicar un embenat compressiu sobre les gases sense retirar les primeres (si s'amaren, afegir-ne més a sobre).
• Compressió arterial indirecta: Si la compressió directa no controla una hemorràgia arterial greu en una extremitat, es pot comprimir l'artèria principal que irriga la zona (femoral a l'engonal per a la cama, humeral a la cara interna del braç) contra l'os.
• Torniquet: ÚLTIM RECURS, només en cas d'hemorràgia massiva en una extremitat que amenaça la vida i que no es controla amb els mètodes anteriors. Ha de ser aplicat per personal entrenat, utilitzant una banda ampla (mínim 5 cm), anotant l'hora exacta d'aplicació de forma visible. Un cop posat, no s'ha d'afluixar fins a l'hospital.

Hemorràgies Exterioritzades:

L'actuació depèn de l'orifici:

• Nasal (Epistaxi): Asseure la persona amb el cap inclinat lleugerament endavant (mai endarrere). Comprimir fermament l'ala nasal afectada contra el septe durant 10-15 minuts. Respirar per la boca. Aplicar fred local (glaçons embolicats) al dors del nas. Si no s'atura o és molt abundant, anar a un centre mèdic.
• Per l'oïda (Otorràgia): Si apareix després d'un cop al cap, pot indicar fractura de la base del crani. No taponar mai l'oïda. Inclinar el cap cap al costat que sagna per facilitar la sortida. Col·locar una gasa estèril o un drap net a l'exterior per recollir la sang, sense fer pressió. Trasllat urgent en posició lateral de seguretat (PLS) sobre el costat afectat, si està inconscient però respira.
• Per la boca (Hematèmesi o Hemoptisi): Si vomita sang (hematèmesi, sovint fosca, com pòsit de cafè) o tus sang (hemoptisi, sovint vermella brillant i escumosa), pot ser greu. Mantenir la via aèria permeable, posició semiasseguda o PLS si està inconscient. Trasllat urgent.

Actuació davant de Traumatismes Osteoarticulars

Un traumatisme osteoarticular és una lesió produïda en els ossos, articulacions o lligaments per una força externa violenta (cop, caiguda, torsió).

Tipus Comuns de Traumatismes

• Fractures: Ruptura total o parcial d'un os. Poden ser tancades (pell intacta) o obertes (l'os trencat comunica amb l'exterior a través d'una ferida). Signes: Possible espetec en el moment del cop, dolor intens que augmenta amb el moviment o la palpació, deformitat visible, inflor, hematoma (color morat), impotència funcional (incapacitat de moure la part afectada), possible escurçament o angulació de l'extremitat. En fractures obertes, hi ha una ferida associada.
• Esquinços: Lesió dels lligaments (estirament o ruptura) que uneixen els ossos en una articulació, causada per un moviment forçat més enllà del seu límit normal. Signes: Dolor localitzat a l'articulació, inflor, hematoma, dificultat o incapacitat per moure l'articulació afectada.
• Luxacions: Desplaçament permanent d'un os fora de la seva posició normal dins d'una articulació. Els lligaments solen estar lesionats. Signes: Dolor molt intens, deformitat evident de l'articulació (comparar amb el costat sa), impotència funcional absoluta (impossibilitat total de moviment).

Primers Auxilis Generals per Traumatismes Osteoarticulars

• PAS: Protegir, Avisar (112), Socórrer.
• No moure l'accidentat si no és imprescindible (risc vital). Si hi ha sospita de lesió de columna, no moure'l mai si no és estrictament necessari i fer-ho mantenint l'eix cap-coll-tronc alineat (mobilització en bloc).
• Immobilitzar la zona afectada en la posició en què es trobi (posició antiàlgica). No intentar mai reduir una fractura o luxació (col·locar l'os al seu lloc). La immobilització ha d'incloure les articulacions superior i inferior a la lesió. Es poden utilitzar fèrules improvisades (fustes, cartrons, revistes enrotllades) encoixinades i subjectades amb benes o roba, sense apretar massa per no comprometre la circulació.
• En fractures obertes, cobrir primer la ferida amb gases estèrils abans d'immobilitzar. Controlar l'hemorràgia si n'hi ha (compressió directa al voltant de l'os, mai sobre ell).
• Aplicar fred local (gel o compreses fredes embolicades en un drap, mai directament sobre la pell) durant 15-20 minuts per reduir el dolor i la inflor.
• Elevar lleugerament l'extremitat afectada si és possible i no causa més dolor, per disminuir la inflor.
• Comprovar la circulació i sensibilitat distal (més enllà de la lesió) abans i després d'immobilitzar (color de la pell, temperatura, pols, sensibilitat).
• No donar menjar ni beure a l'accidentat, ja que podria necessitar cirurgia.
• Traslladar a un centre mèdic per a diagnòstic i tractament adequat, preferiblement en ambulància.

Actuació davant d'un Accidentat Inconscient

La pèrdua de consciència és sempre una urgència mèdica.

1. Comprovar la seguretat de l'entorn (PAS - Protegir).
2. Comprovar la consciència: Apropar-se a la víctima, preguntar en veu alta prop de l'orella "Està bé? Em sent?" i sacsejar suaument les espatlles.
3. Si respon (parla, es mou, obre els ulls): Està conscient. Deixar-lo en la posició trobada (si no hi ha perill), intentar esbrinar què ha passat, fer valoració secundària buscant lesions, demanar ajuda si cal (112) i reavaluar periòdicament.
4. Si NO respon: Està inconscient. Cridar ajuda immediatament a les persones del voltant.
5. Obrir la via aèria: Col·locar la víctima panxa enlaire sobre una superfície plana i dura. Realitzar la maniobra front-mentó (posar una mà al front i inclinar el cap enrere, amb els dits de l'altra mà elevar el mentó). Això evita que la llengua obstrueixi el pas de l'aire. Si se sospita lesió cervical, utilitzar la tracció mandibular.
6. Comprovar si respira normalment (durant màxim 10 segons): Mantenint la via aèria oberta, apropar la galta a la boca/nas de la víctima i Veure si el tòrax es mou, Escoltar els sorolls respiratoris i Sentir l'aire exhalat a la galta (maniobra VES). Nota: Una respiració agònica (esporàdica, sorollosa, com esbufecs) NO és una respiració normal.
7. Actuació segons la respiració:
   • Si respira normalment: Col·locar la víctima en Posició Lateral de Seguretat (PLS). Això manté la via aèria oberta i evita l'aspiració de vòmits. Trucar al 112 (si no s'ha fet abans). Controlar la respiració contínuament fins a l'arribada d'ajuda.
   • Si NO respira o la respiració NO és normal: La víctima està en parada cardiorespiratòria (PCR). Alertar immediatament els serveis d'emergència (112) indicant PCR. Iniciar Reanimació Cardiopulmonar (RCP) immediatament. Si hi ha un Desfibril·lador Extern Automàtic (DEA) disponible, utilitzar-lo seguint les seves instruccions.

Reanimació Cardiopulmonar (RCP) Bàsica

La RCP combina compressions toràciques i, si és possible, ventilacions per mantenir un flux mínim de sang oxigenada al cervell i al cor.

1. Assegurar que la víctima està sobre una superfície dura i plana, panxa enlaire.
2. Localitzar el punt de compressió: Centre del pit, sobre la meitat inferior de l'estern.
3. Col·locar el taló d'una mà sobre aquest punt. Col·locar el taló de l'altra mà sobre la primera, entrellaçant els dits i mantenint-los aixecats per no comprimir les costelles.
4. Col·locar-se de genolls al costat de la víctima, amb les espatlles directament sobre les mans i els braços rectes i perpendiculars al tòrax.
5. Comprimir el tòrax amb força i rapidesa, utilitzant el pes del cos. Profunditat: 5-6 cm en adults. Ritme: 100-120 compressions per minut (quasi 2 per segon). Deixar que el tòrax s'expandeixi completament entre compressions, sense perdre el contacte amb la pell.
6. Seqüència 30:2: Després de 30 compressions, si s'està entrenat i disposat, fer 2 insuflacions (ventilacions boca a boca o amb dispositiu de barrera):
   • Obrir la via aèria (maniobra front-mentó).
   • Tapar el nas de la víctima amb els dits.
   • Segellar els llavis al voltant de la boca de la víctima.
   • Insuflar aire suaument durant aproximadament 1 segon, comprovant que el tòrax s'eleva.
   • Deixar sortir l'aire (el tòrax baixa) i fer la segona insuflació. Cada intent d'insuflació no hauria de durar més de 5 segons en total.
7. Continuar alternant 30 compressions i 2 insuflacions sense interrupció.
8. Si no es vol o no es pot fer el boca a boca: Fer només compressions toràciques de forma contínua al ritme indicat (100-120/min). Això és millor que no fer res.
9. No interrompre la RCP fins que:
   • Arribi ajuda especialitzada i es faci càrrec.
   • La víctima mostri signes de recuperació (respiri, es mogui, parli).
   • L'auxiliador estigui completament exhaust.
   • Aparegui un perill que obligui a aturar-se.
10. Si hi ha un DEA disponible, utilitzar-lo tan aviat com sigui possible seguint les seves instruccions verbals i visuals. El DEA té prioritat sobre la RCP manual.

Trasllat de l'Accidentat

El trasllat d'un accidentat ha de fer-se amb la màxima cura per no agreujar les lesions existents ni provocar-ne de noves. Sempre que sigui possible, esperar els serveis d'emergència (ambulància), que disposen dels mitjans humans i materials adequats (llitera de cullera, matalàs de buit, collarí cervical, etc.).

Només s'ha de plantejar un trasllat improvisat si:

• Hi ha un perill imminent i incontrolable al lloc dels fets (incendi, esfondrament, trànsit perillós) que posi en risc la vida de la víctima o dels auxiliadors.
• Cal traslladar la víctima per poder realitzar la RCP en una superfície adequada.

Si el trasllat és imprescindible:

• Mobilitzar la víctima en bloc, mantenint alineat l'eix cap-coll-tronc, especialment si se sospita lesió de columna.
• Utilitzar tècniques de mobilització adequades (com la maniobra de Rautek per evacuar d'un vehicle, o l'aixecament en pont o cullera si hi ha diversos auxiliadors).
• Evitar moviments bruscos i torsions.
• El trasllat ha de ser al lloc segur més proper o al centre sanitari adequat més proper si l'ajuda professional trigarà molt a arribar i la situació és crítica (això últim és excepcional i generalment desaconsellat).