Guia completa de primers auxilis: lesions, al·lèrgies i intoxicacions

Lesions per electricitat

Les lesions per electricitat són danys causats pel pas de corrent elèctric a través del cos humà, que poden variar en gravetat, des de cremades superficials fins a danys interns greus o fins i tot la mort. La seva severitat depèn de factors com la intensitat, la durada del contacte i la resistència del cos.

Classificació de les lesions elèctriques

Les lesions elèctriques es classifiquen segons:

• Tensió del corrent: baixa tensió (<1000 Volts) o alta tensió (>1000 Volts).
• Tipus de contacte: directe (contacte amb un conductor elèctric) o indirecte (contacte amb un objecte electrificat).
• Profunditat de la lesió: cremades superficials, profundes o lesions internes (afectació cardíaca, nerviosa, etc.).

Protocol d'actuació del socorrista

El socorrista ha de seguir un protocol d’actuació, començant per garantir la seguretat del lloc, com ara no tocar la víctima fins que no estigui desconnectada de l’electricitat. Després, ha de verificar la consciència i la respiració, i iniciar maniobres de RCP si és necessari. Les cremades no s’han de tractar amb aigua, sinó cobrir-les amb un drap sec. Finalment, cal avisar els serveis d’emergència i monitoritzar la víctima fins a la seva arribada.

Els més propensos a rebre lesions per corrent d’alta tensió són els treballadors que operen en entorns amb instal·lacions d'alta tensió.

Al·lèrgies

Manifestacions de les reaccions al·lèrgiques

Les al·lèrgies es poden manifestar de 4 maneres:

• De forma cutània (La pell)
• Per inhalació
• Per injecció (picada d’una abella)
• Per ingestió

Actuació davant d'una reacció al·lèrgica

• Tractar d’identificar l’al·lergen i procurar evitar més contacte.
• Si s’identifica qualsevol erupció, aplicar compreses fredes i cortisona.
• Observar si hi ha signes d’increment de la reacció.
• Aconseguir ajuda mèdica.

Prevenció del xoc anafilàctic

Per prevenir el xoc, col·loqueu la persona horitzontalment, eleveu-li els peus uns 30 cm i cobriu-la amb una jaqueta o manta. No ho feu si té una lesió al cap o si li causa molèstia.

Actuació en cas de xoc anafilàctic

• Trucar al 112.
• Retirar la causa de l’al·lèrgia (si és visible).
• Injectar l’adrenalina (si es disposa d'autoinjector) per intentar reduir el xoc.

Diferència entre intolerància i al·lèrgia

La intolerància és quan el cos no tolera una substància i provoca una digestió difícil. L'al·lèrgia és quan el cos no tolera la substància i fa que produeixi reaccions com enrogiments, erupcions a la pell i inflamacions que es poden complicar i afectar la gola, causant dificultats respiratòries.

Lesions per fred (Hipotèrmia i congelació)

Les lesions per fred són danys als teixits del cos causats per l'exposició prolongada a temperatures baixes, que poden afectar de manera local (com la congelació) o general (com la hipotèrmia). Els factors de risc inclouen el vent, la humitat, el temps d'exposició, la roba inadequada, la fatiga, l'edat i els problemes circulatoris.

Tipus de lesions locals per fred

Les perniosis són inflamacions doloroses a la pell causades per exposició repetida al fred i la humitat. Les congelacions són lesions que afecten els teixits, començant per la pell i estenent-se a capes més profundes. Es classifiquen en tres graus:

• Primer grau: Pell vermella o pàl·lida, formigueig.
• Segon grau: Ampolles amb líquid clar.
• Tercer grau: Pell dura i negra per necrosi.

Graus de la hipotèrmia

La hipotèrmia és el descens de la temperatura corporal per sota de 35°C, i es classifica en tres graus:

• Lleu: Entre 32°C i 35°C, amb tremolors i confusió lleu.
• Moderada: Entre 28°C i 32°C, amb tremolors intensos i dificultats de coordinació.
• Greu: Per sota de 28°C, amb pèrdua de consciència i risc de fallada respiratòria i cardíaca.

Actuació en lesions per fred

Perniosis

• Mantenir la zona afectada seca i calenta.
• Aplicar calor suau (roba d’abric, compresses tèbies).
• Aplicar cremes hidratants.
• Si la inflamació o el dolor són intensos, acudir a un professional mèdic.

Hipotèrmia

• Protegir la víctima del fred.
• Escalfament progressiu.
• No donar alcohol ni fer massatges forts.
• En casos greus, trucar a emergències i iniciar maniobres de reanimació si cal.

Congelació

• Protegir la zona del fred.
• Evitar fregaments o fonts de calor directa.
• Submergir la zona afectada en aigua tèbia (no calenta).
• Cobrir amb gases estèrils sense pressionar.

Mesures generals

• Portar la víctima a un lloc càlid.
• Escalfar amb aigua tèbia.
• No fregar la zona afectada.
• Cobrir amb gases estèrils.

Intoxicacions

Les intoxicacions es produeixen per la ingestió d'aliments contaminats amb microorganismes patògens (bacteris, virus, fongs) o substàncies tòxiques. Els seus símptomes principals inclouen diarrea, vòmits, febre i dolors. Poden ser accidentals o voluntàries, i es poden classificar com agudes o cròniques.

Tipus d'intoxicacions i vies d'entrada

• Intoxicacions Digestives:

  Via d'entrada: aparell digestiu (aliments en mal estat, fàrmacs, drogues, alcohol, plantes verinoses, productes químics).

  Fases d'evolució de la intoxicació digestiva

  1. Tòxic a l'aparell digestiu: nàusees, vòmits, dolor abdominal.
  2. Tòxic a la sang: erupcions, febre, sudoració.
  3. Manifestacions neurològiques: convulsions, alteracions de la visió i consciència.
• Intoxicació Etílica:

  Efectes depenen de la quantitat d'alcohol ingerit, el pes, el sexe i les característiques metabòliques.

  Fases de la intoxicació etílica

  • Lleu: eufòria, reflexos lents.
  • Moderada: alteracions del comportament, coordinació disminuïda.
  • Greu: visió borrosa, somnolència, pèrdua d'equilibri.
  • Molt greu: pèrdua de consciència, coma, depressió respiratòria, mort.
• Intoxicació per Drogues:

  Substàncies que alteren l'organisme (depressors, estimulants, al·lucinògens).

  Classificació de les drogues

  • Depressors (heroïna, metadona): confusió, respiració lenta.
  • Estimulants (cocaïna): dilatació de pupil·les, agressivitat.
  • Al·lucinògens (marihuana, LSD): al·lucinacions, intents de suïcidi.
• Intoxicacions per Contacte:

  Via d'entrada: pell i mucoses.

  Símptomes: cremades, picors, mareig, vòmits, mal de cap.

• Intoxicacions per Inhalació:

  Via d'entrada: inhalació de gasos tòxics, fum, o gasos de temperatures altes.

  Símptomes: falta d'oxigen, cremades, inflamació de la via aèria.

Protocol d'intervenció del socorrista

El protocol P.A.S. (Protegir, Avisar, Socórrer) és fonamental:

• Protegir: Assegurar la seguretat personal i de la víctima (evitar gasos tòxics, productes químics vessats, etc.). Allunyar la víctima de la font de contaminació sense posar en perill la seguretat personal.
• Avisar: Contactar amb els serveis d'emergència (112) i proporcionar informació detallada.
• Socórrer: Avaluar l'estat de la víctima (consciència, respiració i pols). Actuar segons la via d'entrada del tòxic.

Actuació específica en intoxicacions etíliques

• Identificar si l'alcohol ha estat barrejat amb altres substàncies.
• Impedir la continuació de la ingesta.
• No induir el vòmit, però no impedir-lo si es produeix (assegurar-se que no vagi a la via aèria).
• Si està conscient, oferir líquids ensucrats.
• Si està inconscient i respira, col·locar-la en Posició Lateral de Seguretat (PLS).
• Si no respira, iniciar Reanimació Cardiopulmonar (RCP).
• Abrigar la víctima i no mullar-la.
• Trucar al 112 i quedar-se amb la víctima fins a l'arribada dels serveis d'emergència.

Ofegaments i ennuegaments

Els ofegaments i ennuegaments són emergències que afecten la respiració i poden ser perilloses, especialment en infants i persones grans.

• Ofegament: Obstrucció de la via aèria per immersió en aigua (mar, dolça, piscines) que pot provocar manca d'oxigen i dany cerebral. Pot incloure també hidrocució, una aturada cardiorespiratòria per canvi brusc de temperatura de l'aigua.
• Ennuegament (OVACE): Obstrucció de la via aèria per un objecte estrany, dificultant la respiració.

Graus de les lesions per ofegament/ennuegament

• Lleus: Tos, dificultat per respirar, irritació de la gola.
• Moderades: Dificultat per respirar amb signes d’hipòxia lleu (coloració blavosa de llavis/ungles).
• Greus: Asfíxia severa, pèrdua de consciència, parada respiratòria, dany cerebral.

Protocol d'actuació (OVACE i ofegament)

Actuació en cas d'ennuegament (OVACE)

• Adult: Si hi ha obstrucció completa, cal actuar amb 5 cops a l’esquena i compressions abdominals (maniobra de Heimlich). Si la víctima està inconscient, iniciar RCP.
• Infant: En nens menors d'1 any, fer compressions toràciques i respiracions de rescat. En infants més grans, alternar cops a l’esquena i compressions abdominals fins que estigui conscient o arribi l’emergència.

Lesions associades a l'ofegament

• Lesions pulmonars: Pneumonitis química i síndrome de dificultat respiratòria aguda (SDRA).
• Dany cerebral: Hipòxia cerebral per manca d’oxigen.
• Lesions cardíaques: Arrítmies o parada cardíaca.
• Lesions físiques externes: Contusions, talls o fractures durant l'ofegament.

Classificació dels ofegaments segons la fatalitat

• Fatal: Mort de la víctima per submersió.
• No fatal amb seqüeles: Supervivència però amb danys permanents.
• No fatal sense seqüeles: Recuperació total sense conseqüències.

Protocol d'intervenció en ofegaments

1. Cridar urgentment l’atenció del socorrista o serveis d'emergència.
2. Extraure la víctima de l’aigua, si és possible i segur.
3. Si la víctima està inconscient i sense respiració, trucar al 112 i iniciar RCP amb 5 insuflacions de rescat.
4. Si la víctima està conscient, tractar-la com si tingués una possible lesió a la columna cervical i mantenir-la calenta.
5. Proporcionar informació detallada als serveis d'emergència quan arribin.

Hemorràgies

Les hemorràgies es produeixen quan un vas sanguini (artèria, vena o capil·lar) es trenca, provocant pèrdua de sang. Pot ser externa (visible) o interna (oculta).

Simptomatologia de les hemorràgies

• Pell pàl·lida i freda
• Mareig o desmais
• Taquicàrdia i respiració accelerada
• Dolor en la zona afectada

Mecanisme de coagulació

1. Les plaquetes s’adhereixen a la ferida formant un tap provisional.
2. Els factors de coagulació generen una xarxa de fibrina, que reforça el coàgul.
3. El coàgul es dissol quan la ferida es cura.

Causes de les hemorràgies

• Traumàtiques: cops, caigudes, ferides tallants o accidents.
• Mèdiques: trastorns de coagulació, malalties vasculars, infeccions.
• Externes: fàrmacs, drogues, dèficits.

Tipus d'hemorràgies

• Externes:
  • Cutànies o superficials: Talls o ferides lleus a la pell.
  • Nasal (epistaxi): Sagnat per cops, sequedat nasal, hipertensió.
  • Bucals: Ferides o traumatismes a la boca.
  • Digestives: Sang en el vòmit (hematèmesi) o en les femtes (melena).
• Internes:
  • Cerebrals: Ictus hemorràgic o traumatisme cranioencefàlic.
  • Toràciques: Afecten pulmons o cor (hemotòrax).
  • Abdominals: Ruptura d’òrgans com el fetge o la melsa.
  • Articulars: Acumulació de sang dins d’una articulació (hemartrosi).

Tipus segons el vas sanguini afectat

• Capil·lar: Sagnat lent i de color vermell clar, normalment es deté sol.
• Venós: Sagnat continu i vermell fosc, pot ser greu si no s'atura.
• Arterial: Sagnat a raig, rítmic i vermell brillant, el més perillós, pot provocar gran pèrdua de sang ràpidament.

Tipus segons gravetat

• Lleu: Poca sang perduda, fàcil d'aturar amb primers auxilis.
• Moderada: Pot necessitar atenció mèdica.
• Greu o massiva: Pèrdua significativa de sang, pot provocar xoc hipovolèmic i posar en perill la vida.

Afectació de grups vulnerables

• Infants i gent gran: Tenen un sistema cardiovascular menys eficient i menys volum sanguini, la qual cosa els fa més propensos al xoc ràpidament.

Gravetat de les hemorràgies

• Pèrdua de més del 20% del volum sanguini pot ser perillosa.
• Les hemorràgies arterials són més greus degut a la gran pressió de la sang.
• La localització (òrgans vitals) fa que algunes hemorràgies siguin més difícils de detectar.

Actuació en hemorràgies externes

1. Aplicar pressió directa sobre la ferida durant 10-15 minuts.
2. Si és necessari, aplicar un embenat compressiu.
3. Trasllat immediat al centre sanitari.

Pautes d'actuació ràpida

• Què s'ha de fer:
  • Pressió directa sobre la ferida (10-15 minuts).
  • Deixar sempre la primera gasa/drap al punt de sagnat i canviar les superficials.
  • En cas de sagnat arterial, aplicar un embenat compressiu per controlar l’hemorràgia sense causar isquèmia.
  • Trasllat urgent al centre sanitari.
• Què NO s'ha de fer:
  • Aixecar la zona (si no és possible mantenir la pressió).
  • Aplicar pressió proximal a l'artèria (tècnica obsoleta).

Actuació en amputacions

• Contenir l’hemorràgia i conservar la part amputada.
• Utilitzar un torniquet si és necessari, per bloquejar el flux sanguini (només en cas d'hemorràgia massiva incontrolable).

Prevenció i seguretat

• Supervisar els infants en espais de joc, evitar que corrin amb objectes punxants.
• Mantenir zones de joc segures.
• Ensenyar hàbits segurs i tranquil·litzar els infants en cas de ferides.