Guia Completa de Primers Auxilis: Farmaciola, Traumatismes i Emergències

Farmaciola Essencial: Preparació i Contingut

La farmaciola, o botiquí, no és una farmàcia, sinó un petit recipient. Per tant, només ha de contenir el més important per a solucionar un primer auxili. No es poden portar antibiòtics perquè no els podem subministrar. Sí que es poden portar antisèptics.

Característiques d'una Farmaciola Òptima:

• Ha d'estar ordenada i revisada regularment (especialment les dates de caducitat).
• Cada element ha d'estar al seu lloc, evitant que els medicaments estiguin barrejats.
• Ha de mantenir-se neta.

Classificació del Contingut de la Farmaciola:

1. Material de cura: cotó, benes, tiretes, gases, esparadrap, etc.
2. Material instrumental: tisores, pinces, agulles, xeringues, termòmetre, etc.
3. Material mèdic/medicinal:
   • Medicaments bàsics: sèrum fisiològic, aspirina, etc.
   • Analgèsics (per al dolor).
   • Antiinflamatoris (per reduir la inflamació).
   • Desinfectants i antisèptics (per netejar ferides).
   • Antihistamínics (per reaccions al·lèrgiques).
   • Medicaments especials (si la persona té alguna condició mèdica específica).

Traumatismes: Lesions de l'Aparell Locomotor

Els traumatismes són lesions que afecten l'aparell locomotor.

Funcions de l'Aparell Locomotor:

• Dona forma al cos.
• Ofereix protecció als òrgans interns.
• Permet el moviment.

Parts de l'Aparell Locomotor:

• Ossos i articulacions: constitueixen la part passiva del moviment.
• Músculs: constitueixen la part activa del moviment.

Lesions Òssies: Fractures i Fissures

Les lesions òssies més comunes són les fractures i les fissures. Es poden produir de diverses maneres:

• Directa: la lesió es produeix exactament on s'ha rebut el cop.
• Indirecta: la lesió es produeix en un lloc diferent d'on s'ha rebut el cop.
• Espontània: la lesió és una conseqüència d'una altra patologia o condició preexistent.

Classificació de les Fractures:

Per Direcció:

1. Fractura interna: no travessa la pell.
2. Fractura externa: travessa la pell (fractura oberta).

Per Forma:

• Neta: la ruptura és lineal i sense fragments.
• Astellada: l'os es trenca en múltiples fragments.

Per Quantitat:

• Fractura simple: una única ruptura.
• Fractura múltiple: diverses ruptures en el mateix os o en diferents ossos.

Lesions Articulars: Esquinços i Luxacions

1. Esquinç: pèrdua momentània del contacte entre dues superfícies òssies d'una articulació.
2. Luxació: pèrdua permanent del contacte entre dues superfícies òssies d'una articulació.

Lesions Musculars: Contractures i Trencades Fibril·lars

1. Contractures: contracció involuntària i persistent d'un múscul.
2. Trencades fibril·lars: ruptura d'alguna fibra o microfibra muscular.

Actuació en Primer Auxili davant Traumatismes

Davant un traumatisme, és crucial seguir aquests passos:

1. No moure / No manipular: Evitar qualsevol moviment de la zona afectada per no agreujar la lesió.
2. Crioteràpia (aplicar fred):
   • Aplicar fred durant 5 – 10 minuts, amb un interval de descans de 2 – 3 minuts.
   • Protegir el gel amb una gasa, paper o drap per evitar cremades per fred.
   • El fred només redueix els símptomes (inflamació, dolor), no cura la lesió.
   • Si la inflamació no disminueix en 20 minuts, pot indicar una lesió més greu i cal buscar atenció mèdica.
3. Gestió de la ferida:
   • Sense ferida oberta: Es pot aplicar un antiinflamatori local (p. ex., Voltaren). Nota: L'antiinflamatori no és el trombòcit; el trombòcit és una cèl·lula sanguínia que participa en la coagulació.
   • Amb ferida oberta: No s'aplica res directament sobre la ferida, només es cobreix i es busca atenció mèdica.
4. Immobilitzar:
   • No només immobilitzar la zona directament afectada, sinó també les articulacions superiors i inferiors per assegurar que la zona lesionada no es mogui.
   • Signes d'una immobilització massa forta o incorrecta:
     1. Sensació de fred a l'extremitat.
     2. Augment de la inflamació.
     3. Coloració blavosa (cianosi) de la pell.

Asfíxia: Causes i Tipus

L'asfíxia és qualsevol impediment que impedeix que arribi aire als pulmons. Es pot classificar en:

1. Obstruccions de les vies respiratòries superiors: per un objecte estrany, aliments, etc.
2. Compressió toràcica o mecànica: pes excessiu sobre el pit que impedeix la respiració.
3. Inhalació de gasos tòxics: com salfumant, clor, amoníac, monòxid de carboni (CO), o inhalació de fum per foc o estufes de gas.

Hidrocució (Tall de Digestió)

La hidrocució, comunament coneguda com a tall de digestió, és una reacció del cos a un canvi brusc de temperatura, especialment en entrar en contacte amb aigua freda després d'una digestió. Provoca símptomes com nàusees, canvi en el ritme cardíac, vòmits, tensió arterial descompensada i pèrdua de coneixement.

Ofegaments: Tipus i Pronòstic

Els ofegaments es poden classificar principalment en dos tipus, segons la reacció del cos a l'entrada d'aigua:

1. Ofegament blanc: La glotis es tanca de manera reflexa al centre de la tràquea, impedint el pas tant d'aigua com d'aire. Aquesta reacció pot fer que la recuperació sigui més fàcil, ja que els pulmons no s'inunden.
2. Ofegament blau: L'aigua inunda els pulmons, provocant una manca severa d'oxigen i cianosi (coloració blavosa de la pell). Aquest tipus d'ofegament és molt més greu i la recuperació és gairebé impossible sense una intervenció mèdica immediata i avançada.

Osmosi i el Cos Humà

L'osmosi és un procés físic pel qual un dissolvent (com l'aigua) es mou a través d'una membrana semipermeable des d'una solució menys concentrada cap a una solució més concentrada, amb l'objectiu d'equilibrar les concentracions. En el context del cos humà i els líquids, l'aigua salada és la solució més concentrada, i la sang és la segona en concentració, la qual cosa és rellevant per entendre la hidratació i deshidratació.