Guia Completa de Primers Auxilis: Actuacions Essencials en Accidents

Guia Completa de Primers Auxilis: Accidents Més Freqüents

Un accident és un succés o esdeveniment involuntari i sobtat que ocasiona danys a les persones (lesions), els béns o el medi ambient. Pel que fa al lloc on es produeixen, els podem classificar en:

• Accidents a la llar.
• Accidents a la feina.
• Accidents de trànsit.
• Altres accidents: esportius, al carrer, etc.

Biomecànica dels Accidents

La biomecànica dels accidents estudia:

• Les forces físiques que intervenen en els accidents.
• La seva relació amb les diferents parts de l’organisme humà.

Biomecànica dels Accidents de Trànsit

• Xoc frontal.
• Xoc lateral.
• Xocs per darrere.
• Bolcada.
• Atropellament.
• Accidents de motocicleta.

Els Accidents i els Traumatismes

Els accidents causen traumatismes. Els traumatismes són lesions produïdes per agents externs. Els traumatismes poden ser físics o químics.

Les Hemorràgies

Una hemorràgia és la sortida de sang dels vasos sanguinis quan es trenca la seva paret. Una hemorràgia molt greu pot provocar la mort en menys de mitja hora. Les causes més freqüents de les hemorràgies són les contusions, les ferides i les fractures.

Tipus d’Hemorràgies

Segons el tipus de vas que s'ha trencat:

• Hemorràgia arterial.
• Hemorràgia venosa.
• Hemorràgia capil·lar.

Segons el punt on s'aboca la sang:

• Hemorràgia externa.
• Hemorràgia interna.
• Hemorràgia exterioritzada.

Segons la durada de l'hemorràgia:

• Hemorràgia aguda.
• Hemorràgia crònica.

Segons la quantitat de sang que es perd:

• Hemorràgia lleu (Menys del 10%).
• Hemorràgia greu (Entre el 10% i el 30%).
• Hemorràgia molt greu (Més del 30%).

Actuació en Cas d’Hemorràgia Externa

1. Localitza i destapa el punt que sagna.
2. Posa un tros de tela i fes pressió contra l'os; si és necessari, embolica la zona. Procura sempre mantenir la pressió de la ferida contra l'os.
3. Si no es deté, redueix el flux sanguini cap a la zona afectada:
   • Aixeca l'extremitat per sobre del nivell del cor.
   • Si el punt que sagna és al tronc, estira la víctima.
4. Si tampoc s’estronca, intenta frenar el flux de sang pressionant contra un os l'artèria en un punt entre la ferida i el cor. Aquests punts són:
   • L’angle mandibular.
   • Per davant de l’orella.
   • L’aixella.
   • La cara interna del braç.
   • La cara ventral de l’avantbraç.
   • El centre de l’engonal.
   • Per darrere del genoll (el buit popliti).

El Torniquet

Si l'hemorràgia no es talla i és molt greu, s'haurà de practicar un torniquet. L'objectiu del torniquet és tallar transitòriament la irrigació arterial del membre ferit. El torniquet és un procediment molt perillós, que només s'ha d'aplicar quan la vida de la víctima corre un perill immediat i quan no hi ha cap altra forma de detenir l'hemorràgia.

Procediment del Torniquet (Part 1)

1. Agafa un drap gran i plega'l fins a formar una banda de 6 a 8 cm.
2. Col·loca la banda per sobre de la ferida i fes un seminus.
3. A les puntes lliures, lliga un bastó i fes un segon nus.
4. Fes girar el bastó estrenyent l'extremitat fins que es tallin el flux arterial i l’hemorràgia.

Procediment del Torniquet (Part 2)

5. Mantingues el bastó fix en aquesta posició, amb un segon drap que l’anusi.
6. Apunta en un lloc visible l'hora en què has estret el torniquet.
7. El torniquet no s’ha de mantenir més de 20 minuts. Si transcorre aquest període:
   • Pressiona amb força sobre la ferida mentre afluixes el torniquet.
   • Deixa'l fluix durant 5 minuts i després torna’l a estrènyer.
   • Repeteix aquesta acció tantes vegades com sigui necessari.
8. Transporta la persona ferida a un hospital tan aviat com puguis.

Actuació amb Cos Estrany Incrustat en Ferida Externa

Si la ferida té un cos estrany incrustat, en alguns casos no s'ha d'extirpar, ja que es podrien esquinçar els teixits, la qual cosa ampliaria la ferida i agreujaria l'hemorràgia.

En aquest cas:

• Pressiona els llavis de la ferida pels costats de l'objecte.
• Per embenar, posa trossos de tela plegats als costats de l’objecte fins a recobrir-lo.
• Porta la persona accidentada a l'hospital.

En altres casos, convé treure el cos estrany perquè podria moure's durant el transport de la víctima i lesionar algun òrgan.

Actuació en Cas d’Hemorràgia Interna

Podràs pensar en la possibilitat d'una hemorràgia interna quan:

• La víctima hagi rebut un cop molt fort, especialment si ha estat al tronc.
• La víctima presenti les manifestacions generals de l'hemorràgia greu, sense que es vegi cap punt que sagni.

Actuació Davant la Sospita d'Hemorràgia Interna

• Col·loca la víctima estirada de costat perquè, si vomita, no aspiri el vòmit.
• Tapa-la per evitar que es refredi.
• Trasllada-la ràpidament a un hospital.

El Xoc

El xoc és una situació en la qual arriba tan poca sang als diferents òrgans que aquests no poden funcionar i van fallant. Si no es proporciona l'atenció adequada, el xoc empitjora i provoca la mort de la persona afectada.

Manifestacions Generals del Xoc

Les manifestacions generals del xoc són fàcils de reconèixer:

• La pell es torna d'un color cendrós.
• La pell es refreda, especialment en les zones més allunyades del cor.
• Es nota una suor enganxosa.
• El pols és ràpid i feble.
• La respiració és ràpida i superficial.
• La víctima es queixa de set.
• La consciència va disminuint.

Actuació en Cas de Xoc Provocat per una Hemorràgia

1. Talla l'hemorràgia.
2. Col·loca el cap de la víctima més baix que la resta del cos. Posa la seva ferida per sobre del nivell del cor subjectant l'extremitat afectada en un punt alt.
3. Gira la seva cara cap a un costat. Tranquil·litza-la i procura que mantingui la temperatura, tapant-la amb mantes si fa falta.
4. Aconsegueix ajuda mèdica urgent.

En cas de xocs ocasionats per altres causes, intenta determinar el seu origen i actua en conseqüència. La posició en la qual situem la víctima seria adequada en tots els casos.

Les Contusions

Les contusions són:

• Traumatismes d'origen físic.
• Produïts per cops contra objectes de superfície roma.
• No trenquen la pell, però sí que afecten els teixits subcutanis.

Graus de Contusió

Segons la intensitat de la contusió:

• Contusió de primer grau.
• Contusió de segon grau.
• Contusió de tercer grau.

Zones Afectades per la Contusió

La contusió pot afectar:

• Al múscul.
• A l'articulació (contusió articular).

Les contusions causen un dolor molt intens, que augmenta quan es mou la zona afectada.

Contusió Articular

Les contusions articulars solen ser el resultat d'un moviment forçat de l'articulació. Afecten els lligaments, als quals causen:

• Una distensió (esquinç).
• Un trencament (trencament lligamentós).

Procediment d’Actuació en Contusions Articulars o Lligamentoses

• Deixar la zona lesionada en repòs, aixecant-la per sobre del nivell del cor.
• Aplicar compreses fredes en el punt afectat.
• Immobilitzar la zona afectada, si és precís.

És precís que el metge assisteixi a la persona accidentada a fi de distingir entre contusions greus i fractures òssies.

Actuacions Urgents en Contusions

• De primer grau: aplicar fred.
• De segon i tercer grau:
  • Cobrir la zona amb un embenat compressiu.
  • Demanar-li que aixequi la zona afectada.
  • Traslladar-la a un centre sanitari.

Les Fractures

La fractura és el trencament d'un os.

• És oberta si els fragments de l'os han trencat la pell.
• És tancada quan la pell és íntegra, és a dir, no hi ha ferida.

Altres tipus de fractura són simples, comminutes i en tija verda.

Valoració per Saber si es Tracta d’una Fractura

És un traumatisme prou intens per considerar la seva existència. La víctima explica que ha notat un cruixit, sent un dolor intens a la zona afectada i li resulta impossible moure-la voluntàriament. Si es compara la zona lesionada amb la que està sana s'aprecia:

• Deformació local.
• Calor, envermelliment i inflor, per la inflamació.
• Crepitació, per la fricció entre els fragments.
• Mobilitat anormal de la zona.
• Color morat de la pell.
• Hemorràgia que surt a l'exterior.
• L'extremitat pot ser freda, sense pols, i la persona pot notar un formigueig o tenir-la insensible.

Fractures que No Sempre es Perceben

• Si és en tija verda, els fragments ossis no han acabat de separar-se.
• Si la fractura és estable i els fragments no s'han separat.

Les Luxacions

Es produeix quan les zones de contacte dels ossos en l'articulació es desplacen una respecte a l'altra. Amb la luxació solen esquinçar-se un o més lligaments.

Manifestacions de Luxació

• Dolor local, impotència funcional, inflor i, de vegades, hematoma.
• Deformitat evident i palpació d'un buit en l'espai articular.

Important: No intentis reduir una articulació luxada. Busca ajuda professional i immobilitza l'articulació com si fos una fractura.

Actuacions de Primers Auxilis Davant Fractures i Luxacions

1. Fes una avaluació urgent general de la víctima, ja que la seva vida pot estar en perill a causa de l’hemorràgia o del xoc.
2. Si és una fractura oberta, tracta primer la ferida de manera adequada.
3. Immobilitza l’extremitat afectada.
4. Quan hagis de moure la víctima, fes-ho amb compte.
5. Evacua la víctima a un hospital.

Les Ferides

Són lesions que trenquen la continuïtat de la pell o les mucoses i també els òrgans interns. Totes les ferides causen dolor i hemorràgia.

Tipus de Ferides

• L'abrasió o rascada (erosió).
• El tall (ferida incisa).
• La punxada (ferida punxant).
• La ferida contusa.
• La ferida amb pèrdua de substància.
• L'estrip o esqueixada (laceració).
• La ferida en penjoll (avulsió).
• La ferida perforada.
• La mossegada.

Complicacions de les Ferides

Complicacions Locals

• Lesió de vasos, nervis i tendons.
• Infecció local.
• Retard de la cicatrització o cicatriu exuberant.

Complicacions Generals

• Hemorràgia.
• Infecció.

Complicacions per Risc d’Infecció

• Ferides netes.
• Ferides brutes.

Actuacions en Cas d’una Ferida

Dos Objectius Principals

• Contenir l'hemorràgia.
• Evitar o reduir la infecció.

Actuacions en Cas d’una Ferida Lleu

1. Treu de l’àrea ferida els cossos estranys que es vegin fàcilment.
2. Neteja la ferida amb un bon raig d’aigua freda, per eliminar els cossos estranys més petits.
3. Desinfecta la ferida:
   • Renta't les mans.
   • Frega suaument la ferida amb una gasa o un drap humit amb sabó o aigua oxigenada.
   • Aclareix la ferida amb una altra gasa mullada amb aigua.
   • Asseca-la amb draps nets o gases estèrils.
4. Tapa la ferida amb gases estèrils si en tens; si no, cobreix-la amb un drap net.
5. Fixa el drap al seu lloc.
6. Adreça la persona a un servei mèdic.

Actuacions en Cas de Ferides Greus

• Treu-li amb molta cura els cossos estranys grans.
• Neteja la brutícia de la ferida amb aigua a raig.
• Tapa la ferida amb gases estèrils o amb un drap net i no la manipulis més.
• Adreça la persona ferida a un centre hospitalari.
• Mantingues la vigilància dels signes vitals.

Actuacions Incorrectes en Cas d’una Ferida

• Desinfectar la ferida amb alcohol.
• Utilitzar un antisèptic tenyit.
• Utilitzar pomades.
• Emprar pólvores.
• Fer servir cotó fluix per netejar o cobrir les ferides.
• Suturar la ferida.

Hemorràgia Nasal o Epistaxi

1. Tranquil·litza la persona, especialment si és un infant.
2. Segueix els passos següents:
   • Fes-la seure amb el cap inclinat cap endavant i indica-li que respiri per la boca.
   • Amb dos dits, pinça-li els costats del nas durant cinc minuts.
   • També pots aplicar-li compreses d'aigua molt freda al clatell.
3. Si l'epistaxi s'ha tallat, neteja-li la boca i la cara amb una gasa o un drap amarats en aigua tèbia.
4. Si no s'ha tallat, pots practicar-li un taponament anterior:
   • Introdueix, amb l'ajuda d'unes pinces, una tira de gasa dins de la fossa nasal.
   • Tapa l'obertura de la fossa nasal amb una tira d'esparadrap, que vagi des de l'envà fins a l'ala nasal.

   Si tot i així l'hemorràgia continua, adreça la persona a un centre sanitari amb el taponament posat.

5. Si no disposes de les eines adequades per practicar un taponament o bé no t'atreveixes a fer-ho:
   • Aplica 10 minuts de compressió a la fossa nasal amb els dits.
   • Si no s'ha tallat l'hemorràgia, aplica deu minuts més de compressió.
   • Si en 30 minuts, encara sagna, trasllada la víctima a l'hospital.

Cossos Estranys

Els cossos estranys són petits objectes o líquids que s'introdueixen en un orifici natural (ulls, oïda, anus...), en una cavitat corporal o a l'interior de l'organisme.

Actuacions de Primers Auxilis per a Cossos Estranys

Recomanació Bàsica

Extreure l'objecte sense empènyer-lo més endins ni lesionar la víctima. Si no pots aconseguir-ho en aquestes condicions, porta la persona a un centre sanitari perquè l'atenguin.

Cossos Estranys a l'Ull

Procediment d’Extracció (Part 1)

1. Posa la cara de la víctima en una pica amb aigua i indica-li que parpellegi amb l'ull submergit.
2. Si no se'n va, examina detingudament l'ull per localitzar el cos estrany:
   • En primer lloc, el blanc de l'ull. Demana a la víctima que miri cap a dalt, cap a baix, a la dreta i l’esquerra, tant com pugui.
   • Busca a la cara interna de la parpella inferior. Demana a la persona que miri cap a dalt i estira de la parpella lleugerament cap a baix.
   • Busca a la cara interna de la parpella superior. Fes girar la parpella.

Procediment d’Extracció (Part 2)

3. Una vegada localitzat el cos estrany:
   • Si és sorra o pols, humiteja bé l'ull obert amb un raig d'aigua de l'aixeta.
   • Si és una partícula una mica més gruixuda, retira-la amb l'ajuda de l'extrem d'un mocador o amb un bastonet de cotó fluix.
4. Si costa retirar l'objecte, acompanya la víctima al centre de salut.

Mentrestant

• Cobreix-li ambdós ulls perquè no parpellegi.
• Evita que es fregui els ulls.
• Recomana-li que no mogui gaire els ulls.

De vegades, les llàgrimes han evacuat el cos estrany, però es manté la irritació, per aquesta raó sembla que encara es troba a l'ull.

Cossos Estranys a l’Oïda

Aquests cossos causen brunzit i molèsties, i de vegades fins i tot surt un líquid del conducte auditiu (otorrea). Treu l’objecte amb l’ajut d’unes pinces, amb cura de no empènyer-lo més endins.

Si no pots extreure el cos estrany, envia la víctima a un centre sanitari; el més important és que no introdueixis l’objecte encara més.

Extracció d’un Insecte

• Aboca aigua tèbia al conducte auditiu perquè surti.
• Aboca-hi oli i treu l’insecte.

Eliminar un Tap de Cera

• Aboca unes gotes d’oli al conducte auditiu.
• Xeringa amb aigua l’orifici, apuntant a la paret superior, perquè amb el regolf arrossegui el tap.
• Repeteix l’operació.

Treure Aigua de l’Oïda

• Aboca-hi unes gotes d’alcohol.

Cossos Estranys al Nas

Causen:

• Sensació d'obstrucció nasal.
• Secreció abundant de mucositat o una hemorràgia.

Procediment d'Extracció

• Tracta d'extreure l'objecte amb unes pinces, sense empènyer-lo més cap a dins.
• Si no pots, trasllada la persona a un centre sanitari.

Lesions per la Calor

D’Efecte Local

• Les cremades.

D’Efecte General

• L’acalorament.
• El cop de calor.

Cremades

Les cremades són traumatismes locals causats per la calor intensa que pot venir d’agents sòlids, líquids o gasosos o per una flama directa.

Manifestacions de Cremades

• La més important: el dolor intens.
• Totes les derivades de les complicacions que apareixeran.

Determinació de la Gravetat d’una Cremada

Una cremada és greu quan causa una afectació general en l’organisme de la persona.

La gravetat de la cremada depèn:

• De la profunditat de la cremada.
• De l’extensió de la cremada.
• Les particularitats de l’agent lesiu i de la víctima.

Profunditat de les Cremades

• Cremades de primer grau.
• Cremades de segon grau.
• Cremades de tercer grau.

Extensió de la Cremada

Classificació de la Gravetat de les Cremades

• Cremades lleus: De 1r i 2n grau, que afecten menys del 10% de la superfície corporal.
• Cremades greus: Poden posar en perill la vida de la víctima:
  • De 1r i 2n grau, que afecten del 10 al 30% de la superfície corporal.
  • De 1r o 2n grau, que afecten el 10% en cas d’infants o persones grans.
  • De 3r grau, que afecten el 2% de la superfície corporal.
• Molt greus: Que sovint són mortals:
  • De qualsevol grau, que afecten més del 30% de la superfície corporal.

Actuació en Cremades

Les cremades extenses o profundes poden tenir repercussions generals, ja que la pèrdua de pell permet:

• La deshidratació.
• La hipotèrmia.
• La infecció.

Esquema d'Actuació de Primers Auxilis en Cremades

1. Eliminar la causa.
2. Refrescar la zona.
3. Tapar la zona lesionada.
4. Procurar atenció mèdica.

Actuació en Cas de Cremades Lleus

1. Refreda de seguida la zona afectada sota un raig d'aigua fresca.
2. Treu els cossos estranys de la zona cremada amb un raig d'aigua. Si hi ha roba i no es desprèn, no l'arrenquis, retalla-la al voltant de la part pegada.
3. Segons el tipus de cremada:
   • Si és una cremada petita, pots deixar-la al descobert, sense aplicar cap tipus de pomada.
   • Si és més gran, cobreix-la amb draps nets o gases estèrils, però sense comprimir-la.
   • Si hi ha una butllofa, no la rebentis, cobreix-la amb compte.
4. Llevat que la cremada sigui molt lleu, porta la víctima al metge o recomana-li que hi vagi.

Actuació en Cas de Cremades Greus

1. Du a terme l'avaluació d'emergència i les actuacions adequades.
2. Realitza l'avaluació d'urgència completa.
3. Refresca la zona cremada per alleugerir el dolor.
4. Treu-li la roba, tret que estigui pegada a la cremada.
5. Cobreix la zona lesionada amb draps nets o apòsits estèrils, però mai no vens juntes dues superfícies cremades.
6. Trasllada la víctima a un centre mèdic o espera l'assistència.

Si la víctima està conscient i no vomita, li pots oferir aigua o una beguda isotònica; s’ha de prendre en petits xarrups cada quinze o vint minuts.

Actuacions Incorrectes en Cas de Cremades

• Aplicar remeis casolans.
• Refredar la cremada amb glaçons o amb aigua gelada.
• Arrencar la roba que s'ha quedat pegada a la cremada.
• Rebentar les butllofes.
• Aplicar pomades o locions sobre les butllofes rebentades.
• Posar pomades sobre una cremada greu abans que sigui avaluada pel metge.

L’Acalorament

L'acalorament és conseqüència de l'exposició de les persones a temperatures ambientals altes.

Risc Elevat d'Acalorament

El risc d'acalorament és més elevat quan:

• Hi ha molta humitat ambiental.
• La persona està deshidratada.
• En les persones grans i els infants.

Manifestacions de l'Acalorament

Les manifestacions de l'acalorament són:

• Envermelliment de la pell, amb sufocacions.
• Mal de cap intens.
• Vertígens, desassossec i una lleugera hipertèrmia.
• Taquicàrdia.
• Hipotensió.

Actuacions en Cas d'Acalorament

1. Porta la víctima a un lloc fresc i estira-la amb les cames lleugerament aixecades.
2. Destapa-la tant com sigui possible, venta-la i posa-li compreses humides sobre el cap.
3. Dóna-li aigua fresca o una beguda isotònica.

Prevenció de l'Acalorament

Per no patir un acalorament, en les hores de radiació més intensa, heu de:

• Evitar les exposicions prolongades al sol.
• Protegir-te el cap amb una gorra o barret.
• Beure aigua sovint.

El Cop de Calor

El cop de calor té lloc quan es combinen la calor, la humitat i l'exercici físic, en dosis superiors que la persona està acostumada a suportar.

Efectes del Cop de Calor

• Deshidratació.
• Fallida dels mecanismes fisiològics per dissipar la calor corporal.
• Hipertèrmia.

Manifestacions del Cop de Calor

• Mal de cap, nàusees, mareig, hipertèrmia, pell seca i vermella, respiracions accelerades i pols molt ràpid.

El quadre pot evolucionar fins a la confusió, el coma i la mort.

Actuacions en Cas de Cop de Calor

1. Estira la víctima en un lloc fresc.
   • Treu-li la roba i mulla-la diverses vegades amb aigua fresca o tèbia.
   • Deixa-la que s'assequi amb l'aire, un ventilador o un ventall.
   • També pots aplicar-li compreses humides.
2. Si està conscient, ofereix-li aigua fresca o una beguda isotònica.

Lesions Causades pel Fred

El fred pot causar lesions locals o generals. La gravetat amb què afecta el fred depèn de factors ambientals i personals.

Efecte Local: La Congelació

És el resultat de l'acció directa del fred sobre una zona concreta del cos.

Seqüència del Refredament Corporal

1. Pal·lidesa indolora.
2. Congelació de primer grau: Envermelliment amb sensibilitat augmentada, formigueig, sensació de coïssor i dolor.
3. Congelació de segon grau: La pell es refreda i es torna cianòtica i edematosa i es cobreix d'ampolles d'un to blavós. La víctima sent picor, dolor intens i insensibilitat al tacte.
4. Congelació de tercer grau: Mort dels teixits (necrosi) i gangrena.

Actuacions en Cas de Congelació

Congelació de Primer Grau

N'hi ha prou amb cobrir la zona afectada amb roba d'abric.

Congelació Més Greu

1. Trasllada la víctima a un lloc més càlid.
2. Avalua si sofreix hipotèrmia.
3. Treu-li la roba humida i canvia-la-hi per roba seca. Si està conscient, dóna-li algun líquid tebi en petits xarrups.
4. Banya-li la zona amb aigua tèbia.
5. Desinfecta-li les lesions sense fregar-les.
6. Embena-li la zona afectada sense fer pressió.
7. Trasllada la víctima a un hospital sense que es refredi.

Actuacions Incorrectes en Cas de Congelació

• Fer massatges amb neu a la zona congelada.
• Apropar les parts congelades a fonts de calor directa, com estufes, foc o ampolles d'aigua calenta.
• Escalfar la víctima d'una hipotèrmia amb massa rapidesa.
• Donar-li tabac o alcohol.
• Tenir-la en un ambient amb fum.
• Treure-li les sabates si té els peus congelats.

Efecte General: La Hipotèrmia

La hipotèrmia és el descens de la temperatura corporal per sota dels nivells fisiològicament acceptables. Aquest descens té unes repercussions greus i fins i tot pot provocar la mort.

Risc Elevat de Mort per Hipotèrmia

El risc de mort serà molt alt quan la víctima presenti una o més de les següents característiques:

• El pols per sota dels quaranta batecs per minut.
• Menys de vuit respiracions per minut.
• La temperatura corporal inferior als 26 °C.

Actuacions en Cas d'Hipotèrmia

1. Porta la víctima a un lloc més càlid.
2. Si no té calfreds, sotmet-la a una avaluació d'emergència i actua segons correspongui.
3. Si no es precisa una actuació d'emergència, afluixa-li la roba i, si està molla, treu-li-la i posa-li roba seca.
4. Escalfa la víctima de manera progressiva:
   • Dóna-li begudes tèbies i dolces en petits xarrups.
   • Abriga-la amb mantes o un sac de dormir o banya-la amb aigua progressivament més calenta.
5. Si presenta les característiques que hem esmentat, trasllada-la a un hospital sense que es refredi més.

Lesions Causades per l’Electricitat

Quan existeix contacte amb un corrent elèctric, es produeix: una rampa o un sotrac, una lesió greu o fins i tot la mort instantània.

Factors que Augmenten la Gravetat de la Descàrrega Elèctrica

Els efectes de la descàrrega elèctrica seran més importants com:

• Més gran sigui la intensitat del corrent.
• Més alta sigui la tensió del corrent.
• Més baixa sigui la resistència del cos al pas del corrent.
• Més temps actuï el corrent.

El corrent elèctric passa a través del cos, causant:

• Cremades elèctriques.
• Espasmes musculars violents.
• Alteració del ritme cardíac, amb mort sobtada.

Actuacions en Cas de Descàrrega Elèctrica

1. Atura el pas de corrent per la víctima:
   • Apaga l'interruptor o desconnecta l'electrodomèstic.
   • Acciona el diferencial, l'ICP o l'interruptor general automàtic de l'habitatge.
   • Aparta la víctima del corrent utilitzant un pal o un altre objecte aïllant.
2. Practica-li l'avaluació d'emergència i les actuacions que siguin precises.
3. Si no és precís, practica-li l'avaluació urgent i ocupa't de les diferents lesions.
4. Porta’l al metge per molt petita que sembli la cremada elèctrica des de fora.

L’Asfíxia

L’asfíxia és la interrupció de l’intercanvi de gasos normal entre els pulmons i l’aire exterior.

• Si sols hi ha una dificultat de respiració, es necessita una atenció urgent.
• Si hi ha una manca completa de respiració, es necessita una atenció d’emergència.

Causes Freqüents d’Asfíxia

Les causes més freqüents d’asfíxia són:

• L’obstrucció de la via aèria, des de l’interior.
• La compressió de la via aèria des de l’exterior.
• La invasió de la via per l’aigua, en la submersió.

Asfíxia per Compressió de la Via Aèria

La compressió de les vies aèries té lloc quan algun objecte comprimeix el coll, el tòrax o l’abdomen d’una persona.

Actuació en Primers Auxilis per Compressió de la Via Aèria

L'actuació en primers auxilis inclou:

• L'alliberament del coll.
• L'aplicació del protocol general d’actuació (RCP) quan sigui necessari.

Asfíxia per Ofegament (Submersió o Immersió)

La submersió o immersió ocorre quan l’individu s’enfonsa i acaba respirant aigua, la qual cosa impedeix el funcionament dels pulmons.

Causes Comunes de Submersions

Les causes més comunes de les submersions són:

• No saber nedar.
• Nedar en aigües desconegudes.
• Intentar salvar algú que s’ofegava.

A més dels signes i símptomes típics de l’asfíxia, la víctima sol presentar un refredament general (hipotèrmia). Com a norma general, una persona ofegada pot sobreviure si feia menys de 3 o 4 minuts que era sota l’aigua sense respirar.

Asfíxia per Hidrocució

L'hidrocució és una aturada cardiorespiratòria causada per la diferència de temperatura entre la pell de la persona i la de l'aigua amb què entra en contacte.

Situacions Més Freqüents per Hidrocució

És més freqüent quan:

• Les temperatures ambientals s’eleven i l'aigua és freda.
• La persona ha menjat fa poc.
• La persona es tira a l'aigua de cop.

També depèn de la susceptibilitat de la persona.

Gravetat de la Hidrocució

• Lleu: calfreds, rampes, brunzits i vertigen.
• Greu: Pèrdua de consciència i aturada cardiorespiratòria.

Actuacions del Socorrista en Cas d'Hidrocució

1. Treu la víctima de l’aigua.
2. Segueix el protocol general d’avaluació d’emergència i avaluació urgent amb les actuacions adequades d’acord amb l’estat de la víctima.
3. Després que la víctima hagi recuperat la respiració espontània, porta-la a l’hospital, perquè l’aspiració d’aigua cap als pulmons els pot haver lesionat.