Guia Completa d'Apicultura: Conceptes, Maneig i Salut

Conceptes Bàsics d'Apicultura

L'apicultura és una activitat fascinant que requereix coneixements fonamentals sobre les abelles i el seu entorn. A continuació, es detallen els conceptes clau:

L'Abella (Apis mellifera)

Himenòpter de la família Apidae, viu en colònia, formant un superorganisme, i és coneguda per la producció de mel.

El Rusc

És la unitat bàsica d'una colònia d'abelles. En apicultura, comptabilitzem per ruscs, no per individus.

El Superorganisme

La colònia d'abelles funciona com un superorganisme amb funcions col·lectives ben definides, incloent la comunicació mitjançant feromones i danses, i una estricta divisió de tasques.

Les Castes

• Reina: L'única femella ponedora de la colònia, capaç de posar fins a 2.000 ous al dia.
• Obreres: Femelles estèrils amb tasques que canvien segons la seva edat (neteja, cura de la cria, producció de cera, recol·lecció).
• Zàngans: Mascles haploides, la seva funció principal és l'aparellament amb la reina.

Productes Apícoles Clau

Les abelles no només produeixen mel, sinó una varietat de productes amb múltiples usos:

Mel

Definició legal: Nèctar o exsudats vegetals transformats per les abelles, amb una humitat inferior al 20%.

Tipus de Mel

• Monofloral: Conté almenys un 45% de nèctar d'una única espècie floral.
• Multifloral/Milflors: Procedent de diverses espècies florals.
• De melada: Obtinguda a partir d'exsudats d'arbres o de secrecions d'àfids.

Extracció i Qualitat

L'extracció es realitza a partir de bresques operculades, mitjançant centrifugació, decantació o premsat. Les qualitats òptimes inclouen: humitat < 18%, diastasa ≥ 8, HMF < 40 mg/kg, i un pH de 3,9–4,5.

Pol·len

Funció apícola: És la principal font de proteïnes per a les larves de la colònia.

Recol·lecció i Conservació

Per a ús humà, es recol·lecta mitjançant trampes d'entrada (2–3 dies/setmana). La seva conservació es pot fer assecant-lo o congelant-lo.

Gelea Reial

Producció: Segregada per les glàndules hipofaríngies i mandibulars de les obreres joves.

Ús humà: S'utilitza com a suplement nutricional i en cosmètica.

Pròpolis

Funció: Les abelles l'utilitzen per impermeabilitzar i protegir el rusc, gràcies a les seves propietats antimicrobianes.

Extracció: Es recull mitjançant una malla de recol·lecció col·locada sota la tapa del rusc.

Cera d'Abella

Producció: Generada per les glàndules cerígenes de les obreres (entre els 12 i 18 dies d'edat).

Relació: Es calcula que 1 kg de cera requereix el consum d'aproximadament 8 kg de mel.

Ús comercial: Àmpliament utilitzada en la fabricació de veles, cosmètica i productes farmacèutics.

Apitoxina (Verí d'Abella)

Components: Conté substàncies com la melitina, fosfolipasa A2 i hialuronidasa, entre d'altres.

Extracció: S'obté mitjançant un dispositiu elèctric que fa que les abelles piquin sobre un vidre.

Ús: Aplicada en apiteràpia (amb controvèrsia), cosmètica i recerca científica.

Eixams i Reines

Eixam natural: Es produeix quan la reina vella i la meitat de les obreres abandonen el rusc, mentre que a la colònia mare es cria una nova reina.

Multiplicació controlada: Es realitza mitjançant la partició de colònies i l'ús de criadors amb cel·les reialeres per obtenir noves reines.

Biologia i Superorganisme de l'Abella

Comprendre la biologia de l'abella és fonamental per a una apicultura reeixida:

Classificació Taxonòmica

Animalia > Arthropoda > Insecta > Hymenoptera > Apidae > Apis > A. mellifera.

Morfologia Externa

El cos de l'abella es divideix en tres parts principals:

• Cap: Conté les antenes, la trompa, les mandíbules i els ocels.
• Tòrax: D'on surten les ales i les potes, que inclouen els cistellets per al pol·len.
• Abdomen: On es troben el fibló i les glàndules cerígenes.

Morfologia Interna

Els sistemes interns de l'abella són complexos i especialitzats:

• Digestiu: Boca → bufa melífera → midgut → intestí posterior.
• Respiratori: Format per traquees i espiràculs.
• Circulatori: Sistema obert, amb hemolimfa.
• Nerviós: Comprèn gànglis toràcics i abdominals.
• Glàndules:
  • Cerígenes (producció de cera)
  • Hipofaríngies/mandibulars (producció de gelea reial)
  • Nasanoff (feromones d'orientació)
  • Koschevnikov (feromones de la reina)

Cicle Vital d'una Obrera

El desenvolupament d'una obrera passa per diverses fases:

• Ou: 0–3 dies.
• Larva: 3–9 dies (els primers 3 dies amb gelea reial, els següents 3 dies amb pa d'abella).
• Pupa: 9–21 dies.

Fases de l'Obrera Adulta

Les tasques de l'obrera adulta varien amb l'edat:

• 1–3 dies: Netejadora, cura de la cria.
• 3–10 dies: Alimentadora de larves.
• 10–20 dies: Producció de cera, processament de nèctar, defensa del rusc.
• 20–40 dies: Recol·lectora (voladora).

Obreres d'Hivern: Posseeixen més reserves de vitel·logènia i poden viure fins a 6 mesos.

Cicle Vital de la Reina

La reina es desenvolupa en una cel·la reial:

• Larva: 6 dies.
• Pupa: 7–10 dies.

Viu entre 2 i 5 anys i realitza un vol nupcial per aparellar-se.

Cicle Vital del Zàngan

El zàngan prové d'un ou no fecundat:

• Larva: 6 dies.
• Pupa: 14 dies.

La seva vida adulta pot durar fins a 30 dies.

Calendari de Gestió Apícola (Resum)

La gestió del rusc varia segons l'estació de l'any:

Primavera (Març–Maig)

• Revisar reserves (pes del rusc).
• Afegir bresques buides i estimular la posta de la reina.
• Realitzar particions controlades per prevenir l'eixamament.
• Primer tractament contra la varroa si la infestació supera el 3%.
• Collita de mel primerenca (acàcia, fruiters).

Estiu (Juny–Agost)

• Realitzar transhumància a floracions (colza, gira-sol, bruc).
• Proporcionar alimentació suplementària (xarops 1:1) si cal.
• Tractament intermedi contra la varroa (timol, tau-fluvalinat, flumetrina).
• Collita de mel d'estiu (multifloral, bruc).

Tardor (Setembre–Octubre)

• Últim tractament contra la varroa (àcid oxàlic sense cria).
• Preparar la colònia per a l'hivern: limitar la posta d'estiu i alimentar si és necessari.
• Collita de mel tardorenca (heura, mostassa).
• Ajuntar colònies febles i retirar quadres vells per a la renovació de cera.

Tipus de Ruscs i Caixes Apícoles

Existeixen diversos models de ruscs, cadascun amb característiques pròpies:

• Layens: Caixes planes amb bresques grans, ideals per a hiverns suaus.
• Dadant: Mides estàndard (380×450 mm), àmplies i de pes elevat.
• Langstroth: Similar a la Dadant, és l'estàndard nord-americà.
• Warré: Caixes petites amb bresques fixes, de maneig senzill i producció menor.
• Kenia (Top-Bar): Utilitza barres superiors sense marc, amb menor producció però maneig molt senzill.

L'Obrador Apícola: Sala d'Extracció

L'obrador és un espai clau per al processament dels productes apícoles, dividit en zones:

• Zona Bruta: Destinada a rentar quadres, centrifugar i decantar la mel. Els materials han de ser d'acer inoxidable.
• Zona Neta: Per al filtrat, decantació final, embotellat i etiquetatge dels productes.

Condicions: La temperatura ha de mantenir-se entre 18–22 °C, amb bona ventilació i zones clarament diferenciades per a productes i residus.

Emplaçament Òptim dels Ruscs

La ubicació dels ruscs és crucial per a la salut i productivitat de la colònia:

• Orientació: Sud-sud-est, protegits del vent i amb ombra parcial a l'estiu.
• Recursos: Font floral a menys d'1–3 km i aigua propera.
• Distàncies legals:
  • 400 m de zones urbanes.
  • 100 m d'altres ruscs.
  • 200 m de carreteres.
  • 25 m de camins veïnals.

Identificació i Registre Apícola

És obligatori complir amb la normativa de registre:

• Codi d'explotació al REGA (Registre General d'Explotacions Ramaderes) i a cada rusc.
• Permís del propietari de la finca i autorització municipal.

Salut de la Colònia i Malalties

La salut de les abelles és primordial per a una apicultura sostenible:

Salut Col·lectiva de la Colònia

Una colònia sana es caracteritza per:

• Un bon cos gras (reserves energètiques).
• Comportament higiènic.
• Ús adequat de pròpolis.
• Termoregulació constant (37–38 °C).

Signes d'un Rusc Sa

• Activitat constant a l'entrada.
• Cria uniforme i operculada.
• Reserves de mel i pol·len visibles.
• Olor suau i agradable.

Signes d'un Rusc Malalt

• Poc moviment o activitat reduïda.
• Excrements a l'entrada del rusc.
• Cria irregular o amb patrons anormals.
• Olor desagradable o inusual.

Varroa destructor (Varroasi)

Àcar extern que transmet virus (DWV, ABPV, etc.).

Diagnòstic de la Varroasi

Es pot diagnosticar mitjançant el recompte de varroes en abelles (per rentat en solució) o el recompte de caiguda natural. Es recomana tractar si la infestació detectada supera el 3%.

Tractaments de la Varroasi

Inclouen l'ús de: Àcid oxàlic (sense cria), Timol (primavera/tardor), Tau-fluvalinat, Flumetrina (rotar per evitar resistències).

Estratègies de Control de la Varroa

Altres estratègies són: engabiar la reina durant 21 dies, la divisió de colònies i la selecció de races VSH (Varroa Sensitive Hygiene).

Loque Americana (Paenibacillus larvae)

Malaltia bacteriana que causa la mort de pupes, amb un fil estirable i una olor empudegadora.

Control de la Loque Americana

Implica destruir la cria i els quadres afectats, desinfectar amb lleixiu i aigua calenta, i flamejar la fusta del rusc.

Loque Europea (Melissococcus plutonius)

Afecta les larves, que moren en un estat inicial de "calç"; sovint relacionada amb la malnutrició.

Control de la Loque Europea

Millorar la dieta de les abelles, eliminar les bresques infectades i mantenir una bona neteja del rusc.

Nosemosi (Nosema apis / N. ceranae)

Malaltia causada per fongs microscòpics. N. apis provoca diarrea en les abelles, mentre que N. ceranae pot causar despoblació silenciosa.

Control de la Nosemosi

Millorar la ventilació del rusc, substituir les bresques velles i proporcionar aliment nutricional adequat.

Micosi de la Cria (Ascosphaera apis)

Les larves moren amb un recobriment blanc i un aspecte de guix, amb olor fúngica.

Control de la Micosi de la Cria

Mantenir la temperatura del rusc per sobre dels 32 °C, eliminar les bresques afectades i assegurar una bona neteja.

Malalties Víriques de l'Abella

Inclouen el DWV (ales deformes), ABPV/CBPV (paràlisi) i SBV (butllofes larvals).

Tractament de Malalties Víriques

El tractament se centra en controlar la varroa i mantenir la colònia forta i sana.

Altres Paràsits i Enemics

• Vespa velutina (Vespa asiàtica): Depreda abelles a l'entrada del rusc.
• Aethina tumida (Escarabat de la mel): Les larves devoren les bresques i fermenten la mel.
• Galleria mellonella (Arna de la cera): Les larves fan galeries en la cera, causant danys significatius.

Documentació i Riscos Laborals en Apicultura

La pràctica apícola requereix el compliment de normatives i la prevenció de riscos:

Registre i Tràmits Legals

• Inscripció al REGA (codi d'explotació).
• Alta anual (cens d'abelles abans del 28 de febrer), higiene i autorització de foc (del 15 de març al 15 d'octubre).
• Comunicar trasllats en un termini de 7 dies.
• Disposar d'un Pla Sanitari Anual.
• Mantenir el Llibre d'Explotació Ramadera (registre de moviments, tractaments i incidències).
• Gestió de residus: Els envasos de medicaments veterinaris s'han de dipositar en un punt net; la cera contaminada ha de ser recollida o enterrada.

Riscos Laborals i EPI (Equips de Protecció Individual)

• Picades: Utilitzar vestit complet, guants, vel i calçat resistent. Disposar d'un kit d'anafilaxi en cas d'al·lèrgies.
• Estrès tèrmic: Treballar a primera hora del matí o a la tarda, mantenir-se hidratat i buscar ombra.
• Caigudes/Esforç: Anar amb compte en terrenys irregulars. Aixecar pesos (especialment superiors a 20 kg) amb la tècnica correcta o utilitzar carros per al transport.

Eines Essencials i Inspecció Ràpida

Per a un maneig eficient del rusc, són imprescindibles les següents eines:

• Brander (fumigador): S'utilitzen 2–3 bocanades a l'entrada i sota la tapa per calmar les abelles.
• Ganivet/Uncí: Per tallar el pròpolis i obrir els quadres sense trencar-los.
• Reixeta anti-varroa: Permet comptar les varroes caigudes diàriament per monitoritzar la infestació.
• Reixeta de pròpolis: Dissenyada per facilitar la recol·lecció de la làmina de pròpolis.
• Lupa de camp (10×–20×): Útil per al diagnòstic ràpid de malalties en la cria.
• Balança: Per mesurar les reserves de mel i pol·len mitjançant el pes del rusc.