Guia Completa: Aparell Respiratori i Digestiu Humà

Examen de Ciències Naturals: Respiració i Digestió

El Procés de la Ventilació Pulmonar

La Inspiració: Entrada d'Aire als Pulmons

En la inspiració, l'objectiu és que entri l'aire:

1. La pressió exterior del cos ha de ser més gran que la pressió dels pulmons.
2. Per això, hem d'augmentar l'espai dels pulmons, i això es fa contraient el diafragma (que baixa) i els músculs intercostals.
3. D'aquesta manera, fem que la pressió dels pulmons baixi.
4. Com que l'aire va on hi ha menys pressió, entrarà dins dels pulmons.

L'Expiració: Sortida d'Aire dels Pulmons

En l'expiració, l'objectiu és que surti l'aire:

1. Hem d'augmentar la pressió dels pulmons.
2. Hem de reduir l'espai dels pulmons, i això es fa relaxant el diafragma (que puja) i els músculs intercostals.
3. D'aquesta manera, la pressió dels pulmons augmenta.
4. Com que l'aire tendeix a anar on hi ha menys pressió, sortirà cap a l'exterior del cos.

L'Intercanvi de Gasos als Pulmons

Quan inspirem, els alvèols recullen l'O₂ (oxigen) i aquest travessa els alvèols per anar a parar al capil·lar sanguini, on és transportat fins a les cèl·lules gràcies als glòbuls vermells. Quan surten de la cèl·lula, s'han transformat en CO₂ (diòxid de carboni) i és transportat a l'alvèol a través del capil·lar sanguini. Un cop ha arribat a l'alvèol, és expulsat a l'exterior del cos.

Objectiu de l'Intercanvi de Gasos

L'objectiu de l'intercanvi de gasos és que l'oxigen pugui arribar fins a les cèl·lules perquè puguin obtenir energia i que el diòxid de carboni, un producte de rebuig, sigui transportat fins a l'exterior del cos per ser expulsat.

Recorregut de l'Aire (O₂ i CO₂)

L'aire que inspirem, ric en oxigen, entra per les fosses nasals (on és humitejat i escalfat), passa per la faringe i la laringe, i seguidament per la tràquea fins als bronquis i bronquíols, arribant als alvèols pulmonars. Allà, l'oxigen travessa els capil·lars sanguinis i és transportat pels glòbuls vermells fins a les cèl·lules. A les cèl·lules, l'oxigen s'utilitza i es produeix diòxid de carboni (CO₂). Aquest CO₂ és recollit pels capil·lars, transportat de tornada als alvèols i expulsat a l'exterior durant l'expiració.

Parts de l'Aparell Digestiu

Les parts principals de l'aparell digestiu són: boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim (format pel duodè, el jejú i l'ili) i intestí gros. Les glàndules salivals, el fetge i el pàncrees són òrgans accessoris que ajuden en la digestió.

Per què l'estómac té forma de bossa?

L'estómac té forma de bossa per poder emmagatzemar els aliments ingerits i barrejar-los amb els sucs gàstrics, iniciant la digestió química i mecànica abans de passar-los gradualment a l'intestí prim.

Diferència entre Digestió Química i Mecànica

La digestió mecànica consisteix en la fragmentació física dels aliments (mastegació, moviments de l'estómac) per augmentar la seva superfície de contacte. La digestió química implica la descomposició dels aliments en molècules més petites mitjançant enzims digestius, per tal d'obtenir els nutrients.

Relació amb la Flora Intestinal

La flora intestinal (o microbiota) és un conjunt de microorganismes que viuen al nostre intestí. Ajuden en la digestió de certs nutrients, produeixen vitamines, protegeixen contra patògens i influeixen en el sistema immunitari.

Què són les Vellositats Intestinals?

Les vellositats intestinals són petites projeccions en forma de dit que recobreixen la paret interna de l'intestí prim. La seva funció principal és augmentar enormement la superfície d'absorció de nutrients.

Per què l'Intestí Prim és tan llarg?

L'intestí prim és tan llarg (aproximadament 6 metres en adults) per proporcionar una gran superfície i temps suficient per a la digestió completa i l'absorció eficient de la majoria dels nutrients dels aliments.

Què són els Moviments Peristàltics?

Els moviments peristàltics són contraccions musculars ondulatòries i rítmiques que es produeixen al llarg del tub digestiu (esòfag, estómac, intestins). La seva funció és impulsar els aliments i el quim cap endavant.

Recorregut d'una Patata pel Sistema Digestiu

Primer, la patata entraria per la boca, on seria mastegada (digestió mecànica) i barrejada amb la saliva (inici de digestió química de carbohidrats) per formar el bol alimentari. Després, passaria per la faringe i l'esòfag mitjançant moviments peristàltics fins a l'estómac. A l'estómac, es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en quim. Seguidament, el quim passaria a l'intestí prim (duodè, jejú i ili), on es produiria la major part de la digestió química (amb l'ajuda de sucs pancreàtics i bilis) i l'absorció dels nutrients a través de les vellositats. Els components no digerits o no absorbits passarien a l'intestí gros, on s'absorbiria aigua i es formaria la femta. Finalment, la femta seria emmagatzemada al recte i expulsada per l'anus.