Guia completa per a l'anàlisi d'una obra escultòrica

Anàlisi tècnica, formal i estilística

Anàlisi tècnica i formal

Aspectes generals i tipologia

• Figura o figures representades: escultura o grup escultòric.
• Tipus de volum:
  • Exempta o d’embalum rodó: Cal comentar si es tracta d’un volum compacte o presenta buits interiors (relació entre la massa i el buit).
  • Relleu: adossada a una superfície. En funció del nivell de volum que sobresurt del pla, es distingeix entre baix relleu, relleu i alt relleu.
• Part representada: totalitat o bust (en el cas d’una figura humana).
• Posició: dempeus, jacent, eqüestre o sedent.

Materials i tècniques

• Materials: Material principal i secundaris (fang, fusta, pedra, marbre, bronze, ferro, guix...). Poden ser diversos si no hi ha un predomini clar.
• Tècniques aplicades: esculpit, talla, fosa, soldadura, modelat, motlle, etc.

La forma

• Modelatge (volum):
  • Relació entre la massa i el buit: volums compactes o predomini del buit sobre la massa.
  • Formes convexes o amb concavitats.
  • Textura: suau, rugosa, angulosa, inacabada o non finito.
• Color i llum:
  • Monocromia o policromia.
  • Contrastos i ombres.
• Moviment i ritme:
  • Estatisme i rigidesa o dinamisme.
  • En potència, en acte o real.
  • Contingut, elegant o convuls.
• Ubicació:
  • Marc arquitectònic o independent.
  • Interior o exterior.

La composició

És la distribució o ordenament dels diferents elements anteriors que conformen l’obra i que generen:

• Simetria / asimetria, proporció / desproporció i equilibri / desequilibri.
• Normalment, existeixen uns eixos de composició sobre els quals es disposen els elements principals (centres d’atenció). També poden estar emmarcats en figures geomètriques, generant una percepció determinada:
  • Línies horitzontals i verticals: repòs, estatisme, serenitat o sentit ascensional.
  • Línies verticals: ascensió i elevació.
  • Corbes i diagonals: moviment i desequilibri.
  • Composició piramidal: estatisme, ovalada o circular (complicitat).

La composició pot ser:

• Tancada o centrípeta: quan té un únic centre d’atenció.
• Oberta o centrífuga: quan existeixen diversos punts d’interès que s’allunyen del centre.

Segons el punt de vista, una obra pot ser:

• Unifacial: si respecta el principi de la frontalitat; és a dir, si només està concebuda per ser observada per davant, sense gaire interès en altres perspectives.
• Multifacial: si és necessari més d’un punt de vista per valorar l’obra en la seva totalitat.

Anàlisi estilística i context artístic

Estil i característiques

Cal indicar l'estil i especificar-ne les característiques bàsiques, així com la manera en què aquestes es reflecteixen en l'obra.

Autor i escola

Cal indicar els elements que defineixen el seu llenguatge particular, així com la pertinença a una escola concreta o a una determinada fase creativa de l’artista. En la nota biogràfica s'han de reflectir aspectes de la seva vida artística i personal: naixement i mort, formació, influències artístiques, condició social, experiència vital, etc.

Antecedents i influències

Tant les que ha rebut l’autor i l’obra de creacions precedents com la influència artística de l’obra en la seva època (relació amb altres autors, culminació d’un estil) i en corrents, obres o autors posteriors.

Anàlisi del contingut

Tema i iconografia

• Temàtica o gènere: Fa referència al tema representat (no s'ha de confondre amb la funció):
  • Mitològica, religiosa o funerària.
  • Èpica (fets llegendaris) o històrica (fets reals).
  • Costumista (cultura popular, artesania, quotidianitat...).
  • Retrat i autoretrat (personatges reals, individual o col·lectivament).
  • Al·legòrica i/o lírica (idees, conceptes, sensacions, sentiments). És present en certa mesura a totes les obres; aquí s’inclourien la majoria d’obres abstractes.
  • Ornamental: formes geomètriques, vegetals o paisatgística (poc habitual en escultura).
• Descripció: Identificació dels diferents elements representats (persones, divinitats, objectes, espai...), què estan fent i quina relació tenen entre ells (mirades, moviments...).
• Expressió: Cal destacar l'actitud (hieràtica, serena, dramàtica...) dels elements representats.

Funció, contingut i missatge (iconologia)

Funció: Finalitat, propòsit o raó pràctica per a la qual està concebuda l'obra, tant en el seu origen com en l'actualitat o en etapes intermèdies.

Contingut o missatge: Conjunt d'idees que es transmeten de forma explícita (aparent, objectiva) o implícita (idees indirectes que suggereix l’obra). Cal establir la relació existent entre l’obra, l’autor i l’època en què s’ha concebut o en temps posteriors.