Guia Completa per a l'Anàlisi de Documents Històrics

Anàlisi d'un Gràfic

Gràfic de barres

Representa les magnituds en un lloc o moment determinat.

Gràfic lineal

Representa l'evolució dels valors (preus, produccions, habitants...) al llarg del temps.

Gràfic sectorial

Representa percentatges o proporcions.

1. Descripció del Document

• Identificar les magnituds que hi ha representades.
• Indicar el període o l'espai geogràfic a què corresponen les dades.

2. Anàlisi i Comentari

• Analitzar cadascuna de les fases o elements que presenta el gràfic.
• Situar cada fase o element en el context històric corresponent.

3. Crítica

• Valorar la importància històrica de les dades que conté el gràfic.

Exemple d'Anàlisi de Gràfic: Inversions Estrangeres

És un gràfic de cercles proporcionals i és una font primària. Les magnituds que s'hi representen són les inversions estrangeres britàniques, franceses, alemanyes i nord-americanes.

Els països amb un volum de capital de 4.000 milions de dòlars són:

• Estats Units: el 75% de les inversions són britàniques, el 20% alemanyes i el 5% franceses.
• Amèrica del Sud: el 55% són britàniques, el 25% franceses i el 20% nord-americanes.
• Àfrica: el 55% són britàniques, el 25% franceses i el 20% nord-americanes.
• Rússia: més de la meitat són britàniques, i amb menys quantitat franceses i nord-americanes.
• Canadà: el 75% de les inversions són britàniques, el 20% nord-americanes i el 5% alemanyes.

Els països amb un volum de capital de 2.000 milions de dòlars són:

• Austràlia: el 100% de les inversions són britàniques.
• Índia: el 100% de les inversions són britàniques.
• Amèrica Central: un 60% són nord-americanes, un 20% franceses i un 20% britàniques.

Els països amb un volum de capital de 800 milions de dòlars són:

• Imperi Otomà: un 60% són britàniques i un 40% alemanyes.
• Xina: el 75% són britàniques i un 15% franceses.

En el mapa hi ha diferents gràfics molt representatius dels indicadors més destacats de les inversions exteriors de capitals fetes per Europa i els Estats Units.

Anàlisi d'un Mapa

Polítics

Proporcionen informació sobre les fronteres dels estats i la seva evolució, les conquestes, l'extensió dels imperis, etc.

Econòmics

Situen un fet econòmic en la dimensió temporal, per exemple, la industrialització, les rutes comercials, les vies de comunicació, etc.

Demogràfics

Recullen fenòmens que tenen relació amb la població, com ara els moviments migratoris, el creixement poblacional, les expedicions repobladores o colonitzadores, etc.

Culturals

Fan referència a la distribució, el naixement o l'expansió d'un fet cultural o religiós (moviment artístic o literari, àrees lingüístiques, etc.).

Socials

Representen dades relacionades amb revoltes, moviments o organitzacions de caràcter social, com la creació i la distribució d'organitzacions sindicals.

1. Introducció

• Determinar la naturalesa i l'origen del mapa: quina classe de mapa és (polític, econòmic, regional, nacional, etc.), quin àmbit comprèn i d'on procedeix (si l'ha elaborat un autor actual o una persona contemporània dels fets).
• Contextualitzar històricament el mapa: breu enquadrament del moment històric que representa el mapa.

2. Comentari o Explicació

• Explicar el tema de què tracta el mapa.
• Distingir les zones del mapa, explicar les dades que aporta i relacionar-les amb el marc històric corresponent.

3. Conclusió

• Fer una valoració de la informació que ens ofereix el mapa. El judici personal ha d'incidir en la veracitat, l'exactitud o la idoneïtat del document que s'analitza.

Exemple d'Anàlisi de Mapa: Unificació d'Alemanya

Introducció: És un mapa polític que recull l'evolució de la unificació d'Alemanya. El mapa se situa en el marc de l'actuació del canceller prussià Otto von Bismarck, que va emprendre una política d'unitat de les terres de parla alemanya, que van concloure en la proclamació de l'Imperi Alemany el 1871.

Comentari o explicació: Al començament de 1863, Prússia, mitjançant Bismarck, havia fet saber a Àustria que la direcció militar de la Confederació Germànica creada el 1815 havia de correspondre als prussians. El desembre de 1863 es va tornar a promoure la qüestió dels ducats de Schleswig i Holstein. El gener de 1844, Prússia va desencadenar la guerra. Aquesta va ser favorable a Prússia i, per la Pau de Viena, Dinamarca va cedir els ducats, que van quedar sota el condomini provisional d'Àustria i Prússia.

Es va crear la Confederació d'Alemanya del Nord, dirigida per Prússia.

Conclusió: Aquest mapa reflecteix el procés que va conduir a la unió d'Alemanya. En aquest procés va destacar el paper dirigent de Prússia, que va fer la seva hegemonia sobre Àustria i va resoldre el seu enfrontament amb França, que donava suport a l'autonomia dels estats del sud. Cal destacar també el paper que hi va tenir Bismarck, el qual va actuar en funció dels interessos de Prússia aplicant la Realpolitik, el "realisme polític".

Anàlisi d'una Imatge

1. Descripció

• Descriure el que veiem a la imatge.
• Assenyalar els elements de la imatge: on i en quin moment se situa l'escena, quins personatges, objectes o símbols hi ha, com és el paisatge o l'escenari.

2. Comentari o Explicació

• Desxifrar o descodificar el significat dels elements que figuren a la imatge.
• Relacionar la imatge amb el context històric.
• Analitzar i explicar el significat simbòlic de les situacions i els personatges representats.
• Valorar la imatge com a testimoni d'una època.

Exemple d'Anàlisi d'Imatge: L'Obrer Ferit

Descripció: Es tracta d'una pintura en què es representa un carrer solitari un dia plujós, amb un personatge en primer pla. L'escena té gran dramatisme i un cert to enigmàtic. L'home està estirat de panxa enlaire i amb una ferida al cap de la qual raja sang; ha perdut la gorra. Hi ha diverses gorres per terra, fet que indica una desbandada. Es podria pensar en un accident o un assalt del qual ha estat víctima l'home, però el moment de realització de la pintura ens permet conèixer-ne les intencions.

Comentari: El pintor mostra en aquesta obra les seqüeles d'una manifestació després d'una vaga a l'Espanya de principis del segle XX, reprimida amb duresa. Antoni Fillol Granell va ser un dels principals representants del realisme social a València, autor d'escenes populars d'ambientació valenciana i d'acusat contingut social. L'obrer va vestit amb roba humil. La gorra era la peça de vestir més comuna entre les classes populars de l'Europa de finals del XIX i principis del XX. El barret de copa representava el burgès enriquit i el barret de feltre les classes mitjanes. Fillol va utilitzar la gorra com a element simbòlic per subratllar de qui estava "parlant" en aquesta escena.

Un dels títols de l'obra ja dóna pistes sobre el significat. El quadre va ser pintat el 1904 i es conserva al Museu de Belles Arts de València. Tots dos títols i el dramatisme de l'escena indiquen que es tracta d'una imatge de denúncia: l'obrer jeu ferit enmig de la calçada, després d'un enfrontament amb les forces d'ordre públic. El quadre és un símbol de la lluita dels obrers en defensa dels seus drets.