Guia Completa de l'Administració Pública, Territorial i Europea

Estructura Territorial de l'Estat Espanyol

1. L’Estat i la seva estructura territorial

Espanya és un Estat unitari però descentralitzat. L’estructura territorial es divideix en:

• L’Estat central
• 17 Comunitats Autònomes (CCAA) i 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla)
• 52 províncies
• Més de 8.000 municipis

2. Les Comunitats Autònomes (CCAA)

Característiques de les CCAA

• Cada comunitat té el seu propi Estatut d’Autonomia, que defineix:
  • L’organització institucional
  • Les competències assumides
• Poden estar formades per una o diverses províncies.
• Tenen Parlament autonòmic, Govern i President/a.

Competències de les CCAA

• Exclusives: cultura, turisme, urbanisme.
• Compartides amb l’Estat: sanitat, educació, medi ambient.
• Algunes comunitats tenen més competències (Catalunya, el País Basc, Navarra, etc.).

Exemple pràctic

Es mostra la gestió pròpia d’una comunitat autònoma en matèries com l’ensenyament o la salut.

3. Les Províncies

Funció de les Províncies

• Són divisions territorials intermèdies entre la comunitat i els municipis.
• Serveixen per:
  • Coordinar serveis municipals
  • Donar suport a municipis petits amb pocs recursos

Govern Provincial

• Governades per Diputacions Provincials (excepte a les comunitats uniprovincials com Madrid o La Rioja).
• Són clau en zones rurals.

Exemple

Una diputació ajuda a finançar serveis com la neteja viària o el manteniment de carreteres locals.

4. Els Municipis

Definició i Govern Municipal

• Són les unitats bàsiques de l’organització territorial.
• Governen mitjançant ajuntaments formats per:
  • L’alcalde o alcaldessa
  • El ple municipal (regidors)

Competències Municipals

• Subministrament d’aigua
• Enllumenat públic
• Recollida de residus
• Policia local
• Urbanisme local
• Activitats culturals i esportives

Dificultats

Gran desigualtat entre municipis grans (amb molts recursos) i petits (amb escassos recursos).

Exemple

Un ajuntament gestiona el pressupost anual o posa en marxa una línia de transport públic.

5. Distribució de competències

6. Descentralització i reptes

• La descentralització apropa l’administració als ciutadans.
• Permet adaptar polítiques a les necessitats territorials.
• Però també genera problemes i debats:
  • Diferències entre comunitats
  • Duplicació de funcions
  • Conflictes polítics i territorials (ex. el cas català)

El Govern i l'Administració General de l'Estat (AGE)

1. Govern i Administració General de l’Estat

• Govern: Òrgan executiu que dirigeix la política interior i exterior, la defensa i l’Administració civil i militar (Art. 97 CE). Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària.
• Composició del Govern: President, vicepresidents (opcional) i ministres.
• Administració Pública: Executa les funcions administratives segons els principis d’objectivitat i legalitat. Principis clau: eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació.

2. Òrgans centrals de l'AGE

• Presidència del Govern i ministeris.
• Consell de Ministres i Comissions Delegades: Prenen decisions col·legiades sobre temes generals o específics.
• Organització dels ministeris:
  • Òrgans superiors: Ministres i secretaris d’Estat.
  • Òrgans directius: Subsecretaris, secretaris generals, directors generals, sotsdirectors.
  • Unitats administratives: Organització bàsica del ministeri.
  • Serveis comuns: Donen suport tècnic i organitzatiu (assessoria, recursos humans, finances, etc.).

3. Òrgans territorials de l'AGE

• Delegats del Govern: Representen l’Estat a cada comunitat autònoma. Coordinen l’AGE i controlen la legalitat.
• Sotsdelegats del Govern: En cada província. S’encarreguen de l'execució a nivell provincial.
• Directors insulars: En determinades illes (Eivissa, Menorca, etc.).

4. L’Administració General de l’Estat a l’exterior

• Representa Espanya davant d’altres estats i organitzacions internacionals.
• Òrgans: Ambaixadors, consolats, oficines diplomàtiques, agregats comercials i culturals, i altres institucions com l’Institut Cervantes.
• El Servei Exterior es regula per la Llei 2/2014 i depèn jeràrquicament del Ministeri d’Afers Exteriors.

5. Sector públic institucional

Format per entitats de dret públic amb funcions específiques dins de l’Administració General:

• Organismes autònoms (OA): Presten serveis públics amb gestió pròpia.
• Entitats públiques empresarials (EPE): Realitzen activitat de mercat.
• Autoritats administratives independents (AAI): Tenen funció de regulació.
• Societats mercantils estatals (SME): Amb majoria de capital públic.
• Consorcis (C): Creats amb altres entitats públiques o privades.
• Fundacions del sector públic (FSP).
• Fons mancats de personalitat jurídica (FMPJ).

6. Òrgans consultius

Ofereixen assessorament tècnic abans de prendre decisions:

• Consell d’Estat: Màxim òrgan consultiu.
• Consell Econòmic i Social (CES): Assessora en temes socioeconòmics i laborals. Composició: 61 membres (sindicats, empresaris, altres sectors socials).

7. Òrgans de control econòmic i financer

Controlen la gestió dels recursos públics:

• Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE): Control intern.
• Tribunal de Comptes: Control extern i fiscalització. Pot jutjar incompliments comptables.

Administració Autonòmica, Local i Finançament

1. Organització provincial

• Òrgans: President, vicepresidents i diputats.
• Funcions: Representació provincial, coordinació de serveis municipals.
• Règims especials:
  • Uniprovincials: Madrid, Cantàbria, etc. (no tenen Diputació).
  • Foral: Navarra, País Basc.
  • Insular: Canàries (cabildos), Balears (consells insulars).

2. Altres entitats locals

• Associacions d’entitats locals: Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
• Entitats supramunicipals:
  • Comarques
  • Àrees metropolitanes
  • Mancomunitats de municipis
• Entitats inferiors al municipi: pedanies, caseries, etc.

3. Finançament de la Generalitat de Catalunya

• Principis: autonomia financera, coordinació, suficiència, solidaritat, transparència.
• Fonts d’ingrés:
  • Impostos propis i cedits.
  • Transferències de l’Estat.
  • Recaptació pròpia, patrimoni, taxes, multes, deute, fons de la UE.
• Sistema regit per l'Estatut i la Constitució (Art. 157 CE).

4. Administració tributària catalana

• Organismes:
  • Agència Tributària de Catalunya (ATC)
  • Junta de Tributs
  • Consell Fiscal
  • Institut d’Estudis Tributaris
• Funcions de l’ATC:
  • Liquidar, recaptar i inspeccionar tributs.
  • Informar contribuents.
  • Gestionar l'execució forçosa de deutes.

5. Tipus de tributs

• Per la Generalitat: successions, patrimoni, joc, medi ambient, etc.
• Locals (ajuntaments i diputacions): IBI, circulació, obres, activitats econòmiques.
• Estat (AEAT): IRPF, IVA, IS, impostos especials, medi ambientals.

6. Model de finançament de règim comú

La Llei 22/2009 regula el sistema de finançament autonòmic. Components:

• Cistella d’impostos cedits
• Fons de garantia dels serveis públics fonamentals
• Fons d’ajustament: suficiència, convergència i cooperació.

La Unió Europea: Orígens, Dret i Institucions

Objectius de la Unitat

• Conèixer els orígens i objectius de la UE.
• Reconèixer els símbols de la UE.
• Distingir les normes de la UE i la seva aplicació als estats membres.
• Identificar les institucions europees: composició i funcions.
• Descriure els òrgans de la UE i les seves funcions.

1. Orígens i objectius de la UE

• Origen: Després de la Segona Guerra Mundial, per evitar conflictes.
• Evolució: De cooperació econòmica a integració política, social, mediambiental i econòmica.
• Actualment: 27 estats membres, democràtics, amb administracions públiques eficients i respectuoses amb els drets humans.
• Objectius:
  • Pau, estabilitat i seguretat.
  • Benestar econòmic i social.
  • Protecció del medi ambient.
  • Defensa dels drets humans.
  • Unió política i econòmica.

1.1 Tractats de la UE

Tractats Constitutius 📘

Tractats Modificatius 📙

Altres acords

• Schengen (1995): Elimina fronteres internes.
• Estabilització i Associació: Països candidats a la UE.
• Col·laboració i cooperació: Països no membres del Mediterrani i Europa de l’Est.

1.2 Símbols de la UE

Eurozona 🟡

Països que han adoptat l’euro. Política monetària comuna gestionada pel Banc Central Europeu (BCE).

Avantatges de l’euro 🟢

• Estabilitat de preus.
• Facilitat per al comerç i la inversió.
• Millora la competitivitat internacional.

2. El Dret Comunitari

• Normes jurídiques que s’apliquen directament o indirectament als estats membres.
• Dret primari: tractats fundacionals.
• Dret derivat: normes creades a partir dels tractats.

Normes jurídiques de la UE 📜

📌 SOLVIT: Servei per resoldre conflictes entre ciutadans/empreses i les administracions públiques d’un altre estat membre.

3. Institucions Comunitàries

3.1 Consell Europeu

• Format per Caps d’Estat i de Govern.
• Marca la política general de la UE.
• No aprova lleis.
• Té un president permanent (mandat de 2,5 anys).
• Se celebra 4 cops a l’any a Brussel·les.

3.2 Consell de la Unió Europea

• Format per Ministres dels estats membres segons l'àrea (agricultura, economia, etc.).
• Aprova lleis conjuntament amb el Parlament.
• Defineix la política econòmica, seguretat comuna i pressupostos.
• Les decisions es prenen per majoria qualificada: 55% dels estats (mínim 15) que representin el 65% de la població.

3.3 Parlament Europeu

• 720 diputats, elegits per sufragi directe cada 5 anys.
• Funcions:
  • Aprovar lleis i pressupostos amb el Consell.
  • Control democràtic de les institucions.
  • Elegir el president de la Comissió.
  • Nomenar el Defensor del Poble Europeu.

3.4 Comissió Europea

• Representa l’interès general de la UE.
• Proposa lleis, gestiona el pressupost i executa polítiques.
• 27 comissaris (1 per estat).
• Mandat de 5 anys.
• Té seu a Brussel·les i oficines arreu del món.

3.5 Tribunal de Justícia de la UE

• Amb seu a Luxemburg.
• 1 jutge per estat membre.
• Interpreta el dret comunitari.
• Resol conflictes entre institucions, estats i ciutadans.

3.6 Tribunal de Comptes Europeu

• Controla la correcta execució del pressupost de la UE.
• Totalment independent.
• Fa 3 tipus d’auditories:
  • Financeres
  • De conformitat
  • De resultats

3.7 Banc Central Europeu (BCE)

• Amb seu a Frankfurt.
• Gestiona la política monetària de l’eurozona.
• Objectius:
  • Estabilitat de preus.
  • Suport al creixement i l'ocupació.

4. Altres Òrgans Comunitaris

Dret Empresarial i Contractació Privada

1. El Dret empresarial 🧾

• Definició: Regula l’activitat econòmica exercida per empresaris en el mercat a través d’una empresa. És una branca del dret privat, però amb regulació específica per a les empreses i les relacions comercials.
• Característiques:
  • Regula relacions entre empresaris i activitats comercials.
  • S’actualitza constantment per adaptar-se als canvis socials i econòmics.
  • Té base legal en el Codi de Comerç i la Llei concursal.
• Concurs de creditors: Procediment legal per gestionar la insolvència d’una persona o empresa, regulat per la Llei 22/2003 i la Llei 9/2015.

2. Contractació privada 📜

• Definició de contracte: Pacte entre parts que s’obliguen mútuament sobre una matèria concreta.
• Tipus:
  • Contractació pública: Una part és una administració pública.
  • Contractació privada: Entre dues parts privades (pot ser civil o mercantil).

2.1 Contractació civil

Regida pel Codi Civil. Elements essencials:

• Consentiment: Les parts han d’actuar lliurement.
• Objecte: Possible, lícit i determinat.
• Causa: El motiu que dóna lloc al contracte.
• Forma: Pot ser oral o escrita, però en alguns casos es requereix forma escrita.

2.2 Contractació mercantil

• Regida pel Codi de Comerç i lleis especials.
• S’aplica quan hi ha intervenció d’un comerciant i l’objecte és un acte de comerç.

2.3 Capacitat per contractar

• Civil: Majors d’edat amb capacitat d’obrar.
• Mercantil: A més, no estar inhabilitat ni sancionat.

2.4 Tipus de contractes privats 📝

• Unilaterals/bilaterals: Obligacions d’una o ambdues parts.
• Onerosos/luctuosos: Amb benefici econòmic o gratuïts.
• Reals: Requereixen lliurament d’una cosa per perfeccionar-se.
• Típics/atípics: Regulats per llei o per voluntat de les parts.
• Contractes d’adhesió: El client accepta condicions preestablertes (com assegurances o comptes bancaris).

2.5 Contractes civils destacats 🔹

• Compravenda: Lliurament d’una cosa a canvi d’un preu.
• Permuta: Canvi d’una cosa per una altra.
• Arrendament: Ús de cosa o serveis a canvi de preu.
• Préstec: Lliurament de béns fungibles amb obligació de retorn.
• Dipòsit: Custòdia d’un bé.
• Societat civil: Dues persones aporten per compartir guanys.

2.6 Contractes mercantils destacats 🔹

• Compravenda mercantil: Per a revenda.
• Assegurança: Protecció a canvi d’una prima.
• Lísing i rènting: Arrendament amb opció de compra o ús temporal de béns.
• Facturatge: Venda de crèdits a una empresa.

3. Redacció de contractes privats ✍️

• Ha de reflectir clarament les voluntats, drets i obligacions de les parts.
• Formalització: La llei permet llibertat de forma, però hi ha excepcions (immobles, societats).
• Estructura:
  • Encapçalament (identificació)
  • Nom del contracte
  • Clàusules i condicions
  • Data, lloc i signatura
  • Annexos
• Nul·litat: Pot derivar de defectes en el consentiment, objecte il·lícit o causa falsa.

4. Contractació electrònica 💻

• Elements reals:
  • Missatges de dades
  • Signatura digital
  • Mitjans electrònics
• Elements personals:
  • Contractants i intermediaris
• Validesa:
  • Ha de complir els requisits del dret comú.
  • És vàlid com a prova documental.

4.2 Certificats digitals

• Garantia d’identitat mitjançant clau pública i privada.
• S’obtenen a través d’autoritats de certificació (FNMT, ACCV, etc.).

4.3 Signatura digital

Conjunt de dades que permeten verificar l’autenticitat d’un missatge o document.

4.4 Factura electrònica

• Regulada pel Reial decret 1619/2012 i la Llei 56/2007.
• Ha de contenir dades obligatòries i estar signada digitalment.
• Tipus:
  • Format estructurat: Compatible amb sistemes automàtics.
  • No estructurat: Imatge o PDF.

L'Acte i el Procediment Administratiu

1. Definició i característiques de l’acte administratiu 📘

• Acte administratiu: Declaració unilateral de voluntat, coneixement, judici o desig feta per l’Administració en exercici de la seva potestat administrativa.
• Regulat per la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú.
• Característiques:
  • Només poden dictar-los òrgans competents i d’acord amb el procediment establert.
  • No poden contradir la Constitució ni la llei.
  • Han d’ajustar-se a l’ordenament jurídic i tenir finalitats legítimes.
  • No són actes administratius els reglaments ni les disposicions de caràcter general.

2. Classes d’actes administratius 📘

Classificació segons diferents criteris:

• Exteriorització de la voluntat:
  • Actes expressos: resolucions, notificacions, etc.
  • Actes presumptes: per silenci administratiu.
• Efectes sobre els administrats:
  • Favorables: autoritzacions, llicències, etc.
  • Desfavorables o de gravamen: sancions, expropiacions, etc.
• Òrgan emissor:
  • Unipersonals: una sola persona (ex. batlle).
  • Col·legiats: diversos membres (ex. plenari).
• Destinataris:
  • Generals: a una pluralitat.
  • Singulars: a un subjecte concret.
• Tipus de resolució:
  • Actes resolutoris: resolen el fons.
  • Actes de tràmit: no resolen, integren el procediment.
• Recurs administratiu:
  • Es pot recórrer.
  • No es pot recórrer (esgota la via administrativa).
• Llibertat de l’òrgan:
  • Actes reglats: determinats per la llei.
  • Actes discrecionals: l’òrgan té marge de decisió.

3. Elements de l’acte administratiu 📘

Els elements es divideixen en:

• Subjectius:
  • Òrgan competent segons la norma.
• Objectius:
  • Contingut: ha de ser lícit, possible, determinat i adequat.
  • Motivació: exigida si afecta drets/interessos, denega sol·licituds, resol recursos, etc.
• Formals:
  • Producció i exteriorització segons la normativa. Preferència per mitjans electrònics.

4. Eficàcia i validesa de l'acte 📘

• Els actes produeixen efectes des de la seva notificació/publicació.
• Eficàcia retroactiva: possible en casos excepcionals.
• Notificació:
  • Es pot fer en paper o electrònicament.
  • Ha d’incloure: text, recursos i terminis.
• La publicació pot substituir la notificació si:
  • Es dirigeix a una pluralitat indeterminada.
  • Forma part d’un procediment selectiu (ex. oposicions).

4.2 Nul·litat i anul·labilitat

• Actes nuls de ple dret (greus):
  • Contraris a drets fonamentals.
  • Dictats per òrgans incompetents.
  • Amb contingut impossible, contraris a la llei, etc.
• Actes anul·lables:
  • Per defectes de forma.
  • Per falta de requisits essencials, terminis, etc.
  • Són vàlids fins que s’anul·len.

5. Termes i terminis 📘

• Termini: període de temps per fer una acció.
• Terme: moment concret en què s’ha de fer.
• Còmput:
  • Comença l’endemà de la notificació/publicació.
  • Dies hàbils, excepte dissabtes, diumenges i festius.
  • Si el termini acaba en dia inhàbil, passa al següent hàbil.
• Ampliació i urgència:
  • Es pot ampliar abans de venciment si no perjudica tercers.
  • Procediment d’urgència: redueix terminis a la meitat.

6. El procediment administratiu 🧾

• Segons la Constitució espanyola i la Llei 39/2015, el procediment administratiu és la via mitjançant la qual es produeixen els actes administratius.
• Ha de garantir la participació dels interessats i la seva audiència.
• Si no se segueix correctament, pot considerar-se nul de ple dret.

7. Els interessats 👥

Per intervenir en un procediment calen dues condicions:

a) Capacitat d’obrar

• Persones físiques i jurídiques que tenen capacitat segons les normes civils (majors de 18 anys).
• Menors emancipats o amb autorització per actuar.
• Grups d’afectats, unions i entitats sense personalitat jurídica, si ho permet la llei.

b) Interès en el procediment

• Qui promou drets o interessos legítims.
• Afectats per una resolució encara que no hagin iniciat el procediment.
• Associacions o col·lectius amb interessos legítims reconeguts.
• Es pot designar un representant si hi ha diversos interessats.

8. Fases del procediment administratiu 🔄

8.1 Iniciació

• D’ofici: per iniciativa pròpia, denúncia, ordre superior, etc.
• A petició d’interessat: mitjançant una sol·licitud formal.

8.2 Ordenació

Organització interna del procediment per garantir el seu desenvolupament ordenat.

8.3 Instrucció

Inclou l’aportació de proves, informes, consultes i tràmits d’audiència.

8.4 Finalització

Pot acabar per:

• Resolució: decisió final motivada.
• Acords o convenis: amb parts interessades si no contradiu l’interès públic.
• Desistiment o renúncia: per part de l’interessat.
• Caducitat: si es paralitza per culpa de l’interessat durant més de 3 mesos.

8.5 Execució

• Els actes administratius tenen caràcter executiu immediat.
• Execució forçosa: si cal, per mitjans com:
  • Apremi sobre el patrimoni
  • Execució subsidiària
  • Multa coercitiva
  • Compulsió sobre les persones (ex: vacunació obligatòria)

9. Silenci administratiu 🤐

La Llei obliga a resoldre tots els procediments i a notificar-ne la resolució.

9.1 Procediments a petició de l’interessat

• Regla general: el silenci és positiu (es considera estimada la sol·licitud).
• Excepcions: quan afecta béns públics, serveis públics, medi ambient, sancions, etc. En aquests casos el silenci és negatiu.

9.2 Procediments iniciats d’ofici

• El silenci mai suposa reconeixement de drets.
• Pot suposar caducitat o desestimació de les pretensions.
• Si es paralitza per culpa de l’interessat, se suspèn el còmput del termini.

Certificat acreditatiu del silenci 🧾

• També conegut com a certificat d’acte presumpte.
• Es pot sol·licitar 15 dies després d’haver expirat el termini per resoldre.