Guia Completa d'Adjectius, Preposicions i Adverbis en Català

Adjectius: Terminacions i Particularitats

Terminacions d'Adjectius

• -ent
  • Amargant
  • Prudent
  • Amargants
  • Prudents
  • Exemples: Sant, atent, content, valent, lent...
• -a
  • Persa
  • Agrícola
  • Perses
  • Agrícoles
• -e (àtona)
  • Alegre
  • Jove
  • Tènue
  • Alegres
  • Joves
  • Tènues
  • Exemples: Negre, apte, culte, agre, còmode...

Adjectius amb una Sola Terminació en Singular

Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen una sola terminació en singular, però dues en plural:

• capaç (capaços, capaces)
• feliç (feliços, felices)
• precoç (precoços, precoces)

Preposicions: Funcions i Classificació

En l'oració, cada element té assignada la seva funció. La preposició complementa el verb i lliga o posa en relació els elements de l'oració (com la conjunció).

La preposició és un mot invariable que serveix per a enllaçar dos mots o dos sintagmes i que indica la relació de dependència que hi ha entre ells.

Classificació de les Preposicions

• Preposicions fortes: contra, entre, segons, sobre, sense, sota, vora, ultra, durant, mitjançant, envers, vers, malgrat, fins, des i cap.
• Preposicions febles: a, amb, de, en, per i per a.
• Locucions prepositives: Es formen amb dues o més paraules que funcionaran com una sola preposició. Generalment, aquestes paraules són adverbis que, a causa de la seva funció purament de nexe, han esdevingut preposicions (per exemple: damunt, davant, darrere, sobre, sota...). També inclouen preposicions compostes com: abans de, després de, enmig de, entorn de, fora de...

Ús Específic de Preposicions

Per / Per a

• Per: Indica motiu, causa (Ho fa per gelosia), temps (Per Nadal matarem el gall), lloc (Sortiré pel darrere) o mitjà. Normalment va davant d'infinitiu: per + infinitiu.
• Per a: Expressa la finalitat o la destinació (La pel·lícula és per a totes les edats). Normalment va davant de substantiu (SN): per a + SN.

A / En / Amb

• A: Cal usar obligatòriament a davant els noms de lloc, davant d'un article determinat o interrogatius. Les parts del dia exigeixen a, i també les estacions de l'any. Entre alguns indefinits com res o quelcom i un infinitiu, cal posar a i, doncs, evitar l'ús de que. Introdueix un complement indirecte (CI).
• En: Davant demostratius i indefinits un, algun. Introdueix un complement circumstancial de lloc (CCL) (He viscut en ciutats diferents). Quan no va davant d'un infinitiu, introdueix un complement de règim verbal (CRV) (Penso en tu). Va davant d'una oració d'infinitiu que expressi temps (En comprovar que no hi era).
• Amb: El seu ús no presenta problemes, però cal parar atenció a les incorreccions motivades pel fet que es pronunciïn de manera molt semblant. Denota: companyia (Vindré amb vosaltres), mitjà (Vaig a classe amb bicicleta), manera (Vés-hi amb compte).

De

En certes expressions que exigeixen la preposició de, se sol usar incorrectament la preposició a. Les formes correctes són amb de. Semblantment, complements de noms com olor, pudor, gust necessiten la preposició de.

Sota

No cal confondre la preposició sota (oposada a sobre) amb baix (adverbi o adjectiu). Sota indica posició inferior d'algú o alguna cosa respecte d'algú altre o d'alguna altra cosa.

Cap a

Normalment s'elideix la segona preposició davant de demostratius i d'adverbis començats per a-.

Fins a

Es redueix a fins davant d'adverbis, de demostratius i de la conjunció que. En les determinacions de lloc i de temps, la a de la preposició composta es manté si, suprimida fins, l'expressió continua portant a. Notem que fins (sense a) pot ser també un adverbi que indica inclusió, equivalent a àdhuc, fins i tot.

Canvi i Caiguda de Preposicions

• Les preposicions a, de, en, amb, d'acord amb la normativa, s'han d'elidir davant de la conjunció que (a i de sempre, segons la normativa).
• Aquesta caiguda de preposicions es produeix també en les preposicions compostes i locucions prepositives que contenen en darrer lloc una de les anteriors.
• Davant d'un infinitiu, les preposicions en, amb s'han de canviar per a, de (o de vegades també per), substitució que cada parlant farà segons el seu sentit estilístic.
• Davant de sintagma nominal (SN) es mantenen.

L'Adverbi: Funcions i Classificació

En les oracions, de vegades apareixen unes paraules que complementen el significat del verb o també el d'un adjectiu o el d'un adverbi. Es classifiquen tradicionalment segons el significat que tenen:

• Temps: ara, aleshores, sempre, mai, demà, aviat, tard, ja, avui, demà.
• Lloc: aquí, allà, enlloc, dalt, baix, endins, enfora, amunt, avall...
• Manera: així, bé, millor, pitjor, gairebé, malament (els acabats en -ment formats a partir de la forma femenina d'un adjectiu).
• Quantitat: molt, més, menys, tant, tan, prou, massa, força, gaire.
• Afirmació: sí, també, certament, efectivament...
• Negació: no, tampoc...
• Dubte: potser, possiblement, probablement...

Nota: Amunt / avall indiquen direcció, mentre que dalt / baix indiquen ubicació. Per exemple: Això fa costa amunt; Trigarem a arribar a dalt del turó.

Locucions Adverbials

• De manera: de pressa, a poc a poc, a tort i a dret, de sobte, si més no.
• De lloc: a dins, a fora, a sobre, a sota, cap aquí, cap allà, pertot arreu.
• De temps: demà passat, abans-d'ahir, una vegada, d'hora.
• De quantitat: una mica, a més a més, ben bé, si fa no fa.

Els Quantificadors

Si són usats com a determinants/quantitatius, la seva naturalesa morfològica serà la d'un adjectiu quantitatiu. Si són utilitzats com a circumstancials de quantitat, parlem d'adverbis. Molt de compte a l'hora de diferenciar-los, ja que el problema apareix en el moment en què en castellà no hi ha diferències entre uns i altres. Això suposa que, sovint, en català barregem significats i termes. Per exemple:

En la nevera no queda NADA
A la nevera no queda RES / A la nevera no queda GENS*

No tiene NADA de paciencia
No té GENS de paciència / No té RES de paciència*

No ha llovido DEMASIADO
No ha plogut GAIRE / No ha plogut MASSA*

Trabajas DEMASIADO
Treballes MASSA / Treballes GAIRE*

GENS (adverbi)

GENS DE (adjectiu)

Ús de "Gens" en Oracions Negatives, Interrogatives i Condicionals

1. "Una mica": Intensitat mínima que hi manca. Quantitat o intensitat mínima, no existent realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d'una negació, exclusió, interrogació o suposició.
   • Queda gens de vi a la nevera?
   • Si fes gens d'aire ens refrescaríem.
   • Si fa gens de vent, aquests papers volaran.
   • Si fos gens intel·ligent, ho hauria comprès.
2. "No res" / "Cap":
   • No hi queda gens de vi.
   • Aquesta pel·lícula no m'agrada gens (en absolut, de cap manera).
   • No té gens de paciència.
   • No és gens intel·ligent.