Guia Completa d'Acrosport: Definició, Preses i Seguretat en Piràmides Humanes

ACROSPORT: Concepte i Definició

Acrosport: un nou esport? Una habilitat de circ? Una antiga pràctica gimnàstica? Un tipus d’acrobàcia? Aquestes preguntes poden sorgir a molts de vosaltres quan sentiu per primera vegada aquest terme. Totes elles són en part correctes, ja que l’acrosport és, en certa manera, una mica de cadascuna d’aquestes modalitats.

L’acrosport és definit com un esport acrobàtic realitzat amb un company o en grup, mitjançant la combinació de piràmides humanes, salts acrobàtics i elements coreogràfics, on el cos realitza diverses funcions clarament determinades.

Elements Fonamentals de l'Acrosport

Els seus exercicis inclouen 3 elements fonamentals:

1. Formació de figures i piràmides.
2. Realització de figures gimnàstiques al terra com a transició d’unes figures a unes altres.
3. Utilització de música per recolzar el component coreogràfic dels elements anteriors.

Es tracta d’una activitat on l’acrobàcia, l’autoconeixement, el ritme i la relació grupal es fusionen de forma creativa.

Rols i Execució

Per raons evidents, el company que se situa a la part superior, anomenat "àgil" o "voltejador", és més petit i lleuger que el que fa de base, denominat "portor". Els exercicis es realitzen en grups de dos, tres o quatre executants, comportant una alternança de figures i evolucions gimnàstiques acrobàtiques (voltejos, equilibris, rodes laterals, etc.) o elements innovadors originals de pròpia inventiva.

Exigències Generals de l'Exercici

• Els elements d'equilibris i salts acrobàtics constitueixen la part principal de l'exercici, formant un conjunt harmoniós i rítmic amb altres elements gimnàstics de flexibilitat i dansa.
• L'exercici es realitza en un practicable de 12x12m amb acompanyament musical.
• La durada de l'exercici és de dos minuts i trenta segons.
• La diferència corporal i de pes no ha de perjudicar l'estètica d'aquest esport.

Aspectes Tècnics: Figures i Piràmides Humanes

Quina diferència hi ha entre figures corporals i piràmides humanes?

Les figures corporals són formacions estètiques realitzades entre tots els components sense estar uns sobre els altres. Les piràmides humanes impliquen sempre una estructura d’almenys dos pisos, sent la base més àmplia que el cim.

Les Preses: Tècniques Clau per a la Seguretat

Dins dels aspectes tècnics necessaris per a la construcció de piràmides o estructures humanes, “les preses” ocupen un lloc importantíssim. Aquestes són utilitzades en l’elaboració de totes les piràmides des del principi fins al final, adoptant múltiples formes, facilitant la seva construcció i donant seguretat.

Tipus de Preses de Mans

Presa Mà a Mà

Les mans s’ajunten en posició de salutació. Aquest ancoratge pot ser: simple, creuat doble o creuat doble mixt, i s’utilitza principalment per empènyer un company en procés d’unió o formació d’una piràmide o estructura i, en menor grau, per sostenir-lo en una posició de formació.

Presa de Pinça

S’utilitza principalment per sostenir les figures o posicions adoptades i, en menor grau, per llançar o empènyer un company.

Presa Mà - Canell

La seva utilització és exactament igual que la presa anterior de pinça.

Presa Braç - Braç

Aquesta presa és utilitzada principalment per subjectar una posició invertida. El que fa de base (el portor) subjecta al que se situa a sobre de la unió del deltoides (espatlles) i bíceps (braços), mentre l’executor superior (l’àgil) subjecta el braç (tríceps) del portor.

Entrellaç de Canells i Mans (Plataforma)

Aquesta presa és utilitzada per escalar i subjectar diferents piràmides i per impulsar en acrobàcies als àgils. Es realitza per dues persones, una enfront de l’altra; mentre un subjecta el seu propi canell esquerre amb la mà dreta, s’avança per agafar el canell dret de l’altre.

Presa Mà - Peu

Aquesta presa és utilitzada fonamentalment pel portor per sostenir l’àgil que es troba a sobre en posició d’equilibri estàtic. Aquest ancoratge s’ha de realitzar a la part posterior del peu.

Mesures Bàsiques de Seguretat en Acrosport

• Mantenir l’esquena recta i no corbar-la: Aquesta mesura ha de ser executada pels portors per no patir lesions musculars.
• Mantenir el to muscular i no relaxar-se: (No realitzar una corba a l’esquena, sinó mantenir-la recta), per evitar que els àgils pateixin qualsevol mal a l’estirar-se massa i en contra del seu pes. Si no es té suficient capacitat muscular per mantenir-se estirat, la figura és irrealitzable per a aquesta persona.
• Els portors han d’aixecar el pes dels altres amb la força de les cames, no amb la de l’esquena, ja que es poden causar lesions.
• A l’hora de recolzar-se en un portor, hem de buscar les zones on no els hi fem mal: L’única cosa que hem de vigilar és no recolzar-nos al mig de l’esquena, sinó als extrems de la columna, a la pelvis, al principi del coll i a les espatlles.